Aquest matí he pogut escoltar per la ràdio diversos fragments dels dos debats que, simultàniament s’estaven produint a les dues cameres: la espanyola, el Congrés dels Diputats i la catalana, el Parlament de Catalunya. A les dues es parlava de política general i els diferents governs tenien que retre comptes a l’oposició. No sé si més matinera, però la primera que he escoltat ha estat la espanyola, potser perquè tenia sintonitzada la SER prèviament i només posar el cotxe en marxa he pogut sentir a Rajoy. Estava anunciant l’Apocalipsi!! “Què España no va mal, va peor”, “Que con Zapatero vamos al desastre de los desastres...”, etc., etc. Quina diferència a aquella Espanya de finals del segle passat i principis d’aquest on governava el presidente de los presidentes José María Aznar y López. Us en recordeu de l’eslògan: “¡España va bien!”... I els altres països no vegis com anaven, com una moto! I resulta que de tant dir-ho ens pensàvem que la frase sé l’havia inventant ell i dèiem amb veu alta: “Quin president de presidents és enginyós!” Era la Espanya del Plan Hidrológico Nacional, del decretazo laboral, de la congelació de sous als funcionaris, de la pujada encoberta d’impostos... I si no, recordeu-vos quan us podíeu deduir els vostres pares encara que ells fessin la declaració de la renda per poder recuperar l’IRPF que els havia retingut el banc dels seus estalvia o a l’hora de casar-se que es podien presentar tres declaracions de renda perquè així sortia millor i aquell any et retornaven més diners o en la que et podies desgravar les despeses sanitàries (inclosos els desplaçaments) o que els fills dels obrers deduïen el mateix que els dels executius. Era l’Espanya de les Stock Options de Telefónica, d’on Juan Villalonga, l’amic de la infantesa d’Aznar n’era el president. L’Espanya que va privatitzar les darreres empreses de l’INE, les que anàvem millor... Així és com solucionava els problemes econòmics el PP!
(Perdoneu, ha estat una reflexió, no ho he pogut evitar...)
Una mica més tard i per Catalunya Informació, he pogut escoltar a Mas, el “meu Arturo” en el torn de rèpliques i contra rèpliques amb el president Montilla I, l’andaluz. Si parla bé en Mas i que “wapo” que és! Si quan arriba a president de la Generalitat, si alguna vegada hi arriba, a part de guapo i parlar bé, és un bon gestor, ja serà l’hòstia en bicicleta! Llàstima que els record que tenim d’ell de les èpoques que va ser conseller de Política Territorial primer, d’Economia i Finances i, finalment, conseller en Cap, no siguin del tot bones... Deu Pujol el va voler crear a la seva imatge i aparença, però per algun costat li devia fallar. Un “ésser” tan perfecte no pot ser! (I també és baixet!)
Mas li recriminava a Montilla l’afer dels informes encarregats per la Generalitat, alguns d’ells sense gaire sentit i d’altres s’hagueren pogut fer des de la pròpia institució, també l’increment de personal en nòmina de la Generalitat, sobre tot d’alts càrrecs (secretaris i directors generals, etc.) i la poca eficàcia a l’hora de realitzar certes obres, con l’eix Transversal que, segons Mas, ja està adjudicat.
Tots aquests temes (tots) ja eren motiu de polèmica quan governava Jordi Pujol i ho van ser durant molts d’anys. No disposo de dades comparatives de quan governava CiU i d’ara que ho fa el govern d’Entesa, però no trobo bé (si ha estat així) que l’actual govern caigui amb els mateixos “errors” (per dir-ho d’alguna manera) que van cometre els altres (i tos sabem el perquè)
Si és veritat que l’eix Transversal està adjudicat i no s’executa, voldria contar una anècdota que em va explicar un camioner de Santa Bàrbara, fill de les Ventalles i de nom Manolo. Tenia un tros de terra prop del barranc de la Galera i a tocar de la carretera que uneix Santa Bàrbara i Ulldecona. Un dia hi havia uns tècnics de la Generalitat que, plànols en ma, es miraven el barranc i comentaven entre ells: “Aquí hi hauria d’haver un pont...”. El pont no s’havia construït mai. I Manolo els va respondre: “Mireu se se’l va emportar una barrancada!”. Finalment, la barrancada de l’any 2000 se’l va emportar de veritat (no vull posar en dubte l’eficàcia a l’hora de construir-lo) i després es va tornar a fer. D’això ens en recordem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada