En contra del que s’havia anunciat, to indica que a l’Ebre, els Reis Mags no ens "portaran" la vegueria.
A data d’avui, les disputes entre diferents municipis i també entre partits, tot fa pensar que, finalment, la tant desitjada divisió territorial de Catalunya en vegueries s’aplaçarà sense saber-ne encara fins a quan.
CiU ja demana que es reiniciï el debat sobre les vegueries una vegada s’hagin celebrat les properes eleccions al Parlament de Catalunya que han de ratificar l’actual govern o bé permetre l’accés d’altres formacions a la presidència del govern de Catalunya.
Des del meu punt de vista, ni Arturo Mas ni CiU han de “confeccionar” l’agenda que ha de seguir el govern. Només faltaria!
Les disputes no només són a les Terres de l’Ebre per qüestions de capitalitat, també al Camp de Tarragona hi ha un tira i arronsa entre Tarragona i Reus sobre la denominació. Tarragona vol que porti el nom de la ciutat i Reus prefereix la denominació de Camp de Tarragona. O als Pirineus on la Vall d’Aran no vol sentir a parlar d’integrar-se a cap Vegueria o la Noguera que prefereix integrar-se a la vegueria dels Pirineus abans que a la del Pla de Lleida.
Tot aquest enrenou ve donat per la incapacitat de l’actual conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs. Una vegada més queda demostrat que no es el mateix estar a l’oposició que tenir responsabilitats de govern.
Qualsevol govern ha de ser dialogant amb les altres institucions i partits i procurar arribar a amplis consensos. Però de no fructificar les negociacions, cal prendre decisions de govern costi el que costi.
Si s’ha adquirit el compromís, hi ha que dur-se a terme, del contrari donarem més arguments a l’oposició sobre la ineficàcia del govern. Les Terres de l’Ebre (o deia al dia de la comarca de Fira Amposta el conseller de Política Territorial i OP Joaquim Nadal) és un dels territoris on es donen més condicions per a convertir-se en vegueria i, segons el propi conseller, seria un dels primers territoris en ser-ho.
També crec que és on hi ha un percentatge més alt de ciutadans que saben el que significa i que voldrien poder autogestionar-se sense tenir que dependre dels “centres de govern més allunyats”.
Jo mateix seria un dels partidaris de que la vegueria fos una realitat en dates properes. No cal dir que, si hi ha un cert endarreriment, la meva decepció serà gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada