CULPABLES I “NO CULPABLES”

Recordo el cas del president nord-americà Bill Clinton i la seva secretaria Monica Lewinski. Al president el van declarar “no culpable” i l’opinió pública es preguntava si volia dir el mateix “no culpable” que innocent. Al final va semblar que sí. Mancava un cas com aquest que més que transcendental era morbós per a fixar-nos en el qualificatiu.
Després he vist pel•lícules i telesèries americanes on el veredicte del jutjat també ha segut “no culpable”.
En els darrers mesos hi ha hagut prou casos polítics i judicials per a preguntar-se qui és més o menys culpable en cada un d’ells.
Començarem pel final. Entre ahir i avui les mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa) es fan ressò de l’autoinculpació del govern de la Generalitat, al reconèixer que una part dels informes que s’encarreguen a empreses externes “tenen poca utilitat” o “es podrien haver fet pels propis tècnics de la Generalitat”. Recordo que els partits de l’oposició durant l’era Pujol sempre reprovaven CiU per encarregar aquesta mena d’estudis que, sovint, solen ser “pagaments de favors a canvi de...”. Se és menys culpable si es reconeix la irregularitat? Cal entrar en el debat del “i tu més”? El govern d’Entesa faria bé no donar arguments a l’oposició para que aquesta els pugui utilitzar en contra seva.
Fèlix Millet. Va dir que retornava els diners que “havia robat” a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. En aquest cas no és “presumpte culpable” perquè ell mateix ha reconegut les irregularitats comeses. És menys culpable si retorna els diners? En aquest cas, el penediment seria un atenuant a l’hora de dictar la condemna, però pel que s’està veient, el muntant de l’import que es va apropiar indegudament és molt superior al reconegut des de bon principi. Però a part d’ell, hi ha més culpables? La fundació estava participada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, etc. Com se’ls va poder passar aquestes irregularitats malgrat alguns informes? No són tant culpables els encarregats de vetllar pel bon funcionament de l’entitat com els seus dirigents? Ara resulta que el PSC dóna la culpa a CiU i viceversa... Ja hi torna’m! És necessari arribar a aquestes situacions?
Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) Reiteradament es desinhibeix del cas Gürtel que salpica als dirigents del PP de la seva comunitat, quan no els absolt, tal i com va fer amb Camps i companyia. No fa cas dels informes de la policia on, en principi, “hi ha prou indicis d’irregularitats comeses pels responsables del PP”. El TSJV no està cometent un delicte de prevaricació? I tracte de favor? Camps ja fa qualificar el president de dit tribunal com “més que amic”.
Potser caldria “regenerar” una bona part dels estaments polítics i judicials d’aquest país, però molt em temo que al cap de poc tornaria a passar el mateix. És com al món de la delinqüència, per molt que posis delinqüents a la presó, els delictes no s’abaixen!
Una darrera pregunta: Qui és més culpable, qui peca per acció o per omissió?