Aquesta setmana s’han iniciat dues cimeres. Una ja va acabar com el rosari de l’aurora i l’altra té totes les perspectives d’acabar igual o pitjor.
La primera va ser la de presidents de comunitats autònomes convocada pel president Zapatero per a fomentar l’ocupació y sortir de la crisi. Els resultats de la mateix eren més que previsibles. El PP no està per fer fàcils les coses al govern. Potser sé li pot reprotxar a Zapatero que sigui la primera que es convoca d’aquest tipus des de fa 3 anys. Els motius de perquè s’ha tardat tant els desconec, però hi ha una dita que diu : “Val més tard que mai”.
Però, d’haver-se acabat bé la cimera, com hauria pogut criticar el PP a Zapatero?
Només cal veure que moments després de clausurar-se, ja va sortir Camps (D. Francisco) criticant l’actitud del president. No obstant, no van votar que no, només es van abstenir. La qual cosa vol dir que “benvinguts siguin els calers que ens puguin arribar per a crear ocupació a la nostra comunitat”. No crec que hi hagi cap president autonòmic del PP que rebutgi qualsevol tipus d’ajut que arribi des del govern central.
L’altra cimera, encara molt més important, és la que s’està fent a Copenague.
És molt important perquè ens hi juguem el futur del nostre planeta, que, segurament nosaltres no veurem, però si els nostres descendents. Hi ha una màxima que ens encoratja a cuidar-lo i que diu així: “La terra no és de la nostra propietat, sinó que és un llegat per als nostres fills”.
Però molt em temo que hi ha massa interessos econòmics. Li he de donar la raó a Hugo Chavez quan ahir va dir. “Si la Terra fos un banc molt important en crisi, tots els països posarien mils de milions per a salvar-lo”. Certament és així.
També potser una estratègia i que fins avui ha estat un gran fracàs i ara que arribaran els màxims mandataris, pugin tancar algun acord. Així serviria per a maquillar una mica la mala imatge que s’ha donat fins ara.
La nota negativa són les manifestacions violentes i les detencions que s’han fet... Només penso en que diria el PP si en lloc de passar a la capital danesa, passés a Madrid. Amb tota seguretat, la culpa seria de Zapatero.
Avui ha estat el torn de la Hilary Clinton de Sarkozy y Zapatero, entre d’altres. Tots han fet discursos de bones intencions. Però no n’hi ha prou. Cal posar els diners i els mecanismes necessaris ja, tal com diuen les Ong’s que hi participen. No per a l’any 2020 com proposa la secretaria d’estar nordamericana. Però el d’avui ja és una altra cosa. És el que deia un poc més amunt: posar les bases per al lluïment de Obama i companyia demà. Si demà Obama fa un gest més que el que avui ha fet la Clinton i, ho té fàcil, molt fàcil, rebrà els aplaudiments dels assistents i la cosa pot acabar mitjanament bé.
Per a la cimera del clima encara és possible. Per a la de presidents autonòmics, ja no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada