Unes fotografies aparegudes a l’edició d’avui del Periódico m’han fet posar els pèls de punta. Les imatges mostren una nena de 10 anys que el se pare lliga de mans i peus i la fa nedar durant 3 hores per a fer-la una campiona de natació.
I jo em pregunto: com a un país que, sistemàticament, vulnera els drets humans se li pot donar una olimpíada? La resposta és, com quasi sempre, per diners. La quantitat de milers de milions que mouen uns Jocs Olímpics, no me’ls puc imaginar. Com diu un amic: “una quantitat que no sé ni llegir”. I no només això. Els tòpics fa anys que parlen del gegant dormit, de potència emergent, del primer mercat del món, etc. I és cert. El potencial econòmic de la Xina és tan extraordinari que quan fa alguna “entremaliadura”, occident mira cap un altre costat i a sobre se la premia. És el que s’ha de fer? Política i econòmicament parlant, segurament que sí. Ara, com ser humans civilitzats que som hem de condemnar primer les actituds hipòcrites d’occident i la falta de transparència i llibertats del gegant asiàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada