dimarts, 22 de setembre del 2009

EL DIA MUNDIAL SENSE QUÈ?



Si no ho hagués escoltat per televisió no me’n hauria assabentat que avui era el dia mundial sense cotxes. Res m’ha fet pensar el contrari. La carretera cap a Tortosa anava tant plena com sempre. Això si, l’entrada per la rotonda dels nusos és molt més fluida des de que han posat el nou carril. Suposo que tothom que hi ha pasta se’n ha donat de la circumstància. Evidentment, l’alternativa a l’automòbil propi és el transport públic, la bicicleta o anar caminant al treball.
Ahir el Periódico parlava de l’èxit del “bicing” de Barcelona i com ciutats com Reus han importat aquest mitjà de transports. A poblacions petites em semblaria del tot inútil donar aquest servei.
Un dels promotors del “bicing” de Barcelona va ser un amic meu que vaig conèixer el dia que la Marxa Blava sortia d’Amposta. Després ens vàrem trobar a Palma de Mallorca i des de llavors, de tant en tant ens anem veient. El meu amic treballa al Departament de medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Aquesta primavera va patir un greu accident, precisament quan anava amb bicicleta i un motorista no va respectar el carril bici. Va estar més d’un mes hospitalitzat amb una fractura a la cama.
Per a implantar el servei de lloguer de bicicletes o “bicing” com li han posat a Barcelona (a Girona es diu “Girocleta”) cal tenir, primer, una infrastructura bona, es a dir, carrils bici suficients per a circular prou tranquils i no entorpir la circulació de cotxes i motos i segon, uns conductors suficientment conscienciats i responsables que respectin els llocs delimitats per a les bicicletes.
A Paris, per exemple, de carrils bici n’hi ha ben pocs i cotxes i gent, molta. El servei de bici, a simple vista pareix excel•lent. El ciclistes condueixen pel mig de la carretera juntament amb els cotxes i no vaig poder observar cap tipus de problema. A més a mes, el servei pot resultar fins i tot gratis sempre que d’estació a estació no trigues més de mig hora.
Però per a mi, la gran mancança, és el dèficit en transport públic. Fa uns mesos, la Generalitat, va anunciar un ambiciós Pla Nacional d’Infrastructures que contemplava una millora de la freqüència de pas dels autobusos i, fins i tot, l’ampliació de línies. Tret d’alguna cosa, quasi que insignificant (com la línia d’Amposta a la urbanització Eucaliptus passant pel Poble Nou), pràcticament no s’ha fet res.
Encara que disposar d’un servei de qualitat no és garantia d’èxit. Només cal mirar el servei de bus d’Amposta. Hi ha dues línies. La primera va ser una promesa electoral del llavors alcalde i ara senador espanyol i es va implantar un mes abans de les eleccions de 2003 sense tenir la ciutat obligació de donar-lo, ja que només és obligat quan es passa de 20.000 habitants (en l’actualitat els té) Ja sigui per manca de costum de la gent, ja sigui pel preu (més d’1 euro el viatge) fa que els ciutadans l’usen poc. A una hora punta s’hi poden veure com a màxim 5 o 6 persones usant l’autobús. Una solució seria que pogués fer de “transport escolar” però l’obligació de posar un monitor que vigili els escolars, fins ara, ha fet que no sigui possible transportar els nens i nenes a l’escola i retornar-los a casa. La regidora d’Ensenyament s’excusa amb la manca de pressupost per implantar-lo. Una altra possibilitat a estudiar es que el Consell Comarcal ho pogués fer igual com subvenciona el que porta als estudiants de batxillerat a l’institut del poble del costat.
La línia dos és més eficient, però l’horari tampoc és ideal. Si no s’ha solucionat recentment, l’arribada del primer autobús als cinemes de Tosses és posterior al començament de la primera emissió de la tarda que és quan, a priori, més nens i nenes gaudeixen de les pel•lícules que es projecten.