QUAN JA FA UNA SETMANA DE L’EDITORIAL CONJUNT

El temps passa inexorablement per a tot i avui dijous ja fa una setmana des de que 12 diaris catalans van publicar l’editorial conjunt per “la dignitat de Catalunya”. Des de llavors no hi hagut cap dia que no s’hagi produït algun tipus de notícia relacionada amb dit editorial. A la meva manera d’entendre marcarà un abans i després en moltes coses.
Avui mateix, al Periódico, qui va ser el seu director durant un grapat d’anys, Antonio Franco en parla en un article d’opinió sota el títol de “El Periodisme compromès”. Y parla de l’elevat nombre d’adhesions que va tenir. A part dels mitjans de comunicació, moltes entitats, associacions, etc. el van subscriure. També les dues entitats municipalistes de Catalunya (la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis), així com molts dels municipis associats. Un d’ells l’Ajuntament d’Amposta que, a part d’aprovar una moció conjunta dels 3 grups municipals (CiU, ERC i PSC) adherint-se a l’editorial, també es publicarà a la revista Amposta i es va llegir a Amposta Ràdio tal com demanava la pròpia moció. S’hauria aprovat també per unanimitat si el PP hagués tingut representació municipal. Sense poder-ho assegurar del tot, ja que de vegades sempre pot sortir una veu discrepant, segurament que no.
Arturo Mas i CiU volen que també el Parlament de Catalunya s’adhereixi a l’editorial. Finalment es veu que el farà, però no sense donar-los un toc d’atenció als “nacionalistes” per l’oportunisme que han mostrat en el tema. Ahir mateix, durant l’enregistrament del debat mensual a Amposta Ràdio entre els tres grups i on estava presenta la diputada Marta Cid i jo mateix, aquesta, deia que el Parlament “està” per a coses més importants que anar subscrivint editorials. Li dono tota la raó. A títol personal, les diputades i diputats els podent subscriure, com ho va fer el mateix dia de la seva publicació la també diputada i alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura, però el parlament ha d’estar pel que té que estar que no és una altra cosa que confeccionar lleis i normes per al bon funcionament de la nostra nació catalana.
Però sense cap mena de dubte, un dels millors articles que he llegit aquests dies és el que també publicava el Periódico el passat dilluns i signat per Joan Tàpia. Una de les coses que diu és que, els republicans, sense haver votar l’Estatut, ara, davant de l’actitud del Tribunal Constitucional i de la dreta espanyola “rància i casposa” (els adjectius els hi poso jo) són els màxims (o al menys a l’altura dels altres partits) defensors de l’Estatut, perquè saben el que suposaria per a Catalunya una retallada significativa per part del TC. Així també es mostrava ahir Marta Cid durant el debat, ja que el pas enrere (segurament més d’un) que significaria per a Catalunya seria molt important. Les relacions entre Catalunya i Espanya mai més serien iguals. Això que quedi clar.
També ahir, Joan Herrera d’ICV-EUA, al Congrés li va preguntar al President Rodríguez Zapatero sobre que n’opinava. I la resposta per part del President no va poder ser més clara. Per una part va recolzar el “sentiment majoritari” de l’editorial conjunt i per l’altra va dir “que el tornaria a votar amb el mateix entusiasme en que ja ho havia fet”. Més clar, l’aigua.
Mentre Rajoy i el PP el segueixen tenint “empresonat” al TC quan bé podrien retirar-lo i ens estalviaríem, probablement, grans dosis de “pantomima” per part de molts... Fins i tot de l’altre costat.

(A la foto Joan Herrera durant la seva intervenció d'ahir al Congrés publicada al Periódico)