divendres, 5 d’agost del 2011

FLORS

Sempre he pensat que a França els parcs i jardins estan molt més ben cuidats que aquí. A més a més per qualsevol indret hi pots trobar flors, la qual cosa ajuda a ornamentar el poble i fer-lo més atractiu.

Os deixo amb unes fotos de flors del meu viatge, algunes (ja us ho diré, són, encara que pugui semblar el contrari, de pobles de Catalunya)
 Ceret.
 Ceret.
 Ceret.
 Ceret.
 Ceret.
 Ceret.
 Las Illes.
 Maçanet de Cabrenys.
 Mirepoix.
 Fanjeaux.
 Fanjeaux.
 Fanjeaux.
 Fanjeaux.
 Entre Fanjeaux i Mirepoix.
 El mateix camp d'abans.
 Pamiers.
 Pamiers.
Mirepoix.
Pamiers.

dijous, 4 d’agost del 2011

CARCASSONNE

Carcassonne és una de les ciutats franceses més conegudes i visitades. D’això en té la culpa la Cité, un dels recintes emmurallats més imponents. Una vegada em van dir que “l’Exin Castillos”, el joc de construcció de castells que hi havia quan érem menuts, estava inspirat en la famosa Cité.
Carcassonne està situada a uns 200 quilòmetres de la frontera que separa Catalunya de l’estat francès i és relativament fàcil arribar-hi ja que gaudeix de molt bones comunicacions. Si es va per la AP-7, s’entra a França i es segueix per l’autopista fins a Narbonne (en prou feines hi ha uns 200 Km.) i des d’allí, sense sortir de l’autopista, se’n agafa un altra que va cap a l’Oest i que se’n diu de les “Dues mars” fins arribar a Carcassonne que, sinó recordo malament té fins a 3 sortides. Quan vaig a veure als meus cosins surto després de la darrera sortida de Carcassonne, a Bram, allí on hi havia un camp de concentració amb excombatents i simpatitzants de la II República, entre ells Agustí Centelles.
La Cité ja l’hem visitat diverses vegades, així que aquest anys varem visitar la ciutat pròpiament dita. També té restes d’antigues muralles, encara que no tan ben conservades com les altes. Mon cosí Gerd, que us recordo que és arquitecte, em va dir que Carcassonne és quadriculada, con una mena d’eixample de Barcelona en petit i això és degut a que el terratinent propietari dels terrenys on s’ubica la va parcel·lar i la va lliurar als seus treballadors.
Voleu veure-la? 



 La font de Neptú.

 L'estació del ferrocarril (SNCF)
 El canal de Midi.


 La font de Neptú.
 La part del darrera de la catedral (la part del davant l'estaven restaurant)
 Joana d'Arc.
 Monument als morts de les dues guerres i d'altres on va intervindre França. Hi vaig veure detalls curiosos: mentre hi havia noms esborrats, alguns -curiosament espanyols- els van afegir molt després.
 Resta de muralles.
 Un altre monument als morts a les dues guerres mundials.
 Detall del monument anteior.
 Una terrassa de la plaça de la font de Neptú.
 Aquest edifici em cridà l'atenció: està més destacat el balcó que l porta d'entrada. S'hi devia d'abocar (asomar) alguna persona important?
 L'ajuntament que a França es diu la Mairie.


 Un col·legi de nenes.

 Al fons podeu veure la Cité.

 Més restes de muralla.

AVUI, 4 D'AGOST


Sempre havia sentit dir que el mes d’agost era inhàbil judicialment parlant, però les diverses resolucions judicials que han hagut aquests dies, em fan pensar que “alguna cosa” funciona. Si ahir va ser la declaració d’innocència de l’iman de Cunit, ahir la resolució exculpadora va ser per a l’exdirector dels SS.TT. de Medi Ambient i Habitatge el senienc Victor Gimeno que sempre ha defensat la seva innocència davant les denuncies fetes pels agents rurals del departament. Segons Gimeno les denuncies en contra seva van ser degudes a motius personals per picabaralles que hi va haver entre alguns agents i ell mateix. Personalment me’n alegro per Victor ja que, des de fa molts d’anys hi tinc una bona relació.
A Ona Catalana (Cadena SER) també han explicat que a Tarragona capital s’ha desarticulat una banda de narcotraficants i s’havien fet tres detencions. La banda comprava la droga, l’adulterava, la tallava, la pesava i, finalment “la venia prop de zones d’oci i els seus voltants” (?!)  Quan es parla de”voltants”, es refereix “als voltants dels llocs propers a les zones lúdiques? O és una reiteració? Al meu cap m’he imaginat una sèrie de circumferències concèntriques : la zona lúdica seria el centre de la circumferència, les proximitats després del primer cercle i els voltants el que quedaria entre el primer i segon cercle... No és així?
I per acabar tornaré a parlar de temes de trànsit. Concretament d’un accident que hi ha hagut a primera hora (abans de les 8 del matí) a la rotonda dels nusos. Un cotxe dels Mossos d’Esquadra, amb el morro xafat, havia pujat sobre la rotonda pròpiament dita. Parats al voral hi havia, al menys, un altre cotxe i na parella motoritzada de Mossos. Sembla evident que a l’accident hi ha intervingut, al menys, dos vehicles, un d’ells el policial. El que no sé és si la culpa ha estat dels Mossos o de l’altre cotxe.  
Un company de treball m’ha dit que sobre 2/4 de 10 un mosso amb el braç enguixat acompanyat per un comandament del cos sortien de la clínica de les Terres de l’Ebre (l’antiga Aliança) 

dimecres, 3 d’agost del 2011

MAÇANET DE CABRENYS

Maçanet de Cabrenys és un municipi de l’Alt Empordà fronterer amb l’estat francès. Durant l’excussió que férem amb mon cosí Miquel on visitarem llocs històrics de l’exili espanyol cap a França i d’altres llocs d’interès, la nostra destinació a l’hora de l’àpat ens aproparem al municipi abans esmentat on hi ha el restaurant “la quadra2 que mon cosí i la seva família solen freqüentar.
Tot arribant Miquel em va explicar l’acudit que sé sol contar del poble. Diu que en temps de Franco com va passar a d’altres llocs amb noms catalans o grafia catalana van canviar-li el nom (sempre he pensat que Tivenys no van saber com canviar-lo) El nou nom seria “Demasiado Limpio de Cabritos”. Evidentment es tracta d’una broma.
Del poble cal destacar la societat de “Socorros Mutuos la Unión Massanetense: Protectora de los pobres” (tal i com figura al rètol de l’entitat. Sembla ser, pel que em va explicar Miquel que les mútues sanitàries eren (i són) força comunes per aquell territori. L’edifici és d’estil modernista. Davant mateix hi ha una llarga barra de ferro on, a la part de dalt hi ha una nansa i la base és de pedra. Diu la llegenda que és la massa de Roldan, l’heroi francès que en un moment de la batalla la va llençar i va arribar fins allí.
De la visita n’he fet el següent reportatge fotogràfic.