Sóc conscient que l’adjectiu empleat al títol pot portar alguna confusió. La lliçó que us donaré serà gratuïta però si hagués volgut dir això ho hauria posat a l’inrevés: “Lliçó barata d’economia”. Com que economista no ho sóc i d’economia tampoc n’entenc gaire, encara que de tant en tant alguna cosa escric, allò que vull dir és que la lliçó d’avui és bastant elemental.
Feta la introducció us diré que he llegit als meus diaris de referència (el Periódico i el Punt) dues notícies molt relacionades amb la pujada de preus per a l’any 2008. Pujada, per altra part, totalment previsible, ja que la majoria de preus “oficials” s’apugen a partir de l’1 de gener. Ahir portava el Periódico en portada algunes d’aquestes alces. El cànon de l’aigua un 7,2%, la tarifa del gas natural, 4,73%, la bombona de butà, 5,29%. Tots els anteriors amb pujades per sobre de la previsió de l’IPC del 2007. També n’hi havia d’altres que pujaven per sota de dita previsió com el rebut de la llum: un 3,3%. Però aquests eren el menys. Avui llegeixo al Punt el següent titular: “Any nou i a pagar més”; amb el subtitular: “La majoria dels preus regulats per les administracions públiques s’apujaran el doble que l’IPC previst”. Llavors, és que l’IPC no és una eina útil per a calcular la pujada de preus? I amb els salaris públics i pensions, perquè no es té en compte el mateix criteri?
Si voleu us donaré la meva opinió. L’índex de l’Increment de Preus al Consum és irreal i no s’ajusta a la realitat de la pujada de preus. El preus del mercat (ja siguin de la cistella de la compra o els altres valors que es tenen en compte per al càlcul –transports, subministraments, etc.-) s’incrementen per sobre del que ens diu el govern mitjançant el seu Institut Nacional d’Estadística. Per aquest motiu, a l’hora de fixar els nous preus per a l’any proper, les apujades són superiors a les apujades “oficials”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada