divendres, 28 de setembre del 2007

LA DEMAGÒGIA DE L'ALCALDE DE TORTOSA

Ferran Bel, alcalde de Tortosa per CiU no ha començat gaire bé el seu viatge al capdavant del Ajuntament de Tortosa. Potser caldria perdonar-li aquests “pecats de joventut” I és que Ferran Bel és un nou vingut a la política. I dic nou vingut, perquè hi som molts que d’una manera o d’un altra fa molts anys que hi estem ficats. Aquest noi va voler fer carrera política i... ja se sap, apuntant a un possible cavall guanyador que a Catalunya sòl ser CDC. El vant deixar ser President del Consell comarcal del Baix Ebre, gràcies amb el suport d’aquells que tenen la “clau” i que ara pacten amb uns i ara amb el altres no sigui cosa que després ens tinguéssim que penedir i desdir-nos... I que ara han tornat a pactar...

De les manifestacions que ha fet aquesta darrera setmana se’n desprent això i, pot ser, alguna cosa més.

Quan diu que amb el cessament de 5 càrrecs de confiança de l’anterior govern de Sabaté estalvia no sé quants de mils d’euros a les arques de l’Ajuntament, miri, no! Vostè és economista i no faré mai de discutir-hi de números, però si de política. I li llenço una pregunta: És que vostè no pensa contractar càrrecs de confiança seva? Si la resposta és no, miri, no m’ho crec! I quasi diria el mateix que Joan Sabaté: menteix! I quan parla que Joan Sabaté, a part del sou de senador estava cobrant dietes de l’ajuntament, no ha pensat per un moment de fer comparacions amb càrrecs del seu partit? Sense anar més lluny, l’anterior Alcalde d’Amposta. No només cobrava dietes de l’Ajuntament de l’Àrea de Promoció Econòmica, de les juntes de govern i portaveus,,, sinó que a més formava part de no se quants consells d’administració, entre ells el del Port de Tarragona.

D’això, Sr. Bel, en política, se’n diu fer demagògia. Vull recordar un alcalde del seu partit i que avui també ocupa càrrec que quan fa uns anys se’l va acusar de ser in “cacic” es va enfadar moltíssim i va dir que amb quasi quaranta anys no podia ser-ho. Com si la edat tingués res a veure amb ser o no ser cacic. Però el temps que tot ho cura o tot ho confirma ha acabat donant la raó a aquells que l’havien denominat així!