A l’era de la comunicació, la presencià dels
mitjans informatius (televisió, ràdio, premsa escrita, Internet, etc.) s’ha
convertit en quotidiana i pràcticament imprescindible per a les nostres vides.
Quan es produeix una notícia important, tos
els mitjans se’n fan ressò en la mesura que els hi es possible. En alguns casos
s’organitzaran debats i tertúlies encaminades a descobrir-ne tots els detalls.
Fins i tot es fan estudis d’opinió destinats a saber el que pensa la gent
sobre el particular.
La convocatòria d’eleccions sol provocar tota
una allau informativa en torn dels principals partits, candidats, campanyes i
programes.
En menys de dos mesos ha d’haver-li eleccions
a 3 de les principals autonomies de l’estat: País Basc, Galícia i Catalunya.
Però és Catalunya, la darrera en convocar-les la que, presumiblement,
s’emportarà el màxim protagonisme.
I és que Catalunya, a diferència de les
altres, ha introduït un concepte nou: la independència d’Espanya.
Son diversos els partits i coalicions que han
fet seva la idea del secessionisme. El s més importants són CiU, ERC, ICV-EUA,
SI (Solidaritat Catalana per la Independència) i les CUP (Candidatures d’Unitat
Popular); aquesta darrera serà la primera vegada que es presenta a unes
eleccions autonòmiques.
A l’altre costat es situa el PP i C’s
(Ciutadans), mentre que el PSC ha optat per una tercera via, a mitges entre la
independència i continuar amb els mateix tipus de relació amb la resta
d’Espanya: el federalisme.
Tret d’aquells electors que ja tenen decidit
el seu vot, una gran majoria s’acabarà decidit segons sigui el missatge que
puguin sentir més proper i convincent.
Al contrari del que s’acostuma a fer
normalment, els indecisos haurien d’informar-se a través dels mitjans menys
afins a les seves idees per a poder fer-se una opinió molt més objectiva i útil
per a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna.
Els mitjans,
però, solen ser més partidistes i interessats que objectius. Si fem un repàs de
la premsa escrita ens en adonarem ràpidament que tres dels rotatius que
s’editen a Catalunya es decanten clarament per la independència de Catalunya.
Em refereixo a la Vanguardia, el Punt/Avui i l’Ara. L’altre gran rotatiu editat
a Catalunya, el Periódico, es decanta més cap el federalisme. En canvi, la majoria
de diaris amb seu a Madrid, es posicionaran clarament a favor de la unitat
pàtria. M’estic referint al Mundo, la Razón, l’ABC i la Gaceta. Mentre que el
País, que està passat per tot un procés intern de canvis, sembla ser, que
abandonarà l’actual línia editorial per a ressituar-se cap al centre-dreta i,
per tant, no seria d’estranyar que s’unís a la resta de diaris editats a la
capital d’Espanya i fer un front comú contra el secessionisme de Catalunya.
Si analitzéssim les televisions trobaríem
resultats semblants, amb una majoria de tendència centralista espanyola i de
dretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada