Què he de dir d’aquest què no hagi dit? Com pot dir beneiteries com les que va dir ahir? Què si Catalunya és una nació fictícia... què si l’Estatut és com un fill no desitjat... Crec que la resposta que li va donar el Conseller d’Economia Antoni Castells és del tot encertada. Què li va dir? Què si també opinava així d’Espanya? Per molt socialista que sigui, primer és espanyol! Bé que ho va deure de mamar dels seu pare que era militar: ¡Ante todo, España sólo hay una! O alguna cosa semblant li devia de dir. I potser ignori que Catalunya va existir abans que Espanya. De diverses formes, la darrera, abans de la “unificació” amb Castella com a Corona d’Aragó. En quan a la divagació sobre l’Estatut només una cosa: és com un fill desitjat. La majoria de catalans volíem l’Estatut, però possiblement no aquest. Però els nostres fills tampoc són com nosaltres voldríem que fossin, com nosaltres què, segurament, tampoc hem estat els fills que esperaven els nostres pares. Però un fill sempre és un fill i amb tots el defectes i les virtuts, sempre l’estimes com a tal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada