UNA ANÈCDOTA AMB lletra molt petita

No té major importància, però és d’aquelles coses que veus i et sobten. Ahir per la tarda assistia a un acte literari. Davant meu dues dones de qui vaig pensar què ren mare i filla. La que penso era la filla es va posar a tossir. I la que penso que era la mare, tot obrint la seva bossa de ma li va oferir un caramel a l’altra. El fet és normal. Fins jo porto caramels a la butxaca, d’aquells que són sense sucre. Però els que portava la senyora, i en portava 4 o 5, eren dels que es reparteixen a les campanyes electorals, concretament de CiU. Vaig pensar que devia de ser una incondicional de la coalició nacionalista i també una prova evident d’on té CiU el seu viver de votants.