Segurament que la sentència de l’11-M pels atemptats de Madrid no deixarà ningú indiferent. Ahir pel matí vaig escoltar un dels fiscals i va dir que hi hauria sorpreses. I va ser així per la quantitat d’absolts, es a dir, sense proves no es pot condemnar ningú. I així és com es va absoldre el que es considerava el cervell dels atemptats, empresonat a Itàlica.
La principal associació de víctimes, la que presideix Pilar Manjón ja va dir que la recorreria. Com també ho van dir els advocats defensors.
I el PP? Després d’estar més de tres anys i mig embolicant la troca amb una suposada trama orquestrada pel PSOE per treure’ls de la Moncloa, ara també pensen que la sentència no ha deixat prou clar qui van ser els inductors dels atemptats. Segurament què, sense les morts de Leganés, s’haurien pogut saber moltes més coses. Encara que els homes forts del PP, que són els qui surten a donar la cara, se’n desdiguin, queda clar que van ser ells els qui van alimentar la tesi de que l’ETA estava al darrera de les morts.
I si alguna cosa ha quedat clara a la sentència és que no hi ha cap mena d’indici de que va ser així. Cal tenir memòria i cal remuntar-nos a la nit del 13 de març de 2003. Jo vaig ser un dels milers de ciutadans que vàrem sortir al carrer amb cassoles per a demanar al llavors Ministre d’Interior del PP l’Ángel Acebes la veritat de les investigacions i qui eren els autors materials de l’atac als trens de Madrid. Les proves pareixien prou evidents i el llavors ministre no renunciava a senyalar a la banda terrorista basca con l’autora.
Una darrera cosa. L’ETA reivindica tots els seus atemptats... va reivindicar aquest?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada