EBRENCS? O EBRENCS!

Estem davant d’una oportunitat històrica. Estem davant d’aconseguir la desitjada vegueria!
Però en lloc d’estar contents i lluitar plegats per a no entorpir la fase final del procés, seguint posant entrebancs i creant desconfiança...
És hora de preguntar-se si volem ser ebrencs o anunciem a tota Catalunya que, finalment, som ebrencs!
El procés fins arribar a la vegueria ha estat llarg i gens fàcil. El primer pas per aconseguir “l’autogovern” territorial ens el va donar, paradoxalment el darrer govern de Jordi Pujol. Si que és veritat que no ho va fer de forma gratuïta o, al menys no va ser aquesta la seva intenció.
Era un moment crucial per al nostre territori. Estàvem sols i no hi érem tots. Eren els anys de la lluita antitransvasament de l’Ebre. El govern de CiU ens volia tenir controlats i per això va idear la creació de la figura del delegat territorial. Al cap de poc es varen anar creant les altres delegacions territorials. Era una mena de govern territorial sense territori. Encara que el primer delegat territorial que hi va haver, molt abans de la figura del delgat del govern, va ser el delegat de cultura en la figura de Ramon Miravall.
Gràcies a aquell moviment antitransvasament va caure el govern de CiU. Encara que pareix que hi ha qui no se’n recorda o no se’n vol recordar...
L’anunci de l’atorgament de forma immediata de la vegueria ens el va fer el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Joaquim Nadal el dia de la Comarca del Montsià dintre dels actes de Fira Amposta 2009. Encara que pareix que ja s’havia filtrat en algun mitjà informatiu. Jo no ho havia vist. Però enseguida me’n vaig adonar que alguna cosa passava quan l’alcalde d’Amposta va anunciar que “no hi estava d’acord i que s’hi oposaria”. Un mal començament, sense cap mena de dubte.
Avui, els dos delegats de Tarragona, el del Camp Xavier Sabaté (PSC) i el de l’Ebre Lluís Salvadó (ERC) han dit pràcticament el mateix: “unitat i maduresa”. O sé és o no sé és... No hi ha terme mig. O és que era, de sobte, ens ha agafat la por davant d’una responsabilitat com aquesta?
La vegueria ha de significar per al territori un pas cap en davant important. Segurament, com passa sempre, la seva posada en marxa serà complicada. Cal solucionar molts de problemes i superar més d’un entrebanc. Algunes d’aquestes coses han de quedar clares des del principi. Fins i tot, penso, la capitalitat de la vegueria també. Crec que des de la Generalitat s’ha deixat prou clar quina és la seva preferència: Tortosa. Simplement perquè és la capital de comarca de les Terres de l’Ebre que té més delegacions oficials i, també, tal com s’informava l’altre dia, ja s’està pensant en construir “el palau de la ‘Generalitat’ ebrenc” que donaria cabuda al govern territorial.
Però hi ha fórmules que permeten que les altres “capitals” Amposta, Móra d’Ebre i Gandesa) puguin participar de forma activa en les preses de decisions i sentir-se com a cocapitals.
Ara és hora de treballar pel territori. Ara és l’hora de la vegueria. I si algú té dubtes sobre quina deuria ser la capital o creu que no ho hauria de ser Tortosa, potser caldria mirar de fer una consulta (ara que estan tant de moda) per a tancar les polèmiques d’una vegada per totes.

Podeu llegir més sobre el temaa "la Marfanta" del periodista Gustau Moreno.
O a la pàgina d'Internet del diari el Punt.