VOLEM TOTS ELS PAPERS

Farà uns dos anys que van retornar a Catalunya els anomenats “papers de Salamanca”. Eren documents expoliats per les tropes franquistes als derrotats militarment. Hi vaig poder veure l’exposició a Barcelona. Hi havia documentació diversa. Potser la què més em va cridar l’atenció va ser l’Estatut de Núria i els estatuts del Futbol Club Barcelona, pel seu simbolisme. Però també hi havia documentació diversa incautada a la Generalitat de Catalunya, als partits i sindicats posicionats a favor de la República, entre d’altres.

Ara queda a Salamanca, una de les ciutats més de dretes de l’Estat Espanyol, altres papers “menors”. Eren propietat de molts particulars i entitats culturals, recreatives, etc.

El flamant Ministre de Cultura, el senyor César Antonio Molina, el mateix que va posar en dubte el treball fer per Rosa Regàs al front de la Biblioteca Nacional, què es vagi posant les piles i que compleixi el que un dia va prometre del President del Govern, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero.

LA VERITAT DE RAJOY

Rajoy, com a cap de l’oposició, opina. Mentre opini, ja m’està bé, senyal que segueix de cap de l’oposició. La “penúltima” ha estat dir que els pressupostos per al 2008 provocaran l’enfrontament entre les comunitats autònomes. A la qual cosa jo penso que deu ser veritat. Perquè? Per que els del PP d’enfrontament entre comunitats autònomes n’entenen molt! Que va ser la llei del PHN. Va crear unes falses expectatives als agricultors de València i Múrcia que pensaven que els arribaria l’aigua per a regar els seus hortets. I mentre, dels diners que arribessin a Catalunya, en Pujol ja se’n encarregaria d’administrar-los i, com sempre ha passat, a les Terres de l’Ebre ens tocarien les engrunes!! Això, evidentment va crear un enfrontament. Recordo la mani de València on es van llençar ous a sobre dels manifestants i un grup d’ultres cridava consignes i escopien al pas de la manifestació. Deixem a Rajoy que sigui cap del govern espanyol i recordarem que va ser això de l’enfrontament entre comunitats. Jo, per si de cas, a València i Múrcia no hi vaig!

UNA ANÈCDOTA AMB lletra molt petita

No té major importància, però és d’aquelles coses que veus i et sobten. Ahir per la tarda assistia a un acte literari. Davant meu dues dones de qui vaig pensar què ren mare i filla. La que penso era la filla es va posar a tossir. I la que penso que era la mare, tot obrint la seva bossa de ma li va oferir un caramel a l’altra. El fet és normal. Fins jo porto caramels a la butxaca, d’aquells que són sense sucre. Però els que portava la senyora, i en portava 4 o 5, eren dels que es reparteixen a les campanyes electorals, concretament de CiU. Vaig pensar que devia de ser una incondicional de la coalició nacionalista i també una prova evident d’on té CiU el seu viver de votants.

JUDICI SÚPER RÀPID

Llegeixo al diari el Punt què un jutge de Valls a absolt un home acusat d’un delicte de lesions sense haver prestat declaració ni ell ni el seu denunciant.
Fins ara havia sentit parlar de judicis ràpids, però d’això se’n diu súper ràpid!!
Deu ser que com no hi havia gaire pressupost, és la manera que té la Justícia d’estalviar!