dimecres, 9 de setembre del 2009

RETIRADA DE LES BOSSES DE PLÀSTIC : UNA MESURA INSUFICIENT



Ja fa temps que vaig opinar aquí mateix que calia retirar les bosses de plàstic que donen als súpers quan vas a comprar. De fet ja feia anys que es remorejava amb aquesta possibilitat. Però si només es retira aquest tipus de bossa, em sembla una mesura del tot insuficient. Necessària, però insuficient.
Aquests darrers dies s’ha pogut veure per televisió un reportatge on el periodista feia una hipotètica sortida per anar a comprar a diversos establiments del barri: supermercat, farmàcia, etc. I a tot arreu li donaven una bossa per a portar la mercaderia que acabava de comprar. També es deia que per cada bossa, es llença a l’atmosfera 4 grams de CO2.
Aquell mateix dia vaig anar a comprar a la fruiteria que tinc a baix de casa mateix. Vaig comprar bajoques que vaig tenir que posar a una petita bossa de plàstic transparent, el mateix vaig tenir que fer amb els xampinyons i amb el porcí de formatge tendre que em va tallar la botiguera. Què es fa amb aquestes bosses de plàstic transparents? Jo les reutilitzo per a replegar els excrements de la meva gossa, però sempre me’n sobren...
Al supermercats ho venen embassat, però igualment està embolcallat de plàstic i, de vegades, com la carn o els mateixos xampinyons, porten una safata de porexpan que, segons m’han dit, és altament contaminant.
O sigui, quan arribeu a casa amb la bossa (ja sigui de plàstic, ja sigui d’un altre material –ja que sou molt ecològics i en porteu una de diversos usos-) feu un pràctic exercici i mireu a dintre. Ja veureu com està plena d’altres embolcalls de plàstic de les mateixes característiques i igualment contaminants i també difícils de destruir com les que es volen retirar...
No estic gens d’acord amb el que diuen des de les associacions d’empresaris del sector afectats per la possible retirada. Què perdran llocs de treball? Faltarà veure-ho.
Els empresaris, si són bons empresaris, cosa que no dubto, voldran seguir guanyant diners i per a fer-ho caldrà adequar el sector a les noves necessitats que, no són d’altres que la utilització de materials “biodegradables”. Aquests productes no són cap novetat, ja que existeixen al mercat indústries que ja fabriquen articles molt més respectuosos amb l’entorn. Possiblement el cost de producció d’aquestes articles, avui per avui és més elevada que els tradicionals, però una fabricació a gran escala farà abaixar els costos y que el consumidor no veurà afectada la seva butxaca.
També caldria recordar la “famosa” formula de les “3 R”: “reducció, reutilització i reciclatge”. Però per aquest ordre. Primer cal mirar de reduir-les, després, les que arribin al consumidor, mirar de poder-les reutilitzar i, finalment, reciclar-les quan ja no se’ls hi pugui donar cap ús més.