Només dues setmanes de vacances no m’han permés desconnectar del tot. En només quince dies el "món" no canvia... Però avui, 1 de setembre, la realitat és que molta gent d’aquest país a tornat a la feia després d’un mes de vacances. Però encara hi ha gent que trigaran uns dies en fer-ho. I ja no parlo dels professors, sinó “d’estrelles mediàtiques” de la ràdio o televisió com el Carlos Francino. El mes de juliol ja va marxar de vacances i, avui, encara no l’he escoltat per la ràdio.
Als diaris segur que més d’un articulista parlarà del “nou curs” d’esta “reentré” (com diuen els francesos) després d’uns merescuts dies d’inactivitat. Per Catalunya Ràdio han comentat algus articles dels que s’han incorporat avui com Joan Barril al Periódico o Marius Carol a la Vanguardia. Aquest darrer parlava dels correus anomenats “spam” que han omplert la seva “bústia electrònica” deia, textualment, que s’ha trobat amb els clàssics que ofereixen Viagra o allargar el penis... Però que per primer cop en molts d’anys no n’hi havien d’immobiliàries oferint pisos i apartaments.
No cal tenir cap correu extraordinari per obstruir aquest tipus de correu no desitjat. A mi no me’n entra i mira que tinc diversos comptes, encara que a la pràctica només n’uso dos: el de casa i el de la feina. Els altres els tic com correus secundaris i redirexionats al meu principal de casa (Yahoo)
Si algun cop men’n entra cap que no desitjo, el marco i a la propera ja no el tinc a la safata d’entrada. A la feina en tic marcats uns quants. És al·lucinant el grapat de sindicats que tenim a “casa nostra”. A més dels grans i coneguts UGT i CC.OO., també tenim la CGT, SIAT (és una marca blanca de USO), GESTHA (corporativista de tècnics), CSIF i també una associació professional d’Inspectors d’Hisenda por presentar-se a les eleccions sindicals. No fa gaires mesos “l’abuela” en va parir un altre: UCESHA, un sindicat d’administratius. A la pràctica és un altre sindicat groc creat per gent molt propera a la direcció i que l’única cosa que pretén és dividir encara més al personal de la nostra administració per a que els sindicats més representatius perguin força en les negociacions amb la “patronal”. Sindicats que parlen “d’unió” i es proclamen representants dels grups més baixos de l’administració, la veritat és que no tenen ni tindran mai el meu recolzament.
Però la diferència entre aquest sindicat i els altres és que, de sobte, van començar a bombardejar-nos amb correus massius. Així és que no vaig tenir un altra solució que marcar-los com “spam” i evitar-ne l’entrada al meu correu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada