Ruptura amb estrèpit però només per etapes

JOAN TAPIA

Periodista

Diumenge Unió va decidir, per ajustada majoria, obrir una negociació amb CDC per esmenar el full de ruta independentista pactat al març entre convergents, republicans i l'ANC. Demanava no dirigir-se només als partidaris del sí-sí sinó obrir-se als que el 9-N van votar sía l'Estat propi i no (o blanc) a la independència. També exigia -potser encara més- que el procés respectés l'Estat de dret i s'exclogués qualsevol acte unilateral d'independència que no seria acceptat a la Unió Europea.

Dilluns CDC (almenys el coordinador Josep Rull) va contestar de forma brusca donant a Unió tres dies per decidir si volia sumar-se a una llista independentista. Ahir, a les 48 hores, UDC va contestar abandonant el Govern d'Artur Mas per raons de fons (no s'ha negociat) i de forma (hi ha hagut un mal educat ultimàtum). En principi tots els càrrecs d'Unió haurien d'abandonar el Govern i els tres consellers ho faran en el mateix moment en què ho decideixi el president.

¿Està trencada doncs CiU? Sí, en part perquè Unió surt amb estrèpit del Govern per diferències polítiques serioses. Però tampoc del tot. Unió es compromet (cosa encomiable) a mantenir l'estabilitat parlamentària fins al final de la legislatura (hi hagi o no eleccions el 27-S), i també assegura que no té intenció (i tampoc la percep a Convergència) ni voluntat de trencar la federació. Però sortint del Govern perquè no es renegocia el full de ruta indica que no anirà a la llista independentista que li va plantejar Rull.

Unió fixa la seva posició política (no a un programa només independentista), però no trenca la federació amb Convergència. ¿Per què? La clau la va donar Ramon Espadaler al no opinar sobre l'anomenada llista del president afirmant que no sabia exactament del que es tractava. Suggeria que aquesta iniciativa que s'atribueix aMas -que l'agit-prop convergent aclama des de fa temps però sobre la qual el president ha dit poc- no s'ha discutit en els òrgans de la federació CiU.

Una casa diferent

Espadaler insinua que si Mas vol una llista presidencialista per sobre dels partits ha de plantejar-ho abans en la direcció de CiU, de la qual ell (Espadaler) és secretari general. Potser el president de la Generalitat pot actuar al seu aire -i al dels seus estrategs del 2012- a CDC, però la federació nacionalista és una casa diferent. Si Masanuncia així una llista presidencial sense discussió prèvia, no serà Unió la que trenqui. Serà Mas qui s'estarà saltant els protocols.

¿És aquest l'únic motiu de la ruptura amb estrèpit però per etapes que han elegit els democristians? És clar que no és igual que Unió trenqui per tebior, o que Mas tiri pel dret, pel que fa a les normes de la federació, amb una llista al seu capritx i un programa no pactat amb el soci. Segur que també hi ha càlculs d'intendència: costos del divorci, repartiment de la caixa comuna, espais electorals gratuïts…Duran i Espadaler tampoc poden no tenir en compte el sector crític (potent), que ara demana un congrés extraordinari, malgrat que CDC l'endarrereix fins després de les eleccions. I potser Espadalerencara té alguna esperança que Mas recapaciti. Sigui com sigui, ahir Unió va preferir una ruptura a terminis democristians a un discurs polític a la recerca i captura d'electors. A curt és intel·ligent perquè ara la pilota la té Mas, que s'arrisca a quedar com a cesarista (ahir davant els republicans, ara davant els seus socis de 37 anys). Però a Unió no li sobra temps per captar complicitats en l'electorat catalanista i centrista, que sent vertigen davant allò que és desconegut. Diumenge (encara que dividida) ho va fer. Ahir va vorejar el pecat tan democristià de l'ambigüitat.

SENSE PRESIDENTS QUE GOVERNIN

Bé, presidents en tenim (Rajoy i Mas), però em sembla que no es dediquen el que s’haurien de dedicar a exercir com a tals.

Després de la darrera executiva nacional on Rajoy va ajustar algunes peces (el que semblava un ajust important va quedar reduït, pràcticament a la mínima expressió), va anunciar que seria ell personalment qui es dedicaria en cos i ànima al partit...

O ets un súper heroi o difícilment pots tenir una dedicació exclusiva al partit i a la vegada atendrel’agenda de cap de govern. O això o és evident que a algun lloc no hi pots arribar... Al menys que el sector més catòlic del PP hagi invocat Déu i que aquest atenent la seves súpliques hagi allargat el dia a més de les 24 hores que hem conegut sempre. De moment només sé que el passat diumenge va entrar l’estiu meteorològic i que a partir d’un dia d’aquest, les hores de sol minvaran... Però ni tan sols això he notat.

Per tant, m’ensumo, que si el que pretén Rajoy és guanyar les eleccions de la tardor, deixarà (o delegarà) part de les seves funcions com a President del Govern para dedicar-se en cos i ànima al seu partit. Però una cosa us avanço, si és per capacitat, segur que no ha aconseguirà. Com a president del govern Rajoy ha demostrat que és nul i com a dirigent del partit intueixo que serà més del mateix.

Sort tenim que només queden uns mesos per acabar la legislatura. Igual si les passades municipals en lloc de ser el 24 de maig haguessin estat l’any passat, Rajoy hauria pres abans aquest decisió amb l’agreujant que hauria comportat la situació.

Però si Rajoy només fa uns dies que ha pres la decisió i només s’hi estarà uns mesos, el que passa a Catalunya és molt pitjor. Aquí Mas no surt d’un embolic que es fica en un altre. Només li faltava el trencament amb Unió, per molt que alguns convergents de la seva convertits a independentistes després de que Mas els hi digués que així ho havien de fer.

La fractura amb Unió fa molt més mal del que sembla i del que ells mateixos estan disposats a acceptar. Ja sabem que sovint Unió ha estat un llast per a Convergència, però la ruptura és un fracàs personal de Mas que no ha sabut controlar el sector més hooligan de Convergència.

Des de fa quasi 3 anys, Mas està immers en la idea de com pot assegurar-se el futur. Li dóna el mateix si aquest futur és com a President de la Generalitat o bé com a President de una Catalunya independent. No descarto que fins i tot hi hagi un xantatge de l’Estat que l’obligui (o bescanviï) a abandonar la idea independentista.

Fins i tot des d’Esquerra s’admet que Mas s’ha posat en un bon embolic. I podríem continuar: I ara no sap com sortir-se’n. Per això va donant pals de cec.  

Sovint, a la SER posen un tall de veu de Rajoy que diu que no es poden celebrar 3 eleccions autonòmiques en 5 anys... En aquest cas no li manca raó.

Com en el primer cas, mentre Mas gasta les seves energies en arribar a acords amb un i els altes per mirar de concórrer plegats a les eleccions del 27-S, evidentment, no està fent de cap de l’executiu català. I Mas porta massa temps treballant per al partit i per tant, desatenent els problemes dels ciutadans de Catalunya.

És que no hi ha ningú més que se’n pugui ocupar dels temes de partit? Potser la solució seria que el càrrec de president (o secretari general) fos incompatible amb el de president del govern respectiu.

Una vergonya més a afegir a tantes altres que ens estem adonant que passen.

EL TÚNEL DEL TEMPS. UNA NIT DE SANT JOAN

No he estat mai de tirar coets què és molt diferent que dir de fer tirat coets... Però aquell any ens va pegar per això, per comprar-ne per a tirar-los... On? Ja es veuria...

Dintre d’uns pocs anys segurament ja ningú se’n recordarà de la pirotècnia Besalduch de Tortosa, ja que ha hagut de tancar per la imminent demolició de les cases situades a la façana fluvial i que tapen parcialment la catedral.

Besalduch era una bugaderia, però de cara Sant Joan venien tota mena de coets. L’activitat la feien des de molts anys enrere i, fins i tot, ens va explicar el seu propietari, que anaven a tirar-ne a les festes assenyalades dels pobles veïns. Ens va ensenyar una ma mutilada per haver-li esclatat un coet un dia que estava tirant-ne en no sé quina festa major...

Després de mirar les avantatges i inconvenients de tota la gama que tenia, ens varem decidir per uns de metxa retardada. S’havien d’encendre amb alguna cosa que tingués brasa, com per exemple una punta de cigarreta, però la possibilitat que t’acabés esclatant a la ma era molt baixa.

Al final varem decidir tirar els petards als clients que estaven al bar de Conrado de Marreco, al carrer Centre, molt a prop del Sindicat. Segur que aquells que son de la meva generació i més grans se’n recordaran perfectament del lloc del que estic parlant. Qui ho conegui sap que estic parlant d’una zona que es trobava a les afores del poble, perquè més amunt ja no s’hi vivia (ara estan les unifamiliars que va construir Lluís Sales)

Com que els coets eren meus, era jo qui els tirava, però hi havia un problema: no he fumat mai i, per tant, no tenia amb que encendre’ls. Així m’havia d’acompanyar un dels amics que fumés. Aquest va ser Gonzalo Tomàs que, anys després, va ser alcalde del poble.

Junts baixaven fins el cantó del carrer Tarragona i, des d’allí teníem al nostre abast les taules que hi havia al carrer del bar en qüestió. Enceníem al petard i el tiràvem en direcció a les taules. En veure’l arribar, els clients s’aixecaven esperitats, mentre nosaltres, cametes ajudeu-me, fugíem pel carrer Nord (pel costat de casa Malles), donàvem la volta al Sindicat i ens endinsàvem a la foscor. Mentre, la resta de la colla des d’aquell lloc on ja acabava el poble havien seguit sense perdre’s detall de tot el que havia passat des de que havíem tirat el coet i ens ho explicaven al detall i no paràvem de riure. Al final, la Fina, la dona de Conrado, es va atrevir a recórrer la distància que hi havia entre el bar i el cantó per mirar de descobrir-nos. Però teníem el lloc massa controlat com per a que ens pogués sorprendre.

No sé... En varem tirar uns quants, 3, 4, 5... Qui se’n recorda ja? Al final, quan els clients que estaven asseguts a les taules jo no en van fer cap cas, varem desistir, la distracció havia acabat. Però sempre recordaré aquella nit de Sant Joan com una de les més divertides de la meva joventut. Afortunadament, ningú va prendre mal.      

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 23-06-2015

Aquesta foto està feta a la zona de Carlet i el color blau ni és un efecte òptic ni tampoc lumínic. Imagino que és algú que va haver de netejar una cisterna de les que es fan servir per tractar les males herbes.