Lamentar-se per una desgràcia significa
que alguna cosa s’ha fet malament o s’hauria pogut millorar.
Sobre tot a Galícia, però també a la
resta del país, es plora ara la mort de 80 persones, víctimes del descarrilament
d’un AVE. De moment s’apunta a un error humà però, tot indica, que no
ha estat l’única circumstància que ha permès que la tragèdia hagi estat
majúscula. Sembla ser que els sistemes de segureta han fallat o, simplement,
no disposava d’alguns d’ells, els anomenats sistemes de seguretat passius.
És cer que el conductor circulava al
doble de la velocitat permesa en aquell punt concret, en aquell, a partir
d’ara, maleït revolt. El sistema automàtic de frenat va fallar, però en
aquell indret (i m’imagino que com a tants d’altres) tampoc s’havia
instal·lat la seguretat avançada que seria desitjable.
El maquinista ha estat detingut; sembla
ser que és l’únic responsable... Però, i els tècnics que van supervisar
la infraestructura, no són també culpables? I els polítics que, possiblement
per tal de reduir costos, van decidir no instal·lar totes les mesures de
seguretat pensant què mai havia de passar res, no són responsables
també?
I si a sobre fóssim una mica malpensats
(que no ho som), podríem arribar a pensar que, amb els diners que, tal
vegada, es van pagar amb comissions il·legals, s’hauria pogut acabar la
infraestructura ferroviària amb tots els sistemes de seguretat inclosos
i haver-se evitat la tragèdia.
Però precedents com el del Metro de València
o el petrolier Prestige ens demostren que, la majoria de vegades,
els màxims responsables surten indemnes en total connivència amb els jutges
de torn.
EL MEU SENTIT CONDOL ALS FAMILIARS I
AMICS DE LES VÍCTIMES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada