LES CONSULTES SOBIRANISTES DEL CAP DE SETMANA

Ja tocava! Potser algun lector ha trobat a faltar la meva opinió sobre les consultes sobiranistes que es van fer per diverses ciutats i pobles de Catalunya.
Cal dir que jo les he estat observant de lluny, sense prestar-hi l’atenció que, en canvi, si que va fer TV3.
I no els hi vaig prestar massa atenció per diverses coses. Primer perquè no tenien cap mena de validesa i, segon, perquè no es van efectuar a cap ciutat o poble de les Terres de l’Ebre.
Els motius del perquè cap població de les nostres contrades ha realitzat cap referèndum d’autodeterminació, les ignoro, però si que és, per a mi, un fet curiós.
Ja he dit moltes vegades que, de fer-se, votaria “sí”. La idea de ser un estat “independent” dintre de la UE, no és nova per a mi. Crec que el primer cop que ho vaig dir va ser sobre el 1986 quan encara la UE no existia (si el Mercat Comú Europeu)
Però hi ha coses que encara m’han sorprès més. La primera d’elles les picabaralles entre les diverses plataformes convocants. La plataforma de l’Osona, la comarca més implicada, se’n desmarca de la plataforma nacional que va organitzar les altres consultes.
I sobre tot les opinions dels dos partits que, d’alguna manera, estaven a favor de la consulta sobiranista de diumenge: ERC, per un constat i DCD, per l’altre.
Tots dos partits ja han dit que de moment, no és hora de plantejar-se referèndums vinculants. Segurament pels resultats... Si els resultats, en lloc de quedar-se amb un vint-i-tants per cent de participació hagués tingut una participació molt més elevada, la idea de fer una consulta amb “totes les conseqüències” polítiques, segurament hauria estat llençada per qualsevol d’aquests dos partits. Ara, han optat per la prudència.
Una “prudència” en canvi que no ha tingut l’alcalde d’Arenys de Munt que, recordem-ho, va ser el primer municipi de Catalunya que va fer la consulta. Fins i tot reclama el sorgiment d’una força per a poder-se presentar a les properes eleccions. Cal veure si algun dirigent que, encara avui, estigui dintre de ERC o en algun partit “satèl•lit”, no arreplega el gúa i els “llença a la piscina”.
Pel demés, m’han recordat molt qualsevol de les eleccions que es fan dintre del marc legal. Tothom està content amb els resultats! Els qui les han organitzat perquè els resultats que han tret són “extraordinaris”. I els que s’ho han estat mirant a certa distància, perquè els resultats no han arribat ni a sumar els vots que normalment obtenen ERC i CiU plegats. Ni de bon tros!
Segurament veient aquests resultats s’explica l’enquesta que està fent entre ahir i avui el diari el Punt (Considereu que després dels resultats del 13-D ja s’ha de presentar la proposta al Parlament per fer una consulta oficial?) on, majoritàriament, guanya l’opció de “S’hauria d’esperar primer que s’hagin fet totes les consultes” amb un 44,2 %, seguida de “No, seria cremar els vaixells abans de posar-los a l’aigua “, amb un 35,9 % i, finalment l’opció més favorable a fer el referèndum ja amb un 19,8 % (Sí, s’ha d’aprofitar l’empenta que han donat els bons resultats)
Però els resultats no han estat indiferents per al PP. Recordeu les paraules de González Pons, el seu portaveu comparant-les amb altres mesures de pressió com la “vaga de fam”.
Si els resultats seran a la curta o a la llarga tindran repercussió política sobre Catalunya, està per veure’s. Un efecte immediat positiu seria el desbloqueig de l’Estatut per part del TC i, negatiu, si el pronunciament final del TC fos de una retallada significativa. La segona opció, a la llarga, segurament beneficiari uns resultats més elevats i positius en els propers referèndums a celebrar a la propera primavera. (Perquè cal esperar que el TC es pronunciï abans –o no!-)