ENRIC HERNÁNDEZ
Puigdemont va guanyar ERC amb la promesa de tornar per ser investit. Si la trenca, el lema de la restitució del Govern serà una arma de doble tall
"Perquè torni el president, s'ha de votar el president". Simple, directe i, sobretot, molt efectiu, a jutjar pel resultat del 21-D. Així era l'eslògan del segon espot electoral de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont avançant cap a la càmera enmig del frondós bosc de Soignes.
El president deposat va aconseguir amb aquesta senzilla promesa els seus dos grans objectius: que l'independentisme revalidés la majoria absoluta i que el seu exili voluntari a Bèlgica commogués més l'electorat que el forçós empresonament d'Oriol Junqueras, per així fer el sorpasso a ERC a les urnes i, legítimament, aspirar a recobrar la presidència. Però el desenllaç d'aquest conflicte conjugal encara està per escriure.
L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ho va exposar dies enrere amb singular cruesa: "L'única opció que té [de ser investit] és tornar, però serà detingut i podria acabar en presó incondicional." El candidat es pot esgargamellar exigint que, per respecte a les urnes, Mariano Rajoy li procuri la impunitat que els seus companys de llista i de Govern no van tenir, però al final haurà de decidir si compleix la seva paraula, a risc d'acabar entre reixes, o si reconeix que aquell compromís va ser només un artifici electoralista.
REALISME MÀGIC I REALITAT
A la cuina sobiranista ja hi ha qui intueix una recepta imaginativa: una reforma exprés de l'article 146 del reglament del Parlament per possibilitar la investidura en absència de l'investit. Ocurrència de difícil encaix legal, que ens retornaria a les ominoses sessions parlamentàries del setembre i que, a més, tampoc és segur que obtingués el suport majoritari de la Cambra.
En absència de Puigdemont, Esquerra reclamarà que corri la llista: si es tractava de restituir el Govern cessat, el torn seria per a l'exvicepresident Junqueras, que el 4 de gener espera quedar en llibertat sota fiança. Amb un inconvenient: si acaba processat per rebel·lió, serà "automàticament suspès" del càrrec, segons l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.
I és que el realisme màgic encara serveix per guanyar eleccions, però no per alterar la realitat.
Puigdemont va guanyar ERC amb la promesa de tornar per ser investit. Si la trenca, el lema de la restitució del Govern serà una arma de doble tall
"Perquè torni el president, s'ha de votar el president". Simple, directe i, sobretot, molt efectiu, a jutjar pel resultat del 21-D. Així era l'eslògan del segon espot electoral de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont avançant cap a la càmera enmig del frondós bosc de Soignes.
El president deposat va aconseguir amb aquesta senzilla promesa els seus dos grans objectius: que l'independentisme revalidés la majoria absoluta i que el seu exili voluntari a Bèlgica commogués més l'electorat que el forçós empresonament d'Oriol Junqueras, per així fer el sorpasso a ERC a les urnes i, legítimament, aspirar a recobrar la presidència. Però el desenllaç d'aquest conflicte conjugal encara està per escriure.
L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ho va exposar dies enrere amb singular cruesa: "L'única opció que té [de ser investit] és tornar, però serà detingut i podria acabar en presó incondicional." El candidat es pot esgargamellar exigint que, per respecte a les urnes, Mariano Rajoy li procuri la impunitat que els seus companys de llista i de Govern no van tenir, però al final haurà de decidir si compleix la seva paraula, a risc d'acabar entre reixes, o si reconeix que aquell compromís va ser només un artifici electoralista.
REALISME MÀGIC I REALITAT
A la cuina sobiranista ja hi ha qui intueix una recepta imaginativa: una reforma exprés de l'article 146 del reglament del Parlament per possibilitar la investidura en absència de l'investit. Ocurrència de difícil encaix legal, que ens retornaria a les ominoses sessions parlamentàries del setembre i que, a més, tampoc és segur que obtingués el suport majoritari de la Cambra.
En absència de Puigdemont, Esquerra reclamarà que corri la llista: si es tractava de restituir el Govern cessat, el torn seria per a l'exvicepresident Junqueras, que el 4 de gener espera quedar en llibertat sota fiança. Amb un inconvenient: si acaba processat per rebel·lió, serà "automàticament suspès" del càrrec, segons l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.
I és que el realisme màgic encara serveix per guanyar eleccions, però no per alterar la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada