 | |
| Estació de las Delicias (Saragossa) |
Madrid estrena avui el seu segon AVE
a la platja. Amb aquest titular, el Periódico de Catalunya de dilluns
17 de juny, començava un petit estudi sobre la situació de l’alta velocitat
espanyola. Amb la posada en funcionament de la línia Madrid-Alacant, els
ciutadans de la capital i cort, tenen una segona opció per arribar
a la costa llevantina després de la línia Madrid-València.
I es clar, davant d’una situació així,
cal preguntar-se quins criteris segueix el Ministerio de Fomento
a l’hora de prioritzar les línies d’alta velocitat. Tinc el convenciment
que una segona línia cap al Llevant no portarà més gent a les platges,
sinó que, simplement, diversificarà l’oferta. I els ciutadans de Madrid,
encantats...
Estadísticament, la zona espanyola més poblada
i que més recursos genera (industrials, agrícoles, comercials, etc.) és
l’Est peninsular (des de Girona a Almeria); a més, inclou tres dels ports
marítims més importants de la península (els de Barcelona, Tarragona i
València); en canvi, en qüestió d’infraestructures, estem com estàvem
a la dècada dels 70.
Durant el discurs d’inauguració de l’AVE
Madrid-Alacant, Rajoy va dir que volia prioritzar el corredor ferroviari
del Mediterrani, però no va donar cap data, per tant, estem al mateix
punt mort que ens trobàvem abans de l’acte. El que no va explicar Rajoy
és el perquè en època de crisi es segueixen construint línies d’alta velocitat
i a sobre, subvencionant els bitllets (des de Madrid a Alacant serà més
barat que fer el mateix trajecte en sentit contrari)
Però si ho concretem al nostre territori,
ens en adonarem que el greuge encara és molt més gran. L’estació de referència
es denomina l’Aldea-Amposta-Tortosa, però s’ubica al terme de
l’Aldea i, des d’aquí, el transport públic fins Amposta i Tortosa és
pràcticament inexistent.
Si et vols desplaçar cap a Barcelona o València
ho has de fer per la N-340, la nacional més transitada de l’estat
o per l’autopista de pagament AP-7. L’alternativa que havia suposar l’autovia
A-7, està aturada des de fa anys: pel S a l’alçada de Cabanes (curiosament
on es va construir l’aeroport de Fabra) i pel N a l’Hospitalet
de l’Infant. Per tant, se salta tot el nostre territori.
I si parlem de les comunicacions ferroviàries,
el tren més ràpid que circula per aquí és l’Euromed, que també passa
de llarg i la resta de trens són antiquats i lents. Anar de l’Aldea
a Barcelona costa pràcticament dues hores, el mateix temps que costava
fa 40 anys. Segons la Plataforma pels Trens Dignes, el problema
s’agreujarà considerablement quan entri en funcionament l’ample europeu,
ja que des de l’estació de Tortosa a Tarragona s’hauran de fer dos transbordaments.
Cada cop que s’inaugura un tram de l’alta
velocitat, els discursos del nostres mandataris es repeteixen: S’ha
situat a Espanya a la primera categoria dels transports. Però la realitat
és ben diferent, ja que la majoria del territori espanyol té infraestructures
de tercera.
La qüestió és saber fins quan s’invertiran
tants milions en una alta velocitat deficitària en detriment de les línies
convencionals que, a la pràctica, són molt més útils.
La resposta, encara que sembli complicada,
és molt senzilla: Fins que els nostres governants deixen de pensar
que per a passar a la història, fa falta inaugurar al menys una línia de
l’AVE.
Franco inaugurava pantans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada