ESTAFES

D’entrada jo les estafes les dividiria en dos grans grups: les legals (potser estaria millor parlar d’al•legals) i, evidentment, les il•legals.
Entre les legals (o al•legals) s’hi trobarien les que fan moltes empreses amb el consentiment de les administracions o bé per manca de legislació. Dintre d’aquest gran grup estarien les que realitzen les companyies de telefonia i empreses relacionades.
No hi entraré en detalls, perquè una vegada ja en vaig denunciar una aquí mateix i perquè, de bens segur, molts de vosaltres n’haureu patit algun cop.
Però sí que us voldria explicar un cas que li va passar a ma mare (a punt de fer 78 anys) la setmana passada.
Des de fa temps, estava de donada baixa de la companyia de subministrament de telefonia (Telefònica) dels seu domicili anterior, però encara li seguien cobrant el lloguer de l’aparell (un aparell que deuria de tenir més de 25 anys!) Finalment i, després d’haver tingut que trucar dues vegades (amb una es veu que no n’hi a prou) li van donar de baixa l’aparell, no sense preguntar abans si els interessava comprar-lo.
Con les companyies telefòniques hi ha serveis que els cobren per anticipat, un dia li va arribar un xec per un import de 4 euros i pico (l’import d’una mensualitat)
Com que el xec era del Banco Español de Crédito, la meva mare va pensar que seria millor anar-lo a cobrar a la pròpia oficina que el banc té a Amposta (des de fa pocs mesos a l’avinguda de la Ràpita)
Allí li van dir que no li podien pagar perquè ella no era la titular (anava a nom de mon pare) Llavors els hi va ensenyar que el portava signat pel darrera. Finalment li van dir que com anava barrat, calia que l’ingresses a un compte. Davant les dificultats, ma mare, el va estripar allí mateix davant la mirada perplexa dels empleats de l’oficina.
Es clar que podia haver-lo anat a ingressar a una entitat financera on tinguessin compte, però de vegades, per a imports petits, són més altes les comissions que el valor del xec.
Ara anem cap a un d’Il•legal que m’han contat aquest matí. Un senyor de certa edat (fins i tot una mica més gran que ma mare) va conduint amb el seu cotxe. De sobte sent un petit soroll que, en cap moment el fa sospitar res estrany. Al cap d’uns moments, un xicot ben vestit li demana que abaixi el vidre de la finestreta i li diu que, al passar, li ha trencat el retrovisor. El senyor major, s’abaixa del cotxe i segueix al jove que li ensenya, efectivament, un retrovisor exterior trencat. Li diu que per evitar molèsties, com ara tràmits amb la companyia d’assegurances, etc., li pot donar 2.000 euros que, si fa o no fa és el que costa el retrovisor nou. El senyor diu que no porta a sobre els diners i que, de totes formes, vol trucar a la seva companyia. El jove es mostra disposat a marcar-li el número de l’asseguradora i fa que hi està parlant. En un breu instant li passa el mòbil al senyor i, efectivament, de l’altre costat li diuen que la factura d’un retrovisor nou val els 2.000 euros que li demanen. Al final, el xicot (bé, els xicots, que en són dos), molt amablement li diuen que el poden portar a casa per a que els hi doni els diners. Però en arribar a casa hi troben a la filla i el gendre que, en sentir-ho, ràpidament demanen explicacions al jove. Allí, el cost del retrovisor ja no són 2.000 euros sinó 100! Malgrat tot, el gendre que és venedor d’assegurances diu que cal donar part a la companyia. Al cap d’uns moments el jove ja ha desaparegut. De totes formes, el senyor reconeix que, en mirar la cartera per veure l’import que hi portava, el jove ja li havia “estirat” els 70 euros que duia.
Es va donar part al Mossos que, de seguida van dir que donarien avís, ja que aquesta estafa pot repetir-se a d’altres persones.
Jo també us aviso... Només per si de cas.