Un estudi independent situa Barcelona com la tercera ciutat del món on els seus ciutadans són més feliços. D’aquest estudi es desprèn que bona part d’aquesta felicitat la deuen al Barça. Segurament que el resultat de l’estudi es podria extrapolar a tot el territori de Catalunya.
En temps de la dictadura, Franco va veure en el futbol la manera de que la gent discutís sobre els resultats dels partits de diumenge i s’oblidés de la política (la seva política) L’any 1953 el govern de la dictadura va utilitzar el seu poder davant la Federació Espanyola de Futbol per a que Di Stefano acabés fitxant pel Reial Madrid en lloc de fer-ho pel Barça. L’hegemonia del Barça es va veure així truncada y va començar la rivalitat entre el club de la capital d’Espanya i el català. Una rivalitat que passats més de cinquanta anys encara dura i és mes viva que mai.
L’actual situació política y econòmica del país (l’Estatut esperant la sentència del TC, l’atur, etc.) fa que molts ciutadans hagin perdut la confiança en l’executiu però també en el principal partit de l’oposició, molt més preocupat de refer la seva imatge que de convertir-se en una alternativa real de govern.
Potser per això els ciutadans tornen a “refugiar-se” en el Barça que, a sobre, en ha retornat la il•lusió pel seu bon joc i pels títols aconseguits en els darrers mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada