Voldria en la darrera entrada de l’any felicitar a tots els blocaires i a tots els lectors que de tant en tant llegeixen els continguts dels nostres blogs. Per a tots ells un bon anys 2008 i només un desig: Que cadascú de nosaltres vegi complides totes les seves il·lusions.
Espero retrobar-me amb tots vosaltres l’any nou. A ser bons!!
Sóc conscient que l’adjectiu empleat al títol pot portar alguna confusió. La lliçó que us donaré serà gratuïta però si hagués volgut dir això ho hauria posat a l’inrevés: “Lliçó barata d’economia”. Com que economista no ho sóc i d’economia tampoc n’entenc gaire, encara que de tant en tant alguna cosa escric, allò que vull dir és que la lliçó d’avui és bastant elemental.
Feta la introducció us diré que he llegit als meus diaris de referència (el Periódico i el Punt) dues notícies molt relacionades amb la pujada de preus per a l’any 2008. Pujada, per altra part, totalment previsible, ja que la majoria de preus “oficials” s’apugen a partir de l’1 de gener. Ahir portava el Periódico en portada algunes d’aquestes alces. El cànon de l’aigua un 7,2%, la tarifa del gas natural, 4,73%, la bombona de butà, 5,29%. Tots els anteriors amb pujades per sobre de la previsió de l’IPC del 2007. També n’hi havia d’altres que pujaven per sota de dita previsió com el rebut de la llum: un 3,3%. Però aquests eren el menys. Avui llegeixo al Punt el següent titular: “Any nou i a pagar més”; amb el subtitular: “La majoria dels preus regulats per les administracions públiques s’apujaran el doble que l’IPC previst”. Llavors, és que l’IPC no és una eina útil per a calcular la pujada de preus? I amb els salaris públics i pensions, perquè no es té en compte el mateix criteri?
Si voleu us donaré la meva opinió. L’índex de l’Increment de Preus al Consum és irreal i no s’ajusta a la realitat de la pujada de preus. El preus del mercat (ja siguin de la cistella de la compra o els altres valors que es tenen en compte per al càlcul –transports, subministraments, etc.-) s’incrementen per sobre del que ens diu el govern mitjançant el seu Institut Nacional d’Estadística. Per aquest motiu, a l’hora de fixar els nous preus per a l’any proper, les apujades són superiors a les apujades “oficials”.
Us deia diumenge 11 de novembre que el Periódico de Catalunya feia una gran enquesta per a elegir les 10 meravelles de Catalunya i us incitava a votar per les 8 “ebrenques”. El cert és que jo no hi vaig participar. I no ho vaig fer-ho per dues raons principalment: Per les escasses possibilitats que tenien de sortir les del territori i perquè em se feia difícil decantar-me cap a una o l’altra de les altres d’arreu del territori català. Ahir diumenge, finalment, van sortir les 10 guanyadores: 1.- La muntanya de Montserrat. 2.- La Sagrada Família. 3.- El Pantocràtor de Taüll. 4.- Els Encants, estany de Sant Maurici. 5.- El Palau de la Música Catalana. 6.- El Massís de Pedraforca. 7.- Recinte emmurallat de Bessalú. 8.- “Persistència de la memòria” de Salvador Dalí. 9.- La Casa Milà (la Pedrera) 10.- L’amfiteatre de Tarragona.
Personalment em sembla una llista prou encertada. No ho conec tot (per exemple Bessalú o el massís de Pedraforca l’he vist de lluny) però de les altres, llevat algun matís, poc hi ha que dir. M’agrada sobre tot el paratge d’Aiguestortes i el Palau de la Música Catalana. Sobre la Sagrada Família hi ha que dir que encara no està acabada i no se si serà aquest el motiu pel qual no ha sortit guanyadora. Gaudí ha estat el campió a l’haver “col·locat” dues obres seves entre les 10 millors. Sobre Montserrat opino que és un símbol, però està massa explotat turística i comercialment. I que la meravella que tenim més propera és l’amfiteatre romà de Tarragona. Crec que ai a Bessalú se l’ha valorat en tot el seu conjunt, el mateix hauria hagut de fer-se amb Tarragona. D’aquesta manera s’han quedat fora el pont del diable (aqüeducte romà), el teatre, el fòrum, etc.
I les nostres, les d’aquí, com el castell de la Suda, el pot penjant d’Amposta o el celler del Pinell de Brai, tot i se obres, per nosaltres molt significatives, encara queden molt lluny de les guanyadores...
Llegeixo al Punt d’avui que la concentració d’ahir a Madrid, convocada pels bisbes espanyols per donar suport a la família tradicional es va convertir en un míting contra Zapatero. Res de nou. Ja us ho deia ahir mateix. A qui li hagi sorprès la notícia que s’ho faci mirar. El Partit Popular surt al carrer disfressat d’Associació de Víctimes del Terrorisme, de bisbe o de que faci falta. És la fórmula que ha trobat Rajoy de desestabilitzar el govern. Aznar, fent pinça amb Anguita, feia servir allò de: “Váyase señor González” Però al final és la mateixa cara de la mateixa moneda. És la dreta més rància i reaccionaria. És la dreta que mai no ha volgut condemnar el franquisme ni ha volgut demanar perdó per la seva forma d’actuar durant la dictadura amb estreta col·laboració amb el règim. I si ara es donés el cas, ho tornaria a fer. Vaga, que contradient el seu propi missatge, ni se’n penedeixen, ni fan cap acte de constricció, ni res de res. Així, nosaltres, tampoc els podem perdonar per tot el mal que van fer i que estant fent...
Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica genera massa notícies. Avui han sortit al carrer per defensar la família cristiana tradicional. En un partit de futbol quan es parla massa de l’àrbitre és que ha volgut ser el protagonista i no ho ha fet bé. En canvi quan es diu que va passar desapercebut és que va deixar jugar als dos equips i la seva labor va ser bona. Això és el que deurien de fer els cardenals, bisbes, etc. d’aquest país.
Jo mateix massa sovint parlo de l’Església en aquest bolg i no es un tema que m’apassioni, per cert. Però davant d’una acció reaccionaria ha de venir un reacció progressista i això és el que intento fer.
Quan s’aprova la llei de casaments entre persones del mateix sexe (amb anterioritat ja s’admetien parelles de fet) els prelats posen el crit al cel. I jo pregunto: és què la llei els obliga a casar-se? És què si ho fan ho han de fer per l’Església? I a ells que més els dóna!
Quan governava el PP de José María Aznar no van sortir al carrer ni per a protestar en contra de la guerra de l’Iraq que encara avui està causant morts quasi a diari; ni pels atemptats de Madrid de l’11-M. Només ho fan quan a ells el sembla i amb un únic propòsit: fer trontollar el govern en un intent de donar vots al Partit Popular!
Vull acabar amb una frase del bisbe de València Agustín García Gasco que he llegit a el Plural: “Amb l’homosexualitat, l’avortament i el divorci exprés anem cap el final de la democràcia”. Si, precisament, el meravellós de la democràcia és que tothom pugui fer allò que vol i li agrada, dintre dels límits establerts i sense envair el terreny de l’altre. I si hi ha una llei que permet casar els homosexuals i les lesbianes, millor per ells i elles!
O és que potser alguns clergues estan gelosos de no poder-ho fer ells?
Llegeixo al Punt que la mancomunitat Tortosa-Roquetes prioritzarà la carretera del Port. M’agrada que s’usi el terme Port, què és tal i com jo el vaig començar a conèixer de petit i que no se li afegeixin cognoms (de Tortosa Beseit, etc.)
Encara que trobo bé que es faci un arranjament de la carretera, sobre tot per als que hi tenen cases de segona residència, que no es passin! Què vull dir amb això? Que una bona carretera fomentaria, sense cap mena de dubte, les visites de persones poc coneixedores de la natura (per no dir poc respectuoses) Així, un paratge com el dels Ports, podria veure’s sotmès a un més que provable deteriorament dels seus espais naturals; molts d’ells encara verges i d’una riquesa ecològica digna d’admirar i conservar!
No sé si la frase feta és del tot correcta en català. La veritat és que l’he traduïda literalment del castellà, però en aquest cas em sembla que ja va bé.
Vull referir-me a unes declaracions de Joan Montes, l’entrenador del Real Madrid de bàsquet i, com indica el seu nom, català. Les declaracions fetes abans del partit d’ahir dels seu equip contra del FC Barcelona deien poc més o menys: “ L’afecció del Barça no va posar cap objecció de la victòria del Real Madrid de futbol. Espero que tampoc la posin si guanyem”. Finalment no van guanyar i la derrota és d’aquelles que cou (84-65)
Penso que sovint la prudència és bona consellera i Joan Montes, per molt català que sigui, no en va mostrar-ne gents en una de les visites a la seva terra. Potser pensava que els aniria igual de bé que quant van jugar contra la Penya!
Quan tothom esperava que sortís algun representant de l’Església Catòlica espanyola per opinar sobre les declaracions fetes pel bisbe de Tenerife, surt el recentment anomenat cardenal de Barcelona i amb anterioritat bisbe de Tortosa Lluís Martínez Sistach a donar la seva opinió sobre els pastorets del programa televisiu Polònia. Segons les seves declaracions, el cardenal “deplora que TV3 no respecti els sentiments religiosos majoritaris”. D’acord que la religió catòlica és majoritària a Espanya, però quin percentatge de practicants té? Malament va l’Església si veu “ofensa” en una obra d’humor que se’n riu del nostre país caricaturitzant els principals polítics i defuig de donar la seva opinió sobre les greus declaracions fetes per monsenyor Bernardo Álvarez on, entre altres coses deia que: “hi ha menors que si et descuides et provoquen”, més pròpies d’un pederasta que d’un alt representat de la seva confessió.
El bisbe de Tenerife deu tenir una ment malaltissa quan compara certes perversions sexuals amb l’homosexualitat i diu que “de vegades els nens et provoquen si et descuides”. Potser el senyor Bernardo Álvarez Alonso, que així es diu el bisbe en qüestió, deu ser un reprimit a la vegada que un pervertit. L’Església ha donat cabuda molts capellans que s’emparaven amb el sacerdoci per amagar les seves desviacions sexuals i amb les “vocacions” trobaven la manera idònia de reprimir els seus actes. Però no sempre ho aconseguien. No fa gaire, l’Església dels Estats Units va tenir que demanar perdó públicament pels seus actes pederastes d’alguns dels seus membres.
Que quedi clar que no tots els capellans són uns pervertits, però de vegades si són culpables d’amagar o d’intentar amagar les veritables inclinacions i actes depravats dels seus companys.
El Vicari General de Tenerife ha sortit al pas de aquesta noticia que avui recullen la majoria dels diaris dient simplement que “s’ha tret de context”. És la vella fórmula de matar el missatger: “Tot l’enrenou no és més que un mal entès i la mala interpretació de les paraules del emissor”. Mai un reconeixement de culpabilitat. Mai una reprimenda pública. L’Església no té la culpa de res! La ciutadania no pensa igual. Potser els fanàtics integristes de l’entorn més proper són els únics que no creuran amb el que porta la premsa. Així, pensen, salvaran la seva ànima i aniran al Cel. Potser si...
A la contraportada del Periódico d’avui s’hi pot llegir una entrevista a María Antonia Iglesias, la qui va ser durant els darrers anys de Felipe González la directora d’informatius de TVE. De la seva entrevista hi ha una cosa que destaca per sobre de totes les demés i, evidentment és el titular: “El 96, Felipe es va deixar guanyar”. La notícia és sorprenent però ella ho justifica dient que els darrers tres anys la pressió del PP (amb l’ajut, recordem-ho de la Izquierda Unida de Julio Anguita) era pràcticament insuportable i que la dreta volia arribar al poder a qualsevol preu. Diu que l’any 93 s’havia sortit a guanyar i es va guanyar i que el 96 només calia ficar-hi una mica més d’ímpetu per haver-ho aconseguit. Continua dient a l’entrevista que Felipe, més tard se’n va penedir.
Cal recordar també que les eleccions anticipades van poder ser possible per la manca de suport als pressupostos de 1996 per part dels qui havien estat els seus aliats: CiU. Una mena de partit nacionalista que fa política a Espanya i al que no l’importa donar suport ni a la dreta ni a l’esquerra per tal d’aconseguir els seus interessos. La qual cosa hauria de tenir molt present Rodríguez Zapatero a l’hora de configurar pactes post electorals, en l’hipotètic cas de que faci falta fer-ho.
Un encara està educat com es feia abans. Sóc, per exemple, el que cedeixo el pas quan entro i surto d’un lloc, tant a les dones com als homes. Una de les coses que em van ensenyar era d’allunyar-me de les males companyies.
Avui us tornaré a parlar de la manifestació de Barcelona de l'1 de desembre pel “dret a decidir”. I ho torno a fer perquè a caigut a les meves mans un exemplar de la Revista Amposta (òrgan oficial del govern de CiU de l’ajuntament) Aquesta revista si es caracteritza per alguna cosa és per “l’autobombo” que fa dels seus líders més mediàtics. Tornant a la revista, al darrer exemplar surt una foto de la manifestació on es pot veure a dos matrimonis. L’un el de l’actual alcalde i l’altre el de l’anterior. Que jo recordi, l’anterior ho va ser en l’època en que les Terres de l’Ebre van sofrir l’amenaça més gran que mai havien patit en tota la seva història d’ençà de la guerra civil espanyola i llavors no vaig veure ningú d’aquest quatre sortint al carrer a manifestar-se i algú d’ells, a sobre, es va permetre insultar als membres de la Plataforma i dedicar-los frases despectives.
Potser alguns dels manifestants del 22 de novembre, que també formaven part de la PDE, ho havien oblidat, però d’altres, entre els que em compto jo, no!
Així, si en el seu dia vaig dir que jo no aniria mai a una “mani” que congregués a Mas, Pujol, Duran i Lleida i la Núria Feliu, ara també he d’afegir a Roig i la seva dona!
Encara que he de reconèixer que si he compartit amb ell una “mani”: la que va fer-se pels atemptats de l’11 de març de 2003 a Madrid. Però era d’un caire totalment diferent i crec que devia de ser allí on vaig estar.
Quasi res la “parauleta”! Així, sinó hi tenim cap mena de referència, segurament, a la majoria, se us farà difícil extreure’n el significat. Ara, dintre del context global de l’escrit, l’entendríeu perfectament. Us donaré una pista. Recordeu la lletra de la nadala “25 de desembre, fum, fum, fum”... on era nat el nen Jesús? A una establia, no? Doncs d’aquí deriva. D’estar dintre d’un estable o corral. Jo la he llegit a un article d’ahir del Periódico de títol “L’enigma del portal”, signat per Joan Soler Amigó. L’escrit debat la controvertida data del naixement de Crist. La data en qüestió no va ser fixada fins a l’any 345! Qui podia testificar llavors l’exactitud del dia del naixement? Ningú. Evidentment tampoc els Evangelis en parlen ni s’hi pot torbar a cap escrit de l’època. Només estranyes hipòtesis i creences fan fixar-la allà on es avui.
Sempre he sentit a dir que l’Església va fixar les seves principals festes tot aprofitant els esdeveniments pagans i d’altres religions per assegurar-se l’èxit de les mateixes. Així jugaven sobre segur! Si ens fixem amb el calendari veurem com a l’arribada de l’estiu tenim la festivitat de Sant Josep (19 de març) Tres mesos mes tard, quan arriba el solstici d’estiu, Sant Joan. A l’arribar la tardor hi trobem la Mare de Déu de la Mercè.
Una vella estratègia que encara s’usa avui en dia: si no pot vèncer l’enemic, uneix-te a ell!
Avui he llegit al Punt que s’ha publicat un recull de narracions titulades “Estius a l’Ebre”. Les narracions han estat escrites per diversos autors del territori (no hi són tots, però n’hi ha un bon grapat!) i la publicació ha anat a càrrec de Aeditors, de recent naixement, ubicada al Perelló i de la que és responsable Àlex Ferrer. Entre els autors voldria destacar-ne uns quants: Albert Guiu, Josep Igual, Glòria Fandos, Jesús Tibau, Xavier Garcia, Rafel Duran, etc. I amb títols tan suggerents com: L’estiu dels fruïts; Un riu d’històries; La biografia de l’Ebre; Cafè del temps; L’olor de l’estiu; Sobra una bicicleta o Travessant l’Ebre per Ascò.
La iniciativa pot ser una bona experiència, sobre tot per als que no solen publicar gaires coses. Ara només manca que tinguin èxit i que en anys propers es pugui repetir l’experiència. Felicitats a tots plegats!
Llegeixo al diari digital el Plural que Ansón culpa ZP del robatori amb violència sofert per José Luis Moreno. Potser la noticia pugui estranyar a algú, però a mi no. M’explicaré. Normalment qui no se sent socialista (podria ampliar l’adjectiu a d’esquerres) sòl culpar de tots els mals als socialistes i sobre tot quan aquests governen. També parlo per experiència pròpia de sentir-ho a una persona que un dia va ser alcalde del poble on resideixo. Quan se sentia atacada la seva honorabilitat, sempre culpava el PSC. Som una mena de dimonis amb banyes i cua! I en conec molts d’altres que pensen així. Però avui només us explicaré un exemple. El meu pare, ja jubilat des de fa uns 14 anys treballava al camp amb una colla en la que també hi havia el pare d’un periodista molt conegut en aquestes contrades. Era una any de sequera i també culpava el govern de l’època, es a dir de Felipe González. Increïble però cert. El meu pare us podria donar fe del que us estic dient!
Una vegada més la sort ha estar esquerpa amb les Terres de l’Ebre. Mentre les televisions no paraven d’ensenyar imatges de grups de gent celebrant que els hi havia tocat un premi de la rifa de Nadal, els ciutadans d’aquestes contrades res de res! Aquí no val allò de que toca on hi ha desgràcies i mira que en tenim unes quantes. I si no que ho preguntin a les plataformes que no fa molts dies van manifestar-se a Tortosa per a dir prou a les agressions que patim. Unes reals, altres passades, altres en espera... En fi caldrà donar més temps al temps per veure són reals o no... Però aquí estan.
I com tocar no toca res, estem oblidats dels grans projectes... Esperem que no quedi amb això: projectes. I que tard o d’hora s’acabin convertint en realitat.
Així també haurem d’esperar-nos al “niño” o a la rifa de Nadal de l’any que ve. Mentre salut que hagi per a tots per a poder-nos seguir queixant... Queixant? Potser aquest sigui el problema... Tal vegada el que manca son més idees per a desenvolupar el territori i protegir-lo d’agressions externes. I les idees han de sortir d’aquí, no esperar que vinguin com plogudes del cel!
Escrit publicat avui a Vinaròs News.
Encara que la lluita anti-transvasament de l’Ebre cap el Llevant espanyol ens pareix molt recent, la idea de transvasar l’aigua del riu, tant cap al Sud com cap a Nord ve de fa molts anys. Tants, que ens hem de remuntar al segle XIX. L’any 1869 va ser, precisament, l’Ajuntament de Vinaròs el primer organisme que va començar gestions per portar l’aigua al seu terme municipal. Després va ser el projecte del canal l’Aldea-Camarles (1927-1932) En 1933 el govern de la República també redacta un projecte de regadiu de les comarques del N de Castelló, incloent-hi una presa a Xerta. El projecte, en distintes fases, hauria d’arribar fins a la conca del Túria. El 1937, en plena guerra civil, n’hi va haver un altre que fou desestimat el 1940 per anti-econòmic. El 1957 hi ha una nova iniciativa per a regar quasi 90.000 Ha. als dos costats del riu. Fins que l’any 1970 es redacta l’avantprojecte de canal Xerta-Càlig què, presumiblement, havia de portar l’aigua fins a Sagunt, on la indústria siderúrgica n’estava necessitada. I el 1974 va publicar-se al BOP de Tarragona un altre avantprojecte, en aquest cas l’aqüeducte Ebre-Pirineus Orientals que suposava una reserva d’aigua de 1.400 Hm3. anuals. Només l’oposició que va tenir tant als despatxos amb presentació d’al·legacions i converses com al carrer, van aconseguir aturar-lo. Mai es va arribar a fer cap concessió d’aigües. L’any 1981 comença a agafar forma el que acabaria sent el mini-transvasament al Camp de Tarragona. La llei va ser aprovada amb els vots de la UCD i CiU. Amb posterioritat vindria l’anomenat “Pla Borrell”, que tampoc va tirar endavant i, finalment el Pla Hidrològic Nacional de 2001 que contemplava el transvasament d’aigües a València, Múrcia i Almeria i una quantitat quasi residual a Barcelona. En total 1.050 Hm3. A partir d’aquí, el gran moviment dels habitants de les comarques de l’Ebre per aconseguir aturar-lo, però on s’hi afegí molta més gent (grups ecologistes, sindicats, associacions diverses, ciutadans anònims d’arreu de l’Estat Espanyol, etc.) Recordem per exemple la manifestació de Madrid de l’11 de març de 2001 on, segons algunes fonts hi va haver prop de 1 milió de manifestants.
Però la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha tornat a convocar els seus partidaris. Així, l’1 de desembre es va fer una assemblea unitària (també la convocaven les plataformes: en defensa de les Terres del Sénia, en defensa de la Terra Alta, salvem el mar de l’Ebre i anti-cementiri nuclear) per a denunciar tots els perills que pareixen apropar-se. I el 15 una manifestació, també unitària. Tots dos actes van tenir lloc a Tortosa. Diu la PDE que el canal Xerta-riu Sénia, és un transvasament encobert per portar l’aigua cap al N de Castelló i el de l’Aldea-Carmarles a Barcelona. Per la PDE no valen les explicacions del govern català de que posaran un tub telescòpic per a que porti cada cop menys aigua i fer així impossible la seva conducció més enllà de la frontera entre les dues comunitats.
No obstant això cal dir que avui, transportar l’aigua pel canal per a usos de rec, em sembla, ara, desfasat. En algun temps es pensava que podria ser la solució als greus problemes de l’agricultura que recercava nous cultius per a la supervivència de qui vivia de la terra. Però la proliferació de pous ha estat enorme i els pagesos interessats en regar s’han anat unit en comunitats per explotar-los. La majoria de casos han transformat les seves finques en camps de tarongers, però darrerament, degut a la crisi de la taronja, algunes veus estan demanant retornar als conreus tradicionals i més concretament al del garrofer. Tant al garrofer com a l’olivera els aniria bé un rec de suport, però la quantitat de la concessió de 78 Hm3 no estaria ni de bon tros justificada.
He pogut llegir al blog de Gustau Moreno, la Marfanta, tot l’enrenou que es va formar al voltant de la inauguració de la plaça dels nusos. El titular del dia 19 de desembre deia “Malestar a la PDE pel boicot socialista duran la inauguració del monument”. I jo pregunto: qui és la Plataforma en Defensa de l’Ebre? Tomàs, Panisello, Gamundi i d’altes? O és un moviment social nascut i arrelat al territori per defensar un dels disbarats mediambientals més grans que s’han fet mai? O es volien fer... Per molts portaveus que tingui la plataforma mai podran parlar amb nom de tot el moviment social. I a més, el trencament social produït al si de la mateixa no és nou. O no tenim memòria? Recordeu la festa a l’Ampolla per exemple. Una festa per a celebrar el final de tot el perill! Quanta gent hi havia? On eren la majoria de gent de Deltebre i Sant Jaume? On eren àngel Aznar, Jordi Gilabert i d’altres. On és l’alcalde de Sant Jaume i el de la Ràpita, el de Miravet, el d’Aldover, etc., etc.
Primer caldria mirar on han portat ells la Plataforma. També si hi ha un perill imminent de transvasaments o només son meres especulacions per part dels qui parlen en nom del moviment per a mantenir un protagonisme que difícilment tindrien fora d’aquí!
Ells sabran qui els manipula i perquè es deixen manipular!
Us he de dir que les enquestes d’opinió no em diuen gran cosa. Potser marquen tendències (com la moda) i pots veure si un determinat partit està més o menys ben col·locat a la línia de sortida. Però que el PSC agafi avantatge és simptomàtic. I mireu, penso que no és tant per mèrits propis com per demèrits dels seus rivals. Escrivia abans sobre CiU, on Arturo la única cosa que sap fer és fer “volar coloms” i no sap aquest quin camí acabaran agafant. I ERC què? Després de 4 anys d’estar al govern, ja sap el que vol dir això? El partit està més dividit que mai entre la línia oficial que marquen el Carod, el Puigcercós i companyia i els col·laboracionistes (res de suberanistes, ni independentistes, d’això res de res, “col·laboracionistes”) Els cos els hi demana més d’anar agafadets de la ma amb CiU que un altra cosa. L’Àngel Colom va ser un bon exemple i si el parit s’acaba dividint en dos, com es preveu i acaba guanyant la direcció actual, ja veurem que passa amb els Carretero i companyia. Jo dic que acabaran entrant a CDC. Ja en parlarem.
I el PSC, tot i els llast que significa la Magdalena Álvarez i els despropòsits amb el tema de rodalies, potser sigui molt més coherent a l’hora de formular propostes programàtiques. I a més, els ciutadans ja comencen a veure al President Montilla com un home seriós que treballa per tirar endavant Catalunya en contraposició d’altres líders mediàtics que més que fer propostes pareix que hagin muntat un estanc on, això si, han canviat la tradicional bandera espanyola (l’estanquera) per la quatribarrada o quatribarrada amb estel!
El millor regal que se li podria fer a CiU per aquestes festes és una brúixola o millor, la versió moderna: un GPS. Per què? Perquè han perdut el N, el S i els altres punts cardinals. No sé sap ben bé si té iniciatives, si va de comparsa, si pretén negociar amb el govern o li posa traves. Li manca coherència i això en política es el pitjor que et pot passar, a part de perdre unes eleccions, es clar!
Juntament amb el PP i ERC (mira per on s’uneixen el cel i l’infern) van vetar els pressupostos al Senat. Però com aquesta cambra és una espècie de parlament inútil, de tornada al Congrés s’han aprovat sense cap tipus de modificació. Què pretenia CiU? Suposo que va tenir una rabieta l’Arturo (o un atac de banyes, jo què sé) i va orquestrar juntament amb el seu gran amor inconfessat i els altres que “voldrien, però i avui toca...” (Què els compri qui els entengui!)
Això si, de parlar, l’Arturo en sap un rato. I si a sobre hi ha cameres, llum i taquígrafs, se’n fa un fart. Pareix que aquest xicot hagi nascut amb un “micro” davant la boca, perquè un altra cosa no sap fer. No sé si encara el fan, però hi havia un programa que es deia el Club de la Comedia i els humoristes feien monòlegs. No sabran mai els seus productors el que es van perdre de no convidar-lo!
Però està bé per part del PSC d’aturar-los a Madrid. De la capital no en volen ni ha sentir-ne a parlar, però cada cop que hi poden i van. Pareix que la darrera jugada era negociar el traspàs de les rodalies de RENFE que passarien a dependre de la Generalitat. I segons pareix des de la presidència del govern català se’ls va parar els peus. Potser a Zapatero... Em dóna igual.
Qui coneixem bé CiU sabem el què és... Un partit (més similar a una secta) fet a la mida d’un dels seus fundadors (en Pujol) i amb només un objectiu: manar! (què no és el mateix que governar!)
Aquests dies es parla i molt del cànon que s’ha de pagar a la SGAE arran de l’aprovació de la nova llei per part de les Corts Generals i que grava objectes de consum no afectats fins ara per aquesta taxa: fotocopiadores, discs durs exteriors, reproductors MP3 i MP4, llapis de memòria, etc. Es diu que d’altres articles abaixaran l’import que ara es paga i així s’excusen. La Societat General d’Autors i Editors em sembla que actuen com una espècie de poder (ho dic així per evitar un altre qualificatiu molt més greu) amb el beneplàcit de l’autoritat (en aquest cas el govern del PSOE) Dit d’una forma molt més col·loquial: “es passen dos pobles!”
En dret existeix una figura que és la presumpció d’innocència que crec que és el que hauria d’existir en aquest casos. Jo el meu ordinador l’uso per emmagatzemar fotografies meves, escrits, llegir el correu, connectar-me a Internet per a consultar, etc. Però mai m’he baixat una pel·lícula o una cançó. Els meus fill, es clar! Però jo no. Un altre cas. Les fotocopiadores de les empreses s’usen per a copiar document per a treballar, però no llibres o parts de llibres. Però a l’hora de la veritat tots tindrem que pagar el cànon establert per a cada cas.
Però quan surten els del PP de la ma de Rajoy i diu que ho trauran, un altre cop estan fent demagògia. No fa més que un any, a una llei pareguda, la van votar a favor. El d’ara és pur oportunisme polític. Potser retocaran alguna cosa, potser en modificaran d’altres, però la SGAE té la força suficient per a no permetre grans modificacions. D’això (digueu-li “xollo” si voleu) hi viu moltíssima gent. Potser molta més de la que ens pensem o suposem. De vegades descendents de vàries generacions! I no estan per permetre-ho!
Al capítol d’avui del Cor de la Ciutat, a cas la família Crespo-Borràs: Narcís, Ivan, Montse i el Sàhara, han comprat i menjat mandarines.
Em sembla bé la iniciativa de la productora del la sèrie de promocionar aquesta fruita amb greu crisi des de fa uns quants anys. No sé si la cosa tindrà o no continuïtat o si pensen promocionar nous productes.
La mandarina del Baix Ebre, Montsià té denominació de qualitat, però res serveix sense una bona promoció i distribució. Un dels factors de la crisi és la comercialització de la mandarina del Marroc, sense cap mena de dubte no tan bona, però més barata degut als baixos costos de producció.
Avui he escoltat a la SER que Daniel Sirera, el líder del PP apadrinat per Aznar, parlant del pensament únic. Em sembla que es confon. Suposo que parla de pensament únic referint-se al català i a que a Catalunya hi ha lleis molt restrictives amb el castellà i que fomenten l’ús de l’idioma propi de Catalunya. Si és això el que intenta dir el Sr. Cirera, provablement estaríem d’acord. Però només una pregunta: Què passaria amb el català si no hi haguessin les normes para protegir-lo? Segurament que el castellà l’acabaria passant per sobre. Cada any, quan hi ha enquestes sobre el grau de coneixement del català (parlat, llegit i escrit) els percentatges decreixent. Un dels factors, sense cap mena de dubte, és l’entrada de la immigració, però n’hi ha d’altres.
Al meu poble, per exemple quasi mai passen als cinemes pel·lícules en català, senzillament perquè el seu doblatge encareix la difusió. També els llibres en català solen ser més cars que en castellà. Sr. Cirera, el pensament únic és una altra cosa. I jo l’he patit, creguem! El pensament únic és no poder opinar en contra d’allò que és “políticament correcte” només perquè ho dient el que manen. És el que practiquen els intransigents, simplement perquè no ets de la seva mateixa opinió. Però cuita, no confondre el pensament únic amb la crítica de certes actituds antidemocràtiques i autoritaris. Amb la crítica, precisament, al qui amb els seus fets voldria apropar-te a les seves idees i de no fer-ho, seràs per ell un proscrit.
Segurament que costa diferenciar entre una cosa i l’altra, però al me entendre hi ha un abisme. Un abisme tan gran i insalvable com el del seu pensament, el meu i el pensament de nacionalistes excloents, sense distinció entre independentistes i unionistes.
Que el PSOE hagi decidit incloure al seu programa electoral que “si guanya les eleccions, negociarà amb la banda terrorista ETA”, al meu entendre els honra. Hi ha mesures que les podem qualificar d’electoralistes, en aquest cas no ho tinc clar. Si bé hi ha molts ciutadans que estan a favor d’una negociació amb el grup armant, altres, la majoria de votants del PP, hi estan en contra. I el mateix PP no es cansa de dir-ho i de presentar mocions al Congrés de Diputats per a que s’aprovi la "no" negociació. Uns altres potser haurien optat pel més fàcil: no dir res i esperar a veure-les venir i temps millors. Per això dic que han estat valents. I les coses clares i a sobre la taula!
Hi ha coses que no són noticia i sovint passen desapercebudes al públic en general. Us vull explicar un clar exemple d’allò que no es deu de fer, simplement perquè s’ha fet malament. Els fet van passar fa aproximadament un mes a la carretera C-12 (Charly 12 per a la policia i l’Eix de l’Ebre per a la resta de ciutadans) Un cap de setmana van aparèixer al costat mateix i a l’entrada d’Amposta pel camí de les Comes diversa maquinaria pesada. Dilluns vinent es van començar els treballs de reparació del ferm amb tota la “parafernalia” que això comporta: desplegament material i humà, talla de carretera, molèsties als conductors, etc. Les obres van durar un parell de dies. Total per arranjar una mica més de 100 metres (ho he mesurat amb el meu cotxe) això vol dir que la resta de carretera està bé? Ni de lluny! Tot el tram que hi ha entre la cruïlla de la Carrova per sota del pont de l’autovia fins la rotonda de distribució on és el monument que representa el “nexe d’unió entre l’Ebre i els pobles del Montsià” obra d’Agustí Vizcarro, està pràcticament igual. Així perquè no s’ha fet. Jo també m’ho pregunto.
Una prova evident de les males arts de governar quan s’està al poder molts anys amb majories absolutes, el tenim al País Valencià. L’altre dia es va clausurar (espero que no de forma definitiva) el repetidor que TV3 tenia a la serra de la Carrasqueta (Alacant)
Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País València criticava de forma contundent que el govern català no hagués fet més per impedir-ho i posava l’exemple de les negociacions entre Pujol i Zaplana. Com que no sé com van anar aquelles negociacions i desconec si ara les hi ha hagut o no i en cas afirmatiu, el resultat d’aquestes, no opinaré, però si que diré que dos no negocien si un no vol... I l’actitud de Francisco Camps en aquest tema és, aparentment, d’intransigència!
I com per a mostra un botó, només cal veure el que acaba de fer amb l’atorgament de freqüències de ràdio. 39 de les 43 que es van atorgar es van fer a grups de comunicació afins al PP.
I és que ja sé sap. Qui controla els mitjans té molt de guanyat. Res de nou. Hitler també ho feia i qualsevol dictador que es vulgui mantenir al seu càrrec ho fa. Després es poden permetre fer tota la demagògia del món i la manipulació informativa que es vulgui. Així s’entén el tancament del repetidor. Potser amb la televisió digital això serà impossible, però mentre duri, la supervivència del règim estarà assegurada!
Les enquestes d’opinió són una constant a les edicions digitals del diaris. Però per a què serveixen? Tenen alguna credibilitat? No fa massa temps, el blog de referència de les Terres de l’Ebre, la Marfanta del periodista Gustau Moreno, en feia una sobre la valoració dels ciutadans a la gestió de l’alcalde de Tortosa Ferran Bel. Una majoria de més del 50 % “confirmaven” la seva gestió com excel·lent. Jo vaig deixar una opinió dient que hi havia pogut votar diverses vegades i sempre li havia posat un “molt malament” i com jo, d’altres. Al mateix temps li deia que no li donava cap tipus de credibilitat, ja que com jo, havia pogut votar de forma molt positiva la seva gestió un grup de amics i fidels de l’alcalde. Em contestava Gustau que segurament ho havia fet de diversos ordinadors. No havia estat així, només ho havia fet en diversos dies (no tots) en que l’enquesta va estar “penjada”.
Ahir mateix, el Periódico de Catalunya, en feia una on es preguntava l’opinió dels lectors sobre “si era necessari restringir els accessos als mòbils del menors de edat”. Bé, el resultat encara que de forma àmplia creu convenient la restricció, encara hi ha un 12 % que es mostra contrari. Qui forma part d’aquest 12 %? No poden ser els mateixos menors els que han votat per aquesta opció? Evidentment potser així o qualsevol altra possibilitat, inclosa la d’haver-se equivocat al votar! Rarament un pare amb fills pot estar en contra d’aquesta restricció, sinó és que els seus fills no disposin de mòbil, la qual cosa, en els temps que corren, m’ha pareix una mica difícil.
Ni Marianito el Corto, ni Mariano Mariano, ni Mariano 1,85... Mariano Rajoy, el nou humorista d'Espanya!
No sé qui li déu d’escriure els discursos a Mariano Rajoy, però quan vol fer una gràcia, com solc dir jo, en lloc de gràcia te “desgracia”. L’altre dia va voler menysprear el tema del canvi climàtic i va dir allò dels seu cosí i que si els homes del temps no endevinaven ni el temps que faria el dia següent. Ahir va voler fer-ho amb l’euro i la carn de conill. Segons ell no és el mateix un euro que dos (?) i per Nadal no és el mateix un conill que un bon capó o un gall d'indi!
Fa gràcia que jo digui que “no és el mateix el conill de taula que el conill de la dona de Rajoy”? La mateixa em fa a mi!
El dia anterior, un des líder d’una de les plataformes convocants de la manifestació (i també un històric del moviment anti-transvasament) em van dir que va manifestar que no acudiria el dia següent a la inauguració de la rotonda dels nusos perquè ells no estava d’acord amb el finançament per part de particulars. És una altra prova de la divisió existent. Tampoc he vist l’Àngel Aznar i la majoria dels seus adeptes. Si que hi era per suposat Manolo Tomàs, megàfon en ma com els vells temps. També he pogut veure a l’exalcalde de Tortosa Joan Sabaté, acompanyat per la majoria dels seus (Jose Martín, Eduard Ena, Jordi Bonilla, la diputada Dolors López...) al candidat pel PSC a Roquetes en les passades eleccions Miquel Castelló, que ha marxat aviat. I també José Maria Franquet, Victor Gimeno, Ramón Carles i Paco Curto de l’Aldea, Paco Gas, Susanna Abella, etc. etc. i per suposat, una nombrosa representació d’ERC encapçalada pel Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó. I també altres que no sé que hi feien... a part de formar part dels ajuntaments que han col·laborat amb el finançament del monument. Si algú ha assistit, llegeix això i els ha vist, sabrà de qui estic parlant...
El monument representat tots i cada un del pobles de les Terres de l’Ebre, per la qual cosa jo també m’hi sento representat. Però me n’he anat amb un gust amargant de veure com tanta i tanta gent que es van manifestar per una causa justa, avui no hi eren presents. Potser algú tindria que fer un acte de constrenyement i analitzar si l’actual situació de la PDE és la millor per afrontar els nous perills que se’ns apropen, o al menys és el que ells diuen!
Ahir, a Tortosa, les plataformes que s’oposen a tots els perills d’agressió al nostre territori, a saber: La Plataforma en Defensa de l’Ebre, la P. en defensa de la Terra Alta, la P. salvem la mar de l’Ebre, la P. en defensa de les Terres del Sénia i la P. anti-cementiri nuclear. L’assistència no va ser gaire nombrosa per a un esdeveniment, en principi de tanta magnitud. Les veritables raons potser cal buscar-les a la divisió existent dintre de la pròpia PDE, a l’anunci d’uns perills, tal vegada no del tot justificats, a l’ànim de protagonisme d’algun dels seus líders històrics i a l’ús que en vol fer un determinat partit polític.
Deia de l’assemblea de Tortosa de l’1 de desembre que no hi vaig veure massa polítics. La raó caldria buscar-la a que els dirigents d’ERC es trobaven tots a Barcelona a manifestar-se colze amb colze amb els de CiU i ICV-EUA.
Ahir hi eren quasi tots, així com mols militants i simpatitzants, juntament a gent anònima i de bona fe que acudeixen perquè realment senten com a pròpia la llarga lluita contra el transvasament. D’altres partits, pocs, molt pocs.
Al finalitzar l’acte amb el parlaments de rigor, del miler de persones que diuen que hi érem, només en devien quedar unes tres-centes. Precisament allí, una amic d’ERC em deia que no havia anat amb massa entusiasme. Li vaig confessar que jo tampoc!
El meu diari de referència està en venda. Però no només aquest diari, sinó tot el grup Z, el grup editorial que publica entre altres coses: el Periódico en diverses comunitats (Aragó, Mediterráneo , el Periòdic d’Andorra...) Sport, Interviu, Primera Línia, Tiempo, MAN, etc. La venda es farà al millor postor, es a dir a qui en doni més.
El perill és que, segons a les mans que caigui, pot deixar d’haver bona part de la pluralitat existent a la premsa espanyola. Front als quatre grans diaris de dretes com són el Mundo, ABC, la Razón i la Vanguardia, s’anteposa el País i el Periódico i des de fa molt poc, Público. A més a més és que el Periódico es publica en dos edicions: en castellà (la de sempre) i des de fa 10 anys, també en català.
Haurem d’esperar que passi el temps per a veure a quin grup es vendrà i si la seva línia editorial sofrirà canvis o no per a decidir si hom continua comprant-lo o em decantaré cap una altra publicació que m’informi de forma veraç i com m’agrada llegir les notícies.
Avui s’ha sabut que la cimera de Bali per a parlar del canvi climàtic s’allargarà un dia més i per demà s’espera el retorn del Secretari General de l’ONU per a portar personalment les negociacions amb els Estats Units, el país més reticent a signar els protocols de limitació d’emissió de CO2 a l’atmosfera. Recordem que EE.UU. ja no va signar els protocols de Kioto. Però ara Europa l’ha pressionat i de debò! Van amenaçar amb boicotejar la cimera de Hawai que han d’organitzar, precisament, els Estats Units.
De totes formes, per les informacions que donaven avui, les perspectives per arribar a un acord satisfactori per als més ecologistes, està molt lluny. Es veu que només es quedarà en bones intencions recollides al preàmbul de l’acord i que no tenen força legal... us sona d’alguna cosa... potser si us dono unes pistes: Estatut, nació... Ara?
Fins i tot pareix confirmat pel Govern Català. L’emplaçament? Entre Tortosa i Amposta. Encara que no penseu en un aeroport internacional... suposo que com a molt serà una espècie d’aeròdrom i admetrà vols comercials concertats per agències de viatge i similars. Res de vols regulars amb connexions amb altres llocs de l’Estat. Però millor això que res. Si per a ser destinació turística i millorar l’oferta a països de la Unió Europea cal millorar les comunicacions, crec que un aeroport serà positiu.
Com sempre hi ha qui s’oposa i qui el defensa. De moment he escoltat a la Cambra de Comerç de Reus dient que “el que cal és millorar el del Camp de Tarragona”. Mentre que a la Cambra de Comerç de Tortosa, evidentment hi està d’acord.
Què serà que al Camp a tot allò que sona bé per a les Terres de l’Ebre, s’hi oposen? Pareix que no vulguin el nostre desenvolupament. Pareix que només volen la nostra aigua per a fer camps de golf, parcs temàtics i indústria...
Pareix “el món a l’inrevés”. Al menys del món judicial. Ahir el Tribunal Constitucional va declarar constitucional un article de l’Estatut de la Comunitat Valenciana recorregut pel Govern de l’Aragó. Aquest article feia referència a poder “disposar dels excedents d’aigua de les altres conques”. La votació va anar 7-5. Què qui fa votar a favor i qui en contra. A favor de la constitucionalitat hi van votar els progressistes, mentre que els conservador pensaven que no era d’acord amb la Constitució. La veritat és que no ho acabo d’entendre si no és que ses senyories es van confondre a l’hora de votar com passa als polítics de tant en tant.
És igual, perquè com d'aigua no en sobrarà. Jus farà que n'arribi una gora al delta!
Si jo fos un votant indecís, les propostes electorals del PP em tindrien una mica capficat. Pensaria com és possible que quan el PSOE fa una proposta en l’àmbit econòmic la critiquen tot dient que no hi ha diners i en canvi ells es permeten fer-les de la magnitud de la que van fer ahir mateix: van prometre apujar 150 euros les pensions mínimes dels majors de 65 anys.
L’arma electoral del PP duran tota la legislatura ha estat el terrorisme i des de fa un temps, aprofitant la rescissió econòmica mundial, han fet d’aquesta circumstància una altra arma de batalla i fent tota la demagògia del món estan dient que l’economia espanyola va malament. Però deu d’anar malament només quan ells diuen que hi va i quan els socialistes presenten les seves propostes. Paradoxalment pareix tot el contrari quan els del PP fa les seves.
Deuen de ser coses del Juan Costa que com a Ministre de Ciència i Tegnologia que va ser amb Aznar, l'economia no deu de ser el seu fort!
Què he de dir d’aquest què no hagi dit? Com pot dir beneiteries com les que va dir ahir? Què si Catalunya és una nació fictícia... què si l’Estatut és com un fill no desitjat... Crec que la resposta que li va donar el Conseller d’Economia Antoni Castells és del tot encertada. Què li va dir? Què si també opinava així d’Espanya? Per molt socialista que sigui, primer és espanyol! Bé que ho va deure de mamar dels seu pare que era militar: ¡Ante todo, España sólo hay una! O alguna cosa semblant li devia de dir. I potser ignori que Catalunya va existir abans que Espanya. De diverses formes, la darrera, abans de la “unificació” amb Castella com a Corona d’Aragó. En quan a la divagació sobre l’Estatut només una cosa: és com un fill desitjat. La majoria de catalans volíem l’Estatut, però possiblement no aquest. Però els nostres fills tampoc són com nosaltres voldríem que fossin, com nosaltres què, segurament, tampoc hem estat els fills que esperaven els nostres pares. Però un fill sempre és un fill i amb tots el defectes i les virtuts, sempre l’estimes com a tal!
Avui va de fets curiosos. Resulta que Ramón Sagarzazu, històric membre de la banda terrorista ETA ha estat detingut quan anava a renovar el seu DNI (!) A cap només em venen dos motius pels qual l’han detingut. El primer és que s’ha deixat detenir. El segon és perquè és “tonto” de mena. Veig més normal el primer motiu. La gent quan es fa gran se’n cansa de quasi tot. Suposo que ell també, d’anys de lluita, de clandestinitat, de fugir de la justícia. No descarto fins i tot que col·labori amb la policia per a poder reduir la seva condemna, si se’l jutja i se l’acaba condemnant, es clar. Si ha segur pel segon cas, no sabia que la policia anava darrera seu? A més, a un fugitiu de la justícia què l’importa tenir el carnet renovat? Suposo que en casos així, la policia déu de posar alguna mena de marca a l’ordinador per a identificar els delinqüents o fora de la llei. Així que em pareix del més normal que la identificació fos relativament fàcil.
Explicava ahir en aquest mateix blog que Zapatero havia reptat a Rajoy a fer un debat televisat. El primer en molt de temps. Vaig ometre dir que, pareix ser, el debat tenia que fer-se a TVE. Rajoy s’hi ha negat per manca de pluralitat (Què poca memòria que tenen els populars, ja no se’n recorden de com va informar-se sobre la vaga general que es va fer a Aznar!) Diu que si vol tenir un debat amb ell ha de fer-se a una televisió privada (Antena 3, Tele 5 o la Cuatro) No sé si a hores d’ara Zapatero ha acceptat o no. Jo d’ell ho faria... quin problema hi ha? Mira que no segueixo els debats televisius ni les entrevistes, però aquest ho faria amb gust. M’agradaria veure con defensa Rajoy els grapats i grapats de mentides que han dit en tota aquesta legislatura. Us mantindré informats.
Us parlava fa uns dies en aquest mateix blog de que el govern valencià volia tancar el repetidor que té TV3 a la serra de la Carrasqueta a Alacant. També que un jutjat havia comdemnat a Acció Cultural del País València a pagar 300.000 euros (un 50 milions de pessetes) per haver-se oposat al seu tancament. No us parlaré de la magnitud de multa que, personalment, em pareix desorbitada. Us vull parlar del fet. Un fet greu i tal com han dit la gent de ACPV, “és l’atemptat a la llibertat d’expressió més greu des del restabliment de la democràcia en aquest país”.
A l’actual govern del PP, tot els que els sona català, els sona malament. I a sobre, la televisió “oficial”, Canal 9, es permet fer campanyes demagògiques demanant l’aigua de l’Ebre per a regar els camps de golf, els parcs temàtics i les urbanitzacions construïdes gràcies a l’especulació dels terrenys per part de promotors sense massa escrúpols.
El Conseller de Cultura de la Generalitat Catalana Joan Manuel Treserras ja s’ha pronunciat demanant reciprocitat: “si Canal 9 pot veure’s a Catalunya sense problemes, TV3 també ho ha de fer al País Valencià) També el President Montilla ha titllat el fet “d’oportunista i només emparat per motius polítics i no tècnics”.
Esperem que entri el seny a tota aquella gent, tant del govern valencià com dels jutjats i que a no trigar es pugui tornar a veure sense problemes les emissions de la televisió pública catalana.
El paper que va jugar Javier de la Rosa a la dècada dels anys 80 va ser el d’estafador. Va treure diners d’on va poder per posar-los on va voler, entre altres llocs als seus comptes d’estalvi. Ha estat jutjat, comdemnat i ara se’l vol tornar a jutjar encara que els seus advocats hagin pactat amb les altres parts un rebaixa de la seva condemna tot declarant-se culpable dels fets. Però hi ha una part que no hi està gaire d’acord. L’advocat de l’Estat que mira pels interessos dels fisc espanyol.
Avui ho recollia el Periódico de Catalunya amb la següent frase: “... Era el principi de la fi d’un tauró dels negocis que va ser presentat per alguns polítics catalans com l’empresari model”. Desconec el motiu pel qual el Periódico no ha volgut posar noms i cognoms a aquests polítics que tant aferrissadament el defensaven. Però jo si que en posaré un (no en conec cap més: Jordi Pujol i Soley, el que va ser President de la Generalitat. El mateix que la setmana passada dia no tenir cap mena de respecte cap a Zapatero i Rajoy. I jo si que en tinc que tenir de respecte cap a ell? Tot contradient el consell de la Consellera de Salut de l’actual Govern, la Marina Geli que deia que Pujol és una icona i que no se l’havia de tocar, torno a remarcar-ho: JO NO TINC CAP RESPECTE CAP A JORDI PUJOL!!
Per si algú tenia cap dubte, avui al Senat s’ha tornat a escenificar l’entesa (en minúscula) entre el Partit Popular i CiU. Així, el partir d’Arturo Mas actua de fet com el partit sucursalista del PP a Catalunya. I si algú que em llegeix no està d’acord amb aquest qualificatiu, li puc canviar: d’autèntic escolatet! Emparant-se en un tema d’habitatge que, segons ells va en contra de la legislació catalana, han tombat els pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Ah! I també han comptat amb el suport d’ERC que, pel que es veu, avui era el paper que li tocava fer!
El fet és greu i pot tenir conseqüències també molt greus per a Catalunya. De tots és conegut que els pressupostos del 2008 contemplaven un increment notable de la inversió a Catalunya. En el cas de que no es puguin aprovar, es tindran que prorrogar els d’aquest any, amb la pèrdua de diners que significa aquest fet. Així, algú pot dir-me en que beneficia Catalunya aquesta actitud de CiU i ERC? Un altre fet és que CiU encara deu pensar que està al govern. Si realment invadeix competències de la Generalitat, ja ho recorrerà el govern català què és el que ha de vigilar pels interessos dels catalans i el recurs bé pot presentar-se una vegada aprovats els pressupostos, com totes les lleis emanades del Parlament espanyol.
Us proposo un exercici de memòria: recordeu com va començar el reciclatge? Jo recordo que fa molts anys la meva mare anava a la botiga del poble, on s’hi venia de tot (era com un tot a cent d’ara!), i bescanviava les botelles de llegiu per plats i gots de vidre marca Duralex. També la majoria d’envasos eren “retornables” i te’ls cobraven quan els adquiries per primer cop. Recordo també que et passava per casa el drapaire i et comprava les botelles de cava que anaves replegant al llarg de l’any, els cartrons, els ferros i fins i tot els electrodomèstics vells.
Però el temps, inexorablement va passant, arriben temps moderns i un dia, van i ens posen uns contenidors de colors i ens diuen què hem d’anar-ho ha dipositar allí, què els diners trets de la venda repercutirà en benefici de la comunitat... I també del planeta: s’estalviaven recursos naturals, energia, etc.
Van deixar de comprar-nos les botelles de cava i a la tenda ja no et donaven res a canvi de les ampolles buides de llegiu...
Cada cop ens van posar més contenidors: verd per al vidre, groc per envasos de llauna, botelles de plàstic, briks, etc., blau per a paper i cartró; finalment uns de petitons de color beige amb tapa marró per a la fracció orgànica. Estaven davant del naixement d’un nou concepte: “fracció orgànica” Per habituar-nos a que dipositéssim les deixalles derivades dels aliments, l’ajuntament, amb un gest de generositat va “regalar” a les cases uns petits poals, també de color marró. Les bosses les podies trobar a les fleques al mòdic preu de 100 pessetes el paquet. D’aquesta manera es va passar de rebre uns diners a canvia de reciclar a tenir que pagar per fer-ho. En l’actualitat ja no hi ha bosses a les fleques i als supermercats et costen a quasi 2 euros!
A la comarca del Montsià ja hi ha municipis amb contenidors soterrats. L’any passat es van posar en funcionament els de la Ràpita i el 17 d’octubre passat a Amposta. Per les informacions que arriben el resultat ha estat desigual: si bé es recicla més, també es veritat que no fa com deuria de fer-se i sovint s’amunteguen les escombraries fora dels contenidors. Fins i tot, l’empresa que feia la recollida del cartró a la Ràpita ha renunciat a fer-ho, perquè la gent hi tirava altres tipus de deixalles i el feien inservible per a donar-li una “vida nova”. El ciutadà, de forma generalitzada, pensa que són aquestes empreses les que hi treuen benefici amb el tema del reciclatge i ell cada cop té que pagar més pel servei...
Normalment, les campanyes per a foment del reciclatge van dirigides als particulars i... els grans consumidors? Bars, comerços, fàbriques, etc. ja fan el reciclatge que toca? Jo he vist bars que tiren les llaunes de refresc a les papereres públiques i els comerços dipositen els cartrons al costat dels contenidors en lloc de portar-los a la deixalleria, com seria la seva obligació. Segurament que el temps que perden i la distància a recorre és la causa que els motiva a no reciclar. Diferent seria si al portar-ho a la deixalleria rebessin una contraprestació. És possible fer-ho via bonificació de la taxa d’escombriaires. Ajuntaments com Viladecans (Barcelona) utilitzen aquest sistema.
En canvi, altres llocs con països del N d’Europa ja s’estan plantejant si el reciclatge dóna resposta a l’hora de conservar el medi ambient. Es creu que no és la solució, ja què resulta car econòmicament. Sense anar més lluny, l’ajuntament de Vilassar de Mar, també ha deixat de fer, de moment, la recollida selectiva pel seu elevat cost, encara que cal dir que el servei es feia porta a porta.
Així que després de la enorme inversió feta en contenidors, camions, etc. Tal vegada ens tindríem que tornar a plantejar d’usar la vella fórmula de portar els envasos a la botiga, encara que sigui a canvi de res.
No vull acabar l’article sense dir-vos la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar (per aquest ordre)
Quan Arturo Mas exigeix al President espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que Montilla trenqui l’actual pacte de govern a Catalunya per a pactar amb CiU després de les eleccions i que avanci les catalanes inicialment previstes per al 2010, a canvi del seu suport electoral en la investidura, vol dir tres coses: que té clar que Zapatero guanyarà les properes generals, la seva inesgotable ambició política de ser un dia el president de Catalunya i què no és capaç de conformar, avui per avui, una majoria amb els altres grups de l’Entesa. Sap que el temps com a màxim mandatari de CDC se li esgota i que dintre del seu partit ja hi ha qui es postula per a ocupar el càrrec que ell deixarà vacant. Només un xantatge així a Zapatero l’acabarà reforçant políticament. I aquí és on Montilla té que deixar-li clar que el PSC es un partit al marge del PSOE i que les decisions les prenem des de Catalunya i no teledirigides des de Madrid!
Si algú ho dubtava, Zapatero marxa amb passes gegantines de cara uns comicis que es preveuen favorables a repetir triomf i ser reelegit com a cap del govern d’Espanya. Avui a Londres s’ha segellat un acord amb el president francès Sarkozy que permetrà una àmplia col·laboració entre les policies d’Espanya i França. Segons ha informat el President de Govern espanyol aquesta estreta relació farà que s’estigui en contacte permanent per a tenir així una millor eficàcia en la lluita contra aquesta xacra nomenada ETA i que avui, després de 30 anys de democràcia encara “lluiti” no sé sap ben bé contra qui i contra quins interessos. Qui cregui que ho fa a favor d’un Euskadi lliure, s’equivoca.
El que si és segur que l’acord farà que molts indecisos o, fins i tot, votants del PP decideixin ara votar pel PSOE, l’únic dels dos grans partits espanyols què a més de fer unes propostes seriosos també és capaç de gestionar el dia a dia amb una eficàcia elogiable.
A l’hora d’aconseguir vots quasi si val tot. També posar un “sobiranista” de número 2 al Congrés de Diputats, darrera del Duran i tot seguit treure’l perquè es pugui presentar al Parlament de Catalunya quan faci falta.
No és el primer cop que ho fa la federació. Si la memòria no em falla és va fer, per exemple amb Joan Miquel Nada, qui fou alcalde de Tarragona. Així sempre que hi penjaven cartells veies la mateixa cara.
És una estratègia que no comparteixo. És evident que no em posaré en temes interns de la coalició, faltaria més! Però penso que és un enganys al seu electorat.
No sé que pensarà Duran de tot plegat, però jo al seu lloc estaria mosca...
ALCANAR-LES CASES: Jornades gastronòmiques (del 30 novembre al 9 desembre).
ULLDECONA: XII Fira de Nadal (8-9 desembre) i Mostra d'Artesans (8-30 desembre, caps setmana)
LA GALERA: Visita a La Galera del XII Congrés de Ceramologia
Per a més informació, mireu a la columna de la dreta: Jornades i Fires.
XIV JORNADES CITRÍCOLES D’ALCANAR. Del 10 al 14 de desembre a la seu dels Serveis Agraris.
L'IRTA del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya organitza les XIV JORNADES CITRÍCOLES D'ALCANAR del 10 al 14 de desembre 2007 a l'edifici dels Serveis Agraris. Cada dia hi ha una xerrada a les 19:30 hores. Inaugura les Jornades, Antoni Espanya, Delegat d'Agricultura.
Llegeixo al Punt que el Govern de Catalunya ha tret a concurs les obres del Pont entre Sant Jaume i Deltebre. Del projecte sempre s’ha dit què els Santjaumeros “si es fa el pont faran un altre riu”. Bromes a part, la infrastructura és bàsica per a la modernització del Delta de l’Ebre. Amb el pont t’estalvies creuar el riu amb una de les tres barcasses existents o tenir que pujar fins a Amposta. No obstant això, alguna de les barcasses hauria de sobreviure com a reclam turístic, encara què, pot ser, se l’hauria de dotar d’altres serveis complementaris.
No tot han de ser notícies negatives. Espanya, segons un estudi realitzat per Transparency International sobre la corrupció als servies públics, és dels llocs on menys n’hi ha. Els capdavanters són els africans amb un 42 %, l’Àsia i el Pacífic amb un 22 %, Llatinoamèrica amb un 13 %, Sud-est europeu amb un 12 %, Europa amb un 5 % (encara que això és la mitjana i mentre hi ha països com Bulgària o Romania que tenen un percentatge molt elevat, d’altres el tenen molt més baix. Espanya amb un 3 % i finalment nord-amèrica amb un 2 %. Malgrat això, l’estudi considera el percentatge espanyol com a alt. Cal dir també que aquest estudi és sobre enquesta i no sobre casos demostrats o denunciats. Així, la recent detenció de funcionaris a l’Ajuntament de Madrid, no hi tindria cap tipus de significació.
El que m’agradaria veure és un estudi sobre frau. Sobre els qui defrauden l’Hisenda Pública o sobre els qui especulen amb sòl fent servir tota mena de trampes (legals o no) per a obtenir benefici propi a canvi d’uns pocs calers per als altres com esquer per a realitzar les transaccions. Molts d’aquests casos han estat destapats, jutjats i comdemnats, però encara en queden molts per sortir a la llum pública. Qui no en coneix al menys un?
Ahir per la nit a les 11:00, el Canal 33 de Televisió de Catalunya va emetre el documental “Somos Viento” del faldut (ulldeconenc) Pau Itarte. El documental coproduït per la mateixa televisió de Catalunya mostrava un viatge del grup musical Amparanoia a la zona mexicana de Chiapas. El curtmetratge explicava la forma de vida, l’educació i la forma de guanyar-se la vida dels seus habitants. Habitants que en un moment donat poden convertir-se en guerrillers. I sobre tot l’important que per ells és la terra. Esta és la seva gran reivindicació: “que tot camperol pugui disposar de la seva pròpia terra per poder-la treballar”.
Aquest no és el primer documental de Pau Itarte i Quim Fuster, fa un parell d’anys també van filmar “Sin Piedras”, un documental que comparava la vida d’un nen palestí i un altre de Barcelona.
He llegit a diversos mitjans que 3 de cada quatre conductors de les Terres de l’Ebre donen positiu per estupefaents als controls de la policia. Això no vol dir que el 80 % de la població sigui drogoaddicta. I és que els controls es fan normalment els caps de setmana prop de les zones d’oci de les nostres comarques, sobre tot a Tosses 21, el gran centre lúdic de les Terres de l’Ebre i de les comarques properes de Castelló i Terol.
I això és preocupant. Ja que estem parlant de la nostra joventut, dels nostres fills i fills d’amics i coneguts. I, segurament, els que comparteixen cotxe, si se’ls fes la prova també donarien positiu. Però la gran pregunta és: qui els hi ven? No fa gaires dies, fruït de un control més estrictes a la zona abans esmentada van poder atrapar un menor d’edat carregat de pastilles d’èxtasi. Però aquesta detenció és insignificant. Reclamo que es detingui als que subministraven la droga al detingut i als que estan per sobre d’aquells...
Manca quasi un any per a que els Mossos puguin arribar a fer aquest tipus de tasques, però amb els quasi onze mesos que queden no poder estar-nos de braços creuats. La policia que hi te ara competències ha d’extremar els seus controls i aplanar el cami per a quan arribin els altres.
De la ma de Javier Gómez Navarro, president del Consell superior de les Cambres de Comerç d’Espanya i que fa ser Ministre de Turisme en el darrer govern de Felipe González, ha llençat una proposta, al meu entendre, un tant desencertada. Proposa reduir la quota empresarial a la Seguretat Social i apujar el tipus de l’IVA. O sigui, beneficis només per a ells i els treballadors i la ciutadania en general que els “fotin”.
Anem a analitzar la seva proposta. Si es rebaixen les quotes empresarials de la seguretat social, possiblement podran crear més llocs de treball, però a la vegada obtindran més beneficis les empreses. Però també perjudicarà als sistema públic de pensions, ja de per si prou afectat i a la recerca de solucions que puguin garantir el pagament de les pensions futures més enllà del 2015 o 2020.
En canvi, les conseqüències directes de l’apujada de tipus de l’IVA les patirà el consumidor, ja que és qui acaba suportant tot el pes de l’impost. Els empresaris dedueixen del IVA repercutit de les seves vendes o prestacions de serveis les quotes suportades per despeses corrents, compres i inversions: faves comptades! Mentre al consumidor final l’encarirà l’article adquirit o qualsevol cosa que consumeixi: cultura, oci, transport, etc.
És la manera de pensar del món empresarial: avantatges només per ells i la resta que en paguin les conseqüències. I a sobre tenen la paella pel mànec: si no hi ha ajuts poden optar en instal·lar-se en un altre país on el nivell de vida sigui més baix i els salaris més minsos. Però el preu dels seus productes no l’abaixaran!
José Luis Rodríguez Zapatero es va deure de quedar de “pasta de moniato” quan va escoltar les declaracions dels Sr. Bono (no el cantant, l’altre) on insinuava que l’actual President del Govern espanyol es retirarà de la vida política l’any 2012 si guanya les properes eleccions i repeteix presidència. I el Sr. Bono quan es retirarà? Ja sabem que aporta molts vots dels castellà-manxecs... però els que es poden perdre a Catalunya per les declaracions què ens té acostumats? Zapatero li va oferir la presidència del Congrés dels Diputats com a premi per a retornar a la política activa. Jo crec que Bono hauria tingut que negar-se en un gest de coherència. Un no pot estar dient: me’n vaig, torno, ara si va de bo, m’ho he repensat...
Seriem molts els agraïts de veure’l marxar definitivament, Sr. Bono.
Des de fa dies, el Periódico de Catalunya fa referència al baix nivell de l’ensenyament català i espanyol. La constat són les orelles de burro que apareixent i darrerament hi dedica una apartat especial de “cartes al director” que opinen del tema. Avui, amb l’informe PISA a sobre la taula, l’anàlisi és molt més acurat i permet fe comparatives entre els diferents nivells dintre de l’estat i els altres països de la OCDE. Però per sobre de tot una cosa m’ha cridat l’atenció i no perquè un no ho pensi. Ha estat la frase del President del Govern espanyol: “És més fàcil atrapar altres països en infrastructures; costa molt més atrapar un país avançat en educació”.
I és que la educació és la base de tot sistema. També en política. Un país amb nivells alts d’educació segurament tindria millors governs i millors ciutadans. Tal vegada seria una solució a l’abstenció cada cop més gran. No ho ha pensat mai ningú? Si comparem l’abstenció amb que cada vegada s’abaixa més els nivells d’educació, potser hi hagi una relació directa entre les dues coses!
En vuit dies, el Periódico de Catalunya m’ha publicat dues cartes més. D’alguna manera les dos fan referència a les promeses electorals del PP. Encara que la que em publica avui i que abans d’ahir vaig penjar al blog, es centra en la campanya a favor del transvasament que s’està fent al Canal 9 (Televisió de València)
No recordo la publicació de dues cartes en tan poc període de temps.
Com haureu notat els que em seguiu, el Periódico es el diari que compro amb més assiduïtat i per tant és el que més controlo. Segurament altres diaris també ho han fet o ho faran (ahir per exemple me la va publicar Diari de Tarragona)
Una vegada més, des de aquest espai vull agrair els mitjans que amb més o menys freqüència em publiquen.
Dimecres 28 de novembre deixava un escrit al meu blog amb el títol de “Mohoma i els drets humans”. Allí em feia ressò d’una mestra anglesa que podria ser comdemnada a 5 anys de presó pels tribunals del Sudan per deixar que li posessin a un osset de feltre el nom de Mahoma. Avui llegeixo al Periódico que ha estat indultada! Finalment una bona notícia!
He llegit avui al Periódico de Catalunya que els ajuntaments de Roses i Figueres (Girona), per a fomentar l’estalvia de l’aigua repartiran uns aparelles per a regular la sortida d’aigua de l’aixeta i la cisterna de bany. Una campanya similar la va començar ara fa més o menys un any la Diputació de Tarragona i els pobles que s’hi van voler adherir, ho van fer. Sense cap mena de dubte, els sistema, instal·lat a totes les cases pot fer estalviar aigua. Però ho ha de fer una gran majoria, sinó l’eficàcia es perd pel camí.
Però mentre es demana un esforç al petit consumidor, els macro projectes segueixen endavant. El darrer que ha sortit a la llum els dels Monegros (Terol) es veu que volen construir una ciutat artificial de joc i espectacle tipus la de las Vegas als Estats Units. Si s’arribarà a fer o no ja ho veurem, però l’expectativa que ha creat a la gent d’allí és gran. També té nom Gran Scala i tindrà 32 hotels un camp de golf, un parc temàtic, etc.
Aquest mati una companya de treball hem deia que si algú té dret a l’aigua de l’Ebre, són els pobles de la seva conca. Cert, però entre tots acabarem amb el riu, amb el delta i amb el futur de la seva gent.
La darrera promesa electoral l’ha feta avui el President del govern espanyol al dir que si guanyen les eleccions suprimiran l’Impost sobre el Patrimoni. Sobre aquest impost hi ha moltes coses a dir:
1.- Es va creat l’any 1977 com un impost “extraordinari” i complementari de l’Impost sobre la Renda (IRPF) i per tant, havia d’haver-se suprimit ja fa molts anys.
2.- No afecta a classes més baixes i mitjanes baixes. Així que gravaria els patrimonis a partir d’una certa quantitat, de manera general uns 600.000 euros, es a dir 100 milions de pessetes. Per tant per a fortunes de classes mitjanes altes i classes altes.
3.- És un impost traspassat a la Generalitat de Catalunya i com a tal responsable de tota la seva gestió.
4.- Al meu entendre el control que exerceix la Generalitat sobre l’impost és baix, segurament perquè qui està obligat a declarar però que passa per ben pocs dels límits, les quantitat a pagar solen ser baixes, si les comparem amb les recaptades per la declaració de la renda.
Conclusió final: La Declaració sobre el Patrimoni és un impost que hauria d’haver-se suprimit ja fa molts anys perquè s’ha perdut la veritable naturalesa de la seva creació, perquè no es recapta gaire comparat amb els grans impostos: IRPF i IVA i perquè no s’exerceix un veritable control sobre els no declarants per part de la Generalitat de Catalunya.
L’exalcalde del PP de Totana (Múrcia) ha estat imputat per suposades irregularitats immobiliàries. La reqüalificació de terrenys per a la construcció de 5.000 vivendes i un camp de golf han tingut la culpa de tot plegat. Zaplana (sabata plana per als amics... meus, es clar!) primer va dir que si buscaven corrupció que miressin a la casa dels altres. Ara que ja se l’ha detingut els que fins ara eren els seus amics: l’actual alcalde, el president de la Regió, Rodríguez Valcarcel (el que va dir borratxo al President Maragall) reneguen d’ell i com Judes amb Crist, fins i tot el deuen de negar quan els hi pregunten per ell. Suposo que és un acte d’autodefensa: “no sigui cosa que també vinguin per nosaltres...”
Una vegada més la gran hipocresia i no només la que he esmentat, sinó la de l’aigua, la del transvasament de l’Ebre. Si no hi ha aigua... com es pretén fer unes obres de tal magnitud? I un president que diu estar tan necessitats... què deu de dir ara, al menys dintre d’ell?
Realment el que està passant al PP i a les comunitats de València i Múrcia és la vergonya de la Unió Europea. Que fort!
Juntament amb la meva dona, ahir, vaig ser un dels assistents a l’assemblea de les plataformes que va fer-se a Tortosa. Diu el Punt que hi érem presents unes 600 persones. No tants. La veritat és que hi vaig trobar a faltar molta gent. Massa gent “dels coneguts”, dels que acostumàvem a acudir a totes les manifestacions de la PDE (a l’únic lloc on no vàrem anar va ser a Brussel·les) Però hi havia molta joventut, això sí! Uns jovents que han d’agafar la torxa del relleu generacional dintre de poc. Encara que nosaltres serem com els vells roquers, no ens acabarem d’anar mai. El meu pare, per exemple, amb més de 70 anys va anar a Barcelona i Madrid. I suposo que la meva dona i jo farem igual. Acudirem on faci falta davant les amenaces d’agressió del territori.
En un principi, el dia 9 de desembre estem convocats per la de les Terres del Sénia i el 15 a la gran manifestació unitària que ha de fer-se a Tortosa.
Per cert... hi vaig veure molt pocs polítics, per no dir cap, perquè algun n’hi havia. Un estaven a Barcelona... i els altres?
La manifestació d’ahir de Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir cal qualificar-la com d’exitosa (sense entrar en valoracions sobre el número de participants: 700.000 segons el Punt i 200.000 segons el Periódico de Catalunya) Encara que jo li posaria una altre qualificatiu: poruga!
A la plataforma i a la resta d’entitats convocants els hi va faltar la valentia necessària per canviat “sobre les infrastructures” per “volem ser una nació”. O no és el que realment es va reivindicar: la independència! I si aquest va ser el veritable motiu, llavors va ser va ser una convocatòria amb trampa o engany?
Per cert... si algú va poder veure a Arturo a al Josep Antoni, tots dos novells ens aquests afers, podria fer-me’n cinc cèntims de com se’ls va veure: emocionats, neguitosos. Arturo estrenava ulleres, no? Jo he vist les fotos. D’imatge si que en dona aquest xicot, oi? Amb tota aquella gent, amb banderes, consignes i crits no vaig poder d’estar-me i comparar. Sabeu què em va recordar? Les manifestacions que promou l’AVT. D’un altre signe, es clar! Però un aire si què el tenia, sí...
M’ha sorprès un article signat per Juan José Fernández que per atacar a l’alcalde de Tortosa, un dels arguments que fa servir és la bandera de l’anti-ampostinisme. I és què alçar aquestes banderes de l’”anti” a Tortosa o a Amposta, a determinats partits encara els hi dóna molts bons resultats en forma de vots.
En aquest cas diu que Ferran Bel va deixar que apropessin cap a Amposta la futura autovia de l’interior (A7), allunyant-la així de Tortosa, sense donar-ho a conèixer als altres grups de l’ajuntament ni als propis ciutadans.
Realment importa que l’autovia passi un quilòmetre més amunt o més avall? L’important no són les bones comunicacions dintre del propi territori? L’important no és el progrés col·lectiu?
Realment pareix que encara siguem al segle XIX. En lloc d’anar tots conjuntament ens dediquem a fer-nos la guitza d’uns al altres... i així en va!
