Diumenge, el Diari de Tarragona, portava la relació dels nous alcaldes sorgits de les eleccions del passat 24 de maig. Però més que els alcaldes el que em va interessar de tota aquella extensa informació, va ser la política de pactes, alguns d’ells lògic, d’altres no tant i, fins i tot, m’atreviria a dir, que algun d’inversemblant.
El que no em sembla massa correcte és que hi hagi partits que miren més els seus propis interessos que els del poble a qui representen. Segur que abans de els eleccions, si s’hagués preguntat als candidats quins eren els motius pels quals es presentaven, una gran majoria hauria respost: per a treballar pel poble.
Si bé és veritat que igual es pot treballar pel poble des del govern que des de l’oposició, el cert és que des del govern sempre es pot fer molta més feina.
Sabeu quin va ser el meu bagatge durant els 8 anys que vaig ser regidor d’Amposta? Es pot resumir en cos xicotetes (con diuen els valencians) coses: complementar la retolació a la carretera de Tortosa a Ulldecona, a la cruïlla dels Freginals i el jardinet de la plaça de la Pau, allà on està la font i els gronxadors.
Quan es va fer la nova carretera entre Amposta i Freginals, resulta que a la creïlla dels Freginals no posava cat indicació d’Amposta. Per tant, el més normal, és que els viatger que venint del Sud volien anar cap Amposta, haguessin d’arribar fins a Santa Bàrbara.
En quan a la plaça de la Pau, resulta ser que l’espai del que us parlava abans, estava com equipaments, tot i que la zona verda es va fer molts anys abans. Quan s’havia de construir l’arxiu comarcal, aquella parcel·la es va desestimar per petita i aquest fet va ser el que em va posar en alerta. El meu grup municipal va presentar una moció que es va estimar i es va canviar l’ús passant, definitivament, a zona verda.
En canvi, els que estan al govern, veuen com es realitzen els seus projectes i fins i tot se’ls senten com a propis, sobre tot si s’acaba posant la corresponent placa d’inauguració.
Tornant al tema que ens ocupa, que són els pactes, està clar que, quan s’assoleixen, solen ser garantia d’estabilitat. Penseu que la majoria de projectes que passen pel ple, se solen aprovar amb el vot unànime dels regidors de tots els grups. I és que si alguna cosa es bona per al poble o la ciutat, és normal que tothom hi estigui a favor. Normalment, només aquells punts més polítics, són els que comporten més debat i sovint el vot contrari o l’abstenció dels grups de l’oposició.
Quan un determinat grup treu majoria absoluta, és difícil que s’obri a pactes amb els altres grups, tot i la siguin ideològicament semblants. En canvi, quan no s’ha obtingut majoria absoluta i, davant de que els altres partits puguin acabar entenent-se i assolint l’alcaldia, el més lògic és que mirin de pactar, primer amb aquells amb qui són ideològicament més semblants, però també es poden donar pactes contranatura.
Pactes d’aquest tipus es van donar a Horta de Sant Joan durant la passada legislatura o a la Galera ja fa unes quantes.
Un pacte d’aquests característiques s’ha donat a Godall on el PSC tindrà l’alcaldia 3 anys i l’últim serà per a l’amic Paco Aguiar (PP)
A Paco fa molts anys que el conec i us ben asseguro que si m’hagués trobat en la mateixa situació, també hauria pactat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada