En política, és més normal veure com el candidat de l’oposició a la presidència del govern sigui qui demana al candidat del partit que està governant tenir un cara a cara per a debatre programes electorals. Dit d’un altra forma, el més normal és que Rajoy tiri el guant a Zapatero per confrontar les seves propostes programàtiques. Però vet aquí que ha estat a l’inrevés! Ha segut l’actual President del Govern qui ha desafiat al cap de l’oposició. Això només indica una cosa: la fortalesa que té Zapatero i la seguretat de guanyar el cara a cara.
Recordem que en les darreres confrontacions no hi hagut cap cara a cara. La darrera vegada crec que va ser l’enfrontament entre Felipe González i José Mª Aznar. Després el vídeo del debat va circular per Internet i el va comentar el propi Felipe. Contava que a l’intermedi del debat Aznar va demanar que li apugessin el seient per estar a la mateixa altura (què no alçada) de l’altre. Felipe diu que s’ho mirava amb estranyesa! I no és estrany veient el complex d’inferioritat que tenia qui va ser el primer president del govern del PP.
A partir d’aquí, qui governava era reticent a acceptar un cara a cara. De vegades es dissolia amb l’entrada d’altres contrincants dels partits amb representació parlamentaria, per altra part, del tot lícit.
Però un cara a cara és molt més interessant. Cada contrincant té que fer valer el seu domini i no podrà rebre, al menys mentre estigui en antena, cap ajut exterior. El Tribunal Suprem ha reconegut el dret de fer el combat dialèctic entre els dos líders dels principals partits espanyols. Ara només falta que Rajoy accepti l’oferiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada