Ahir, a la sessió de control del Senat, Zapatero va respondre al portaveu del PP en el tema de la pujada d’impostos que ens ve dient-li que “la majoria dels ciutadans recolzen la pujada d’impostos”.
No trigarà molts dies (hores, peso jo) que a la premsa digital (de la que ja us parlava ahir) penjarà enquestes d’opinió preguntant “si recolzem la pujada d’impostos que proposa el govern de Zapatero”. De totes formes, pregunto. Quina pujada? Si encara no s’ha concretat.
Només per això, les paraules del portaveu del PP Pio García Escudero, sonen més a demagògia que a res. Com pot dir García Escudero que serà la pujada més gran de la història de la democràcia si encara –com he dit abans- no s’ha concretat com serà?
De totes formes –m’avanço- a les consultes d'opinió per a dir que, aquests, en contra del que diu el President del Govern, seran “en contra” de qualsevol pujada (ja sigui de l’IVA, de la renda o dels impostos especials que graven productes com el tabac, l’alcohol o la gasolina) hi estaran, majoritàriament, en contra! I torno a preguntar-me el que ja vaig dir l’altre dia: Per què es va suprimir l’impost sobre el Patrimoni l’any pasta? Calia suprimir un impost que gravava “als qui més tenien” ? No es diu que es volen pujar els impostos, precisament als que guanyen més? (Aquest dos col•lectius no cal que siguin coincidents al 100 %, però segur que ho són en un gran percentatge)
I es que la majoria dels ciutadans d’aquest país està a favor de tenir els millors serveis possibles (socio-sanitaris, educatius, transport públic, seguretat ciutadana, etc.) però pagant el mínim d’impostos... Els impostos que els pagui el “veí”. O sigui, el concepte de solidaritat amb els més pobres i necessitats, res de res...
I és que les dues coses van ben lligades. Si volem una millor assistència per als nostres avis i disminuïts, pensions més dignes per als jubilats o millors prestacions per als desocupats, cal que els “altres” els qui treballen i guanyen més, facin l’aportació més gran a l’erari públic.
Per acaba voldria “esborrar” un concepte que molt generalitzat: el pensar que perquè una declaració de renda sigui “negativa”, el declarant no paga impostos. El concepte (mal entès), és fals. La declaració de la renda es defineix com una “autoliquidació” (o sigui una liquidació que fa un mateix) Per a fer-la s’han de tenir en compte els guanys obtinguts l’any anterior, però, de vegades, també les despeses.
Així una declaració de renda pot sortir a retornar però haver ingressat prèviament un bon grapat de diners a l’erari públic.
(L’acudit és de Ferreres al Periódico de Catalunya d’avui)
1 comentari:
Avui dia tothom parla de politiques socials. A tots els programes electorals de tots els partits polítics, ja sigui d’esquerres o de dretes, hi tenen el seu espai. Però el més important es saber discernir entre els que apliquen unes polítiques fiscals per poder dur a terme una veritable política social que sigui justa, modificant i ordenant els impostos amb la premissa i el criteri de que prevalgui l’equitat i el bé de l’interès general, congelant, rebaixant i, fins i tot, deixant exemptes les rentes més baixes en la recerca d’una major i millor redistribució de la riquesa i fent, d’aquesta manera, que pagui més qui més té i menys aquell que menys s’ho pot permetre. Aconseguint, a la fi, que la inversió en despesa social equilibri la balança entre les desigualtats socials i portant a terme una vertadera política de solidaritat social. Més si tenim en compte els temps que corren. El greu es que no sempre es fàcil poder discernir entre les polítiques socials de la dreta i de l’esquerra. Unes vegades per que les polítiques son pràcticament calcades i d’altres per que les operacions de maquillatge fan verdaderes “virgueries”. Si en algo respecto profundament al president Zapatero (a banda de parxes indiscriminats “a salto de mata” com el xec nadó) és en que, de moment, esta acomplint la seva paraula de que la crisi no la paguem els treballadors/es sense cedir al xantatge de la patronal i dels grans lobbys de pressió. I suportar aquesta pressió sense doblegar-se en les actuals circumstàncies, amb una crisis sense “parangón” com l’actual, a més de no ser fàcil, és ser valent i fidel a la seva paraula. D’altres presidents del PP i del PSOE m’hagués agradat veure en la seva situació i amb l’actual conjuntura.
Publica un comentari a l'entrada