EL CONTE DELS 3 PORQUETS (VERSIÓ S. XXI)

Si heu llegit el Periódico d’avui potser us heu adonat d’una història un tant sorprenent. La foto que il·lustra la notícia també n’és de sorprenent. Es veu tota una illa de cases cremades. Bé, totes no, n’hi ha una que es manté en peus com si res hagués passat.

Segurament us vàreu assabentar dels grans incendis que la setmana passada van castigar Califòrnia, a la costa oest dels Estat Units. Allí hi viu José Galmes juntament amb la seva companya Carolina. Ja sabeu (sobre tot per les pel·lícules) que les construccions americanes solen ser de fusta, també el sostre. I és normal si pensem els grans boscos que un dia van omplir tot els seu territori; era l’element més a l’abast i segurament el més barat. Però José Games va construir la seva casa posant-hi un sostre de teula mediterrània. O sigui feta amb argila cuita. El resultat final ha estat del tot satisfactori: ha salvat la seva residència de les flames que tot ho han cremat. Un 10 per al català i la seva iniciativa. I també per a les teules que, com la dieta mediterrània, deuen ser les millors del món.

SENTÈNCIA DE L'11-M. QUI GUANYA? EL PP PERD

Segurament que la sentència de l’11-M pels atemptats de Madrid no deixarà ningú indiferent. Ahir pel matí vaig escoltar un dels fiscals i va dir que hi hauria sorpreses. I va ser així per la quantitat d’absolts, es a dir, sense proves no es pot condemnar ningú. I així és com es va absoldre el que es considerava el cervell dels atemptats, empresonat a Itàlica.

La principal associació de víctimes, la que presideix Pilar Manjón ja va dir que la recorreria. Com també ho van dir els advocats defensors.

I el PP? Després d’estar més de tres anys i mig embolicant la troca amb una suposada trama orquestrada pel PSOE per treure’ls de la Moncloa, ara també pensen que la sentència no ha deixat prou clar qui van ser els inductors dels atemptats. Segurament què, sense les morts de Leganés, s’haurien pogut saber moltes més coses. Encara que els homes forts del PP, que són els qui surten a donar la cara, se’n desdiguin, queda clar que van ser ells els qui van alimentar la tesi de que l’ETA estava al darrera de les morts.

I si alguna cosa ha quedat clara a la sentència és que no hi ha cap mena d’indici de que va ser així. Cal tenir memòria i cal remuntar-nos a la nit del 13 de març de 2003. Jo vaig ser un dels milers de ciutadans que vàrem sortir al carrer amb cassoles per a demanar al llavors Ministre d’Interior del PP l’Ángel Acebes la veritat de les investigacions i qui eren els autors materials de l’atac als trens de Madrid. Les proves pareixien prou evidents i el llavors ministre no renunciava a senyalar a la banda terrorista basca con l’autora.

Una darrera cosa. L’ETA reivindica tots els seus atemptats... va reivindicar aquest?

LES TRES BESSONES I SÁNCHEZ LLIBRE

Es diu que les comparacions són odioses. Però hi ha casos on l’evidència s’imposa per sobre de la resta de coses. Em refereixo al vídeo de les Tres Bessones on s’ensenya als nens immigrants què és Catalunya. Jo no he vist el vídeo, però pareix que en un punt determinat es diu què “el Barça és Catalunya”. Una afirmació tan categòrica està fora de lloc. Però el cabreig de Sánchez Lliure, president de l’Espanyol, també. En unes declaracions seves li vaig sentir dir “que pensarien els altres clubs de Catalunya” i en va enumerar uns quants (Nàstic, Joventut de Badalona, Granollers, Reus Deportiu, etc.) . De ser així, on posaríem el límit? Quins caldria citar i quins no? Sí bé l’Espanyol és el segon equip de futbol de Catalunya, hi altres clubs molt importants que S. Llibre va ometre, com, per exemple el GEIEG de Girona, un dels que té més socis de Catalunya i no he sentit protestar el seu president, ni tampoc els dels altres clubs. I és què una gran majoria de catalans no hi posen cap objecció a l’hora de considerar el FC Barcelona com l’equip més representatiu de Catalunya: per història, per títols, per ressò mediàtic dels seus jugadors, etc.
Sempre he pensat que S. Lliure no està a l’altura per ser president de l’Espanyol. Les seves declaracions i comportament crec que avalen aquesta afirmació. Per a mostra recordo aquella vegada que va assegurar que no tornaria al Nou Camp. Un president de l’Espanyol no pot enfrontar-se de manera oberta a l’altre equip important de la ciutat. A la llarga hi té més a perdre que a guanyar.
No obstant, penso que si el vídeo de les Tres Bessones fereixi susceptibilitats d’algú, millor que les coses es corregeixen abans de la seva distribució entre els infants vinguts de fora.

Ah! I avui no opinaré ni del nom del seu club ni del torneig que organitza cada estiu, però també hi hauria molt que dir!

LA IMPUTACIÓ D'IBARRETXE

Pedro Pacheco, qui fou alcalde de Jerez de la Frontera (Cadis) va dir que la política era un “cachondeo”. El van condemnar per dir-ho. Així que jo no ho diré, però al menys, si em semblen sospitoses algunes decisions. Jutjar al lehendakari del País Basc per reunir-se i parlar amb la banda terrorista ETA està fora de tot context i de tota lògica democràtica. A Ibarretxe i als altres imputats, però sobre tot al primer.
El lehendakari és al seu territori la màxima autoritat i per tant s’ha de donar-li el màxim de confiança i marge de maniobra en l’exercici de les seves funcions. Amb la ETA no van reunir-se per prendre un cafè (què potser també), sinó per parlar de pau a Euskadi i a tot el territori Espanyol. O dit d’una altra manera, per aturar moltes morts! Si ell no està capacitat per fer-ho... qui sinó?
He vingut reclamant des de fa molt temps una despolitització de la Judicatura. Aquest em sembla un cas perfectament enquadrable dintre de dita politització. Només cal veure que el PP, està la mar de content de que se’l jutge. Per alguna cosa serà...