dijous, 20 d’octubre del 2011

ELS GREUGES AL NOSTRE TERRITORI


Les Terres de l’Ebre estem davant d’una oportunitat històrica com és l’eix ferroviari mediterrani. Alguns polítics ja s’han manifestat al respecte, però ara és l’hora de passar a l’acció. Si el nostre territori no aconsegueix una estació de mercaderies de referència, possiblement s’haurà perdut definitivament el tren…
Les infraestructures han de servir per reequilibrar el territori. Sovint des dels centres de poder s’escolta dir això, però a l’hora de la veritat tothom tira cap a la seva casa i s’oblida dels territoris més despoblats i desafavorits, com és el cas de les Terres de l’Ebre i d’altres. La diferència, en aquests moments, és que l’eix ferroviari passarà pel nostre territori i, per tant, s’ha d’aprofitar.
Feta aquesta introducció, ara enumeraré els greuges que hem patit al nostre territori en el decurs de les darreres dècades.
 
 1r.- Els constants intents de transvasar l’aigua de l’Ebre. Durant la dècada dels anys 80, finalment, es va fer l’anomenat minitransvasament al Camp de Tarragona. A canvi es van revestir els canals i van millorar alguns sistemes de reg, però tret dels regants, ningú més se’n va veure beneficiat. En canvi, la disponibilitat d’aigua va fer que empreses com l’embotelladora de la Coca Cola o Port Aventura podessin instal·lar-se allí.

2n. L’any 1996, els trens de llarg recorregut deixen de passar per Tortosa. L’alternativa, l’estació de l’Aldea, no cobreix les perspectives del territori. És una estació petit (sé sembla més a un abaixador que no a l’estació de referència de les comarques del S de les TT.E.), està mal comunicada i no s’aturen els trens ràpids. Encara que jo sempre he defensat que seria millor un flux més continu de trens i que els que s’aturin poguessin arribar més aviat a Barcelona i no 2 hores i mitja que és el mateix temps que trigaven fa quaranta anys.  

3r. També a la dècada dels anys 90, el govern de Pujol va construir la C-12 o l’Eix del’Ebre, com se’l coneix millor. Encara que suposava una millora en les comunicacions entre Lleida i Amposta, les limitacions eren evidents. El govern d’Entesa va aprovar-ne el seu desdoblament, es a dir, reconvertir-la en autovia. El tram entre Tortosa i el port de la fàbrica de ciment d’Alcanar havia de ser prioritari, però està aturat “sine die” i no està clar quan es continuarà.

4t. La gran via ràpida per anar cap a Barcelona o València és l’AP-12 (l’autopista del Mediterrani), però és de pagament i mai s’han atès les reivindicacions del territori per a que sigui gratuïta en determinats trams. L’alternativa, l’A-7 (l’autovia del Mediterrani) està aturada pel S a Vilanova d'Alcolea i pel N a l’Hospitalet de l’Infant, encara que hi ha un senyal que hi posa Amposta (?) Sembla ser que el gran problema és el pont de l’Ebre i el consens territorial, però és més per manca de voluntat política que una altra cosa.

5è. Només fa 2 anys el Ministeri de Foment del ministre Blanco va escollir que l’autovia de l’Ebre, la A-68 arribés al mar per Vinaròs. És curiós que una via que porta el nom del nostre riu, a les portes del nostre territori es desviï cap a una altra zona, en lloc de seguir paral·lel al riu.

Algú en dóna més?