DIADA PRIMER ANIVERSARI XIQUETS DE VILA-SECA. 4d6a DE XICS CALEROS

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. ENTRE EL POBLE NOU I L'ENCANYISSADA

Sí, se puede, pero, por favor, no hagan tonterías

Arturo González

Me gusta mucho el resultado efectivo de las elecciones municipales. El triunfo de la izquierda ha sido importantísimo, pero no tanto como para remover los cimientos del sistema y extender el pánico en el país. Disgusto, pero no miedo. Creo. La gente lo ha acogido con naturalidad, sin ningún brote de violencia, salvo uno muy pequeño en Badalona. La vida proseguirá con estos cambios sin que el odio, creo asimismo, se manifieste entre los ciudadanos. La revolución está muy lejos, pero el apalancamiento conservador ha hecho agua. La sensatez se ha impuesto y ahora falta por ver si se consolida con las nuevas acciones de los gobiernos municipales. Ha sido un cambio tranquilo. Especialmente significativo ha sido en Valencia y en Madrid, donde la zafiedad de Barberá y el veneno de Aguirre desaparecen. Me parece correcto que Bildu haya conseguido alcaldías con el apoyo de las plataformas de Podemos o de otras fuerzas. Tanto Bildu como Podemos son partidos democráticos, aprobados por la legalidad española más exigente y no existen razones para denostar sus méritos. La aprobación de esos partidos no requería, por ejemplo, las condenas explícitas de ETA, como ahora se les solicita permanentemente por los partidos y los medios de comunicación de la derecha más recalcitrante. Tan democrático es Podemos como el Partido Popular, a pesar del miserable comentario de Felipe González llamándoles monaguillos de Maduro. Ciudadanos se ha revelado como un partido de derecha civilizada sin estridencias y se convierte en vigilante en vigilante de la corrupción de su hermano mayor, el PP. Me alegro muchísimo del triunfo de Izquierda Unida en la tradicional Zamora, que, efectivamente, no se ganó en una hora.

Esperemos que la derecha acepte estos resultados con mesura política y no propicie la ira y caiga en el desorden y el juego sucio. Se inicia un camino en que veremos si estos nuevos partidos en los gobiernos municipales son capaces de transparencia y limpieza en todas sus actuaciones y de un aminoramiento sustancial de desigualdades, pobreza y desahucios. Sus decisiones serán clave para conseguir una mejor vida para los ciudadanos de sus municipios, y para marcar el rumbo del país en las próximas elecciones generales. De momento, repito, los ciudadanos no han acogido con temor estos cambios, y ése es el mayor éxito de estas elecciones, fundamentadas en los pactos. La vida no es más que un pacto perpetuo en todos los órdenes. A la pregunta, hasta ahora de contestación negativa, de ¿Usted se fía de su alcalde? yo creo que la respuesta ha comenzado a ser SÍ. Vigilémoslos, pero confiemos. Basta con no hacer tonterías. Porque, en definitiva, estas elecciones han sido una recuperación de la confianza en la política. Sí, se puede, y es justo decir ¡Bravo por el PSOE!

JO TAMBÉ HAURIA PACTAT

Diumenge, el Diari de Tarragona, portava la relació dels nous alcaldes sorgits de les eleccions del passat 24 de maig. Però més que els alcaldes el que em va interessar de tota aquella extensa informació, va ser la política de pactes, alguns d’ells lògic, d’altres no tant i, fins i tot, m’atreviria a dir, que algun d’inversemblant.

El que no em sembla massa correcte és que hi hagi partits que miren més els seus propis interessos que els del poble a qui representen. Segur que abans de els eleccions, si s’hagués preguntat als candidats quins eren els motius pels quals es presentaven, una gran majoria hauria respost: per a treballar pel poble.

Si bé és veritat que igual es pot treballar pel poble des del govern que des de l’oposició, el cert és que des del govern sempre es pot fer molta més feina.

Sabeu quin va ser el meu bagatge durant els 8 anys que vaig ser regidor d’Amposta? Es pot resumir en cos xicotetes (con diuen els valencians) coses: complementar la retolació a la carretera de Tortosa a Ulldecona, a la cruïlla dels Freginals i el jardinet de la plaça de la Pau, allà on està la font i els gronxadors.

Quan es va fer la nova carretera entre Amposta i Freginals, resulta que a la creïlla dels Freginals no posava cat indicació d’Amposta. Per tant, el més normal, és que els viatger que venint del Sud volien anar cap Amposta, haguessin d’arribar fins a Santa Bàrbara.

En quan a la plaça de la Pau, resulta ser que l’espai del que us parlava abans, estava com equipaments, tot i que la zona verda es va fer molts anys abans. Quan s’havia de construir l’arxiu comarcal, aquella parcel·la es va desestimar per petita i aquest fet va ser el que em va posar en alerta. El meu grup municipal va presentar una moció que es va estimar i es va canviar l’ús passant, definitivament, a zona verda.

En canvi, els que estan al govern, veuen com es realitzen els seus projectes i fins i tot se’ls senten com a propis, sobre tot si s’acaba posant la corresponent placa d’inauguració.

Tornant al tema que ens ocupa, que són els pactes, està clar que, quan s’assoleixen, solen ser garantia d’estabilitat. Penseu que la majoria de projectes que passen pel ple, se solen aprovar amb el vot unànime dels regidors de tots els grups. I és que si alguna cosa es bona per al poble o la ciutat, és normal que tothom hi estigui a favor. Normalment, només aquells punts més polítics, són els que comporten més debat i sovint el vot contrari o l’abstenció dels grups de l’oposició.

Quan un determinat grup treu majoria absoluta, és difícil que s’obri a pactes amb els altres grups, tot i la siguin ideològicament semblants. En canvi, quan no s’ha obtingut majoria absoluta i, davant de que els altres partits puguin acabar entenent-se i assolint l’alcaldia, el més lògic és que mirin de pactar, primer amb aquells amb qui són ideològicament més semblants, però també es poden donar pactes contranatura.

Pactes d’aquest tipus es van donar a Horta de Sant Joan durant la passada legislatura o a la Galera ja fa unes quantes.

Un pacte d’aquests característiques s’ha donat a Godall on el PSC tindrà l’alcaldia 3 anys i l’últim serà per a l’amic Paco Aguiar (PP)

A Paco fa molts anys que el conec i us ben asseguro que si m’hagués trobat en la mateixa situació, també hauria pactat.