ENQUESTA SOBRE FUNCIONARIS

Els diaris digitals solen portar incorporat una enquesta d’opinió que diàriament es modifica. Alguns d’ells, al sortir també en paper, publiquen al dia següent els resultats.
Ahir el Periódico preguntava: “Els funcionaris han de mantenir el poder adquisitiu?”
El resultat a les 9 de la nit (que és quan es tanca a efectes de publicació per al dia següent encara que el lector pot seguir votant) és un 62 % de “Sí” i un 38 % de “No”. Es evident que per la meva condició de funcionari, el resultat de l’enquesta no em deixa indiferent.
El primer que caldria preguntar és: Els que han votat, ¿han considerat funcionaris a “tot el col·lectiu” o només els qui solem treballar en oficines administratives? –Cal recordar pe als que no dominen tant el tema que, primer, de funcionaris pertanyen a 3 grups diferents: administracions central, autonòmica i local. I segon, tant funcionari és un administratiu que atengui al públic darrera d’un taulell, com un policia, bomber, metge o professor (o les seves correspondències femenines) Obviant els qui han votat que sí, el altres, han tingut en compte aquest particular? Volen que al metge de capçalera a qui acudeixen quan estan malalt o al mestre dels seus fills els hi congelin el sou?
Si responguessin “sí” a les darreres preguntes, els hi diria que, primer, són molt poc solidaris i segon, potser el que tenen és enveja.
Si a mi em preguntessin si vull que els aturats continuïn estant-hi, respondria: “Per suposat que no” i si em preguntessin si vull que es congeli el sou a la resta de treballadors, sigui quina sigui la seva condició, respondria: “Rotundament, no!”.
També per al que no conegui la realitat dels funcionaris, els hi diria que, normalment, l’increment de les seves nòmines ha estat sempre (o quasi sempre) per sota del IPC i no tenim ni clàusula de revisió salarial ni possibilitats de negociar el nostre “conveni” con tenen la majoria dels treballadors d’aquest país. I fa molts anys que “perdem poder adquisitiu”. L’altre dia em va arribar, fins i tot, un programa per a calcular el que “hem deixat de guanyar”.
És cert que tenim unes condicions laborals que son l’enveja de molts, però l’accés al funcionariat està obert a tothom i “només” cal passar unes oposicions.
Finalment recordar el que és obvi: “Només se’n recorden de nosaltres en èpoques de crisi!”. Els anys que hi va haver bonança econòmica, quan veies passar pel carrer un cotxe de gamma alta acabat de matricular, segurament no era d’un “funcionari”. Mentre “alguns” s’omplien les butxaques, els funcionaris seguien cobrant el seu salari base, més els complements de destí i específic i els triennis. I les pagues dobles ho seran dintre de poc, ja que fins ara l’específic no es tenia en compte a l’hora de cobrar les mensualitats de juny i desembre.
Des de fora tot es veu molt bonic i, criticar i donar la culpa als altres, resulta de franc.