Després de la darrera executiva nacional on Rajoy va ajustar algunes peces (el que semblava un ajust important va quedar reduït, pràcticament a la mínima expressió), va anunciar que seria ell personalment qui es dedicaria en cos i ànima al partit...
O ets un súper heroi o difícilment pots tenir una dedicació exclusiva al partit i a la vegada atendrel’agenda de cap de govern. O això o és evident que a algun lloc no hi pots arribar... Al menys que el sector més catòlic del PP hagi invocat Déu i que aquest atenent la seves súpliques hagi allargat el dia a més de les 24 hores que hem conegut sempre. De moment només sé que el passat diumenge va entrar l’estiu meteorològic i que a partir d’un dia d’aquest, les hores de sol minvaran... Però ni tan sols això he notat.
Per tant, m’ensumo, que si el que pretén Rajoy és guanyar les eleccions de la tardor, deixarà (o delegarà) part de les seves funcions com a President del Govern para dedicar-se en cos i ànima al seu partit. Però una cosa us avanço, si és per capacitat, segur que no ha aconseguirà. Com a president del govern Rajoy ha demostrat que és nul i com a dirigent del partit intueixo que serà més del mateix.
Sort tenim que només queden uns mesos per acabar la legislatura. Igual si les passades municipals en lloc de ser el 24 de maig haguessin estat l’any passat, Rajoy hauria pres abans aquest decisió amb l’agreujant que hauria comportat la situació.
Però si Rajoy només fa uns dies que ha pres la decisió i només s’hi estarà uns mesos, el que passa a Catalunya és molt pitjor. Aquí Mas no surt d’un embolic que es fica en un altre. Només li faltava el trencament amb Unió, per molt que alguns convergents de la seva convertits a independentistes després de que Mas els hi digués que així ho havien de fer.
La fractura amb Unió fa molt més mal del que sembla i del que ells mateixos estan disposats a acceptar. Ja sabem que sovint Unió ha estat un llast per a Convergència, però la ruptura és un fracàs personal de Mas que no ha sabut controlar el sector més hooligan de Convergència.
Des de fa quasi 3 anys, Mas està immers en la idea de com pot assegurar-se el futur. Li dóna el mateix si aquest futur és com a President de la Generalitat o bé com a President de una Catalunya independent. No descarto que fins i tot hi hagi un xantatge de l’Estat que l’obligui (o bescanviï) a abandonar la idea independentista.
Fins i tot des d’Esquerra s’admet que Mas s’ha posat en un bon embolic. I podríem continuar: I ara no sap com sortir-se’n. Per això va donant pals de cec.
Sovint, a la SER posen un tall de veu de Rajoy que diu que no es poden celebrar 3 eleccions autonòmiques en 5 anys... En aquest cas no li manca raó.
Com en el primer cas, mentre Mas gasta les seves energies en arribar a acords amb un i els altes per mirar de concórrer plegats a les eleccions del 27-S, evidentment, no està fent de cap de l’executiu català. I Mas porta massa temps treballant per al partit i per tant, desatenent els problemes dels ciutadans de Catalunya.
És que no hi ha ningú més que se’n pugui ocupar dels temes de partit? Potser la solució seria que el càrrec de president (o secretari general) fos incompatible amb el de president del govern respectiu.
Una vergonya més a afegir a tantes altres que ens estem adonant que passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada