CORRE... LENGUA... CASTELLANA

M’expliquen que ahir dissabte a la plaça dels Elizabets d’Amposta, dintre dels actes del Correllengua, una grup de hip hop cantava diverses cançons, algunes d’elles improvisades. Ara bé, la lletra era en castellà.

Per a que després diguin els simpatitzants del PP o Ciutadans / Ciutadanos que el català no està en perill! Si en un acte de reivindicació de la llengua catalana hi ha qui canta en castellà ja no pot estranyar-nos que el castellà entre a casa nostra i s’introdueixi a les nostres vides de totes les maneres possibles!

EA, EA, EA, LACOSTE SE CABREA

A la marca de polos Lacoste no li ha paregut gens bé el vídeo de les joventuts socialistes on d’una manera desafortunada volien explicar de que anava l’assignatura d’educació per a la ciutadania. Fins i tot han amenaçat amb portar-lo davant del jutge. El motiu és que el que devia de ser de las Nuevas Generaciones del PP en portava un amb un cocodril enorme.

Crec entendre de tot plegat que la marca Lacoste identifica a les joventuts “pijes”. Jo de jove també n’havia portat i avui no en porto perquè, comparat amb altres polos, és molt car. Així que demanaria als responsables de la marca francesa que n’abaixessin els preus si no volen que el cocodril s’identifiqui amb les classes benestants d’aquest país!

LA COMUNITAT DE REGANS XERTA-SÉNIA, ANTI-TRANSVASISTES!

Ben vinguts al club! La darrera “moguda” anti-transvasament de l’Ebre va començar l’any 2000, si la memòria no em falla. Una de les primeres mesures de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va ser que les entitats, associacions, sindicats, partits, etc. signessin un manifest de suport a la mateixa Plataforma i de condemna al Plan Hidrològico Nacional que el PP ens volia imposar “por los huevos de Arias Cañete”. Recordo que, personalment vaig aportar el meu granet de sorra. Com a delegat sindical formava part d’una Junta de Personal de la província de Tarragona i vaig demanar suport a dit manifest. Recordo que es va aprovar per unanimitat dels assistents.

Segurament el regants del Xerta-Sénia no ho varen fer. I no perquè en aquell temps la comunitat no estès constituïda, ja que fa molts anys que existeix. Coneixia alguns dels seus dirigents i, ideològicament, res em feia pensar que fossin simpatitzants del moviment que defensava el riu Ebre. L’històric alcalde de Santa Bàrbara, Josep Bertomeu, n’era un d’ells.

Sempre s’ha parlat del canal com la porta d’un futur transvasament de l’Ebre cap al nord de Castelló. El govern de la Generalitat va voler deixar clar que no seria així i amb l’aprovació de una tuberia telefèrica (que cada com és fes més estreta) es volia deixar clar aquesta voluntat. Però des de un sector de la Plataforma s’ha anat incidint l’opinió pública de tot el contrari.

De totes formes, de qui mai he estat tranquil ha sigut dels regants. La construcció de pous a un costat i altre del canal ha estat una constant al llarg d’aquest anys. Les hectàrees de regadiu són nombroses. La transformació del paisatge històric per camps de tarongers i horta es una realitat. I no obstant, els pagesos volen l’aigua de l’Ebre. Per a què la volen si per a regar ja en tenen? Hi ha que sospita què per a vendre-se-la al millor postor. Jo entre ells. Molts d’aquest pagesos (potser caldria dir millor empresaris agraris) són de la veïna Comunitat Valenciana (avui no vull emprà el terme País Valencià) Això fa créixer la suspicàcia.

Ara la Comunitat s’ha declarat defensora de l’Ebre. Com he dit al principi ben vinguda sigui. Però sempre he cregut que a la vida s’ha de ser coherent i fins ara els regants del canal no ho han segut. Esperem que a partir d’ara ho siguin!

LA XINA, EL GRAN AMIC ASIÀTIC

Unes fotografies aparegudes a l’edició d’avui del Periódico m’han fet posar els pèls de punta. Les imatges mostren una nena de 10 anys que el se pare lliga de mans i peus i la fa nedar durant 3 hores per a fer-la una campiona de natació.

I jo em pregunto: com a un país que, sistemàticament, vulnera els drets humans se li pot donar una olimpíada? La resposta és, com quasi sempre, per diners. La quantitat de milers de milions que mouen uns Jocs Olímpics, no me’ls puc imaginar. Com diu un amic: “una quantitat que no sé ni llegir”. I no només això. Els tòpics fa anys que parlen del gegant dormit, de potència emergent, del primer mercat del món, etc. I és cert. El potencial econòmic de la Xina és tan extraordinari que quan fa alguna “entremaliadura”, occident mira cap un altre costat i a sobre se la premia. És el que s’ha de fer? Política i econòmicament parlant, segurament que sí. Ara, com ser humans civilitzats que som hem de condemnar primer les actituds hipòcrites d’occident i la falta de transparència i llibertats del gegant asiàtic.