IBARRETXE

Ibarretxe acaba de tibar una mica més la corda de les relacions entre Espanya i el País Basc. Entre tots dos, al igual que amb la resta de comunitats autònomes hi ha una mena de contracte desigual. Si ja un contracte, de per sí, per a trencar-se cal que totes dues parts hi estiguin d’acord i, no obstant, la que el trenca, normalment, acaba indemnitzant a l’altra part, com es pot trencar unilateralment aquest contracte per part d’Euskadi si Espanya no voldrà? Les lleis orgàniques les fan o les aproven les dues cambres espanyoles: el Congrés dels Diputats i el Senat. Per la qual cosa trauran del seu articulat tot allò de ser susceptible de treure’ls competències o donar-li’s en alguna que puguin utilitzar en contra de l’Estat, com el referèndum. Així que caldria parlar de consulta més que de referèndum. Ibarretxe pot promoure una consulta popular per a sondejar què vol ser i com vol viure la gent del País Basc, però difícilment serà mai reconeguda per Espanya. A més a més, es corre un perill què és donar ales als violents per a reforçar les seves tesis. Jo sé que avui, la banda terrorista ETA és un grup de gent que volen viure de sembrar el terror entre la ciutadania i han deixat a part aquella idea, pot ser romàntica, de la independència d’Euskadi. Però hi ha molta gent, igual com passa a Catalunya, que pensen que la independència sembla molt més propera que el que realment és. Així, no tenen cap inconvenient amb executar les directrius dels dirigents de la banda sembrant el terror a més petita escala. I la cosa podria anar pujant de to. Abans aquest temes es resolien per la força de les armes. Avui aquesta opció sembla impossible perquè, també, Espanya té totes les de guanyar ja que té l’exercit i les armes. Així què no ens queda més remei que dialogar per a veure que ens donen. Depèn del color del govern si és de dretes o d’esquerres el grosses que puguin ser les engrunes. Però no ens hem de desanimar i, potser, enfocar les coses des d’un altre punt de vista.

JUGAR A FER POLÍTICA

Fa temps que se’n parla. Què passarà si el Tribunal Constitucional acaba rebutjant determinats articles de l’Estatut de Catalunya per considerar-los no ajustats a la Llei Magna. Aquesta setmana la dreta ha maniobrat i ho ha fet amb artimanyes fosques, què no legals, suposo, que s’escapen a la majoria dels ciutadans. I és que el Tribunal Constitucional, com tot òrgan de la Judicatura està format per magistrats o jutges de diferents idees polítiques i nomenats a proposta dels diferents partits. Però la línia que separa els conservadors i els progressistes és tan dèbil que en qualsevol moment es pot acabar trencant. Això si, com es veu, sempre a favor dels conservadors. Igual com passa amb el Consejo Superior del Poder Judicial on, com ja se sap, els simpatitzants del PP han tingut bloquejada la seva renovació des de fa molts mesos.

Potser el membres del Tribunal Constitucional acabaran rebutjant l’Estatut. Un Estatut que es va aprovar amb referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diu la Constitució Espanyola que el poder emana del poble. Si és així, perquè un grup de persones què, jugant a fer política volen rebutjar una llei orgànica que fins ara ha passat tots els tràmits per aprovar-se? Si ses senyories volen fer política que pengin les seves togues i que s’adscriguin al PP i es presentin a les eleccions. Qui sap si guanyarem uns bons polítics en detriment d’uns mals magistrats!

ZAPATERO: RASCA'T LA BUTXACA!!

El vice-president econòmic del govern central Pedro Solbes ja ha presentat al Congrés de Diputats els grans comptes de l’Estat com són els pressupostos. Pareix que un anys més s’han oblidat de les Terres de l’Ebre.
El nostre territori ha d’estar eternament agraït al President José Luis Rodríguez Zapatero per haver derogat la Llei del Plan Hidrológico Nacional i amb això es va poder aturar el transvasament de l’Ebre. Però Zapatero no pot viure tota la vida d’aquesta renda. Aquest anys ja seran 4 els pressupostos presentats des de que és president del govern i fins ara ben poc o res hem vist. A veure si ens passa com a la dona de l’arquitecte que el seu home només li feia projectes (coneixeu l’acudit?) Tot el pla d’infrastructures consensuat per les diferents forces polítiques parlamentaries de l’Ebre s’ha de fer realitat d’una vegada per totes. No és una carta als reis. Ja que és un projecte per tots acceptat s’ha de realitzar com més aviat millor. El nostre territori és un privilegiat amb molts conceptes i té un potencial i una riquesa impressionants, però estem allunyats de tots els centres de decisió política i també del grans centres educatius (universitats), etc. Això és una despesa afegida per als pares que volen per als fills un futur que moltes vegades ells no han tingut. Seria d’agrair la gratuïtat de les autopistes a més a més de les grans infrastructures que parlava abans. No donéssim la raó a aquells que volien vendre l’aigua a canvi de compensacions i ara que no hi ha aigua tampoc no s’inverteix el que s’hauria d’invertir!

LA DEMAGÒGIA DE L'ALCALDE DE TORTOSA

Ferran Bel, alcalde de Tortosa per CiU no ha començat gaire bé el seu viatge al capdavant del Ajuntament de Tortosa. Potser caldria perdonar-li aquests “pecats de joventut” I és que Ferran Bel és un nou vingut a la política. I dic nou vingut, perquè hi som molts que d’una manera o d’un altra fa molts anys que hi estem ficats. Aquest noi va voler fer carrera política i... ja se sap, apuntant a un possible cavall guanyador que a Catalunya sòl ser CDC. El vant deixar ser President del Consell comarcal del Baix Ebre, gràcies amb el suport d’aquells que tenen la “clau” i que ara pacten amb uns i ara amb el altres no sigui cosa que després ens tinguéssim que penedir i desdir-nos... I que ara han tornat a pactar...

De les manifestacions que ha fet aquesta darrera setmana se’n desprent això i, pot ser, alguna cosa més.

Quan diu que amb el cessament de 5 càrrecs de confiança de l’anterior govern de Sabaté estalvia no sé quants de mils d’euros a les arques de l’Ajuntament, miri, no! Vostè és economista i no faré mai de discutir-hi de números, però si de política. I li llenço una pregunta: És que vostè no pensa contractar càrrecs de confiança seva? Si la resposta és no, miri, no m’ho crec! I quasi diria el mateix que Joan Sabaté: menteix! I quan parla que Joan Sabaté, a part del sou de senador estava cobrant dietes de l’ajuntament, no ha pensat per un moment de fer comparacions amb càrrecs del seu partit? Sense anar més lluny, l’anterior Alcalde d’Amposta. No només cobrava dietes de l’Ajuntament de l’Àrea de Promoció Econòmica, de les juntes de govern i portaveus,,, sinó que a més formava part de no se quants consells d’administració, entre ells el del Port de Tarragona.

D’això, Sr. Bel, en política, se’n diu fer demagògia. Vull recordar un alcalde del seu partit i que avui també ocupa càrrec que quan fa uns anys se’l va acusar de ser in “cacic” es va enfadar moltíssim i va dir que amb quasi quaranta anys no podia ser-ho. Com si la edat tingués res a veure amb ser o no ser cacic. Però el temps que tot ho cura o tot ho confirma ha acabat donant la raó a aquells que l’havien denominat així!