No crec exagerar si afirmo que una gran
majoria de ciutadans de Catalunya estem indignats amb l’article 155, la seva
aplicació i els seus efectes. Els que pensàvem que l’Estat finalment podria fer
ús d’aquest article sabíem que sé suspendria l’autonomia i que per tant el
govern seria destituït. Però no pensàvem que es podia anar molt més enllà, com
per exemple que s’autoritzés a retornar les obres d’art de Sixena o fins i tot
que es pogués retirar un recurs presentat per la Generalitat.
També estem indignats de veure polítics
catalans a la presó o a l’exili, tot i que a diferència dels seus militants o
els ciutadans ideològicament més
propers, els que ens mirem el procés des d’una certa distància, no vivim la
situació en tanta passió. Per exemple, jo mai lluiria un llaç groc, tot i que
entenc perfectament que se faci.
Però també estic indignat per algunes
comentaris que sovint llegeixo provinents dels sectors independentistes cap als
altres partits que no ho són. Quan el procés va començar a caminar l’enemic
número 1 era el PSC. Actualment sé li han sumat al carro el PPC i C’s. A tots
tres partits comparteixen el mèrit de ser l’ase dels cops, encara que de
vegades no tinguin la culpa de la situació que se’ls hi atribueix. Però també
ho entenc. Tal com he dit moltes vegades en política s’hi val quasi tot mentre
no s’arribi a la desqualificació, a l’amenaça a l’insult o coses
semblants. I més quan estem en campanya
electoral com està passant ara.
Fa poc un amic meu, arran de la retirada dels
llaços grocs del pont penjant d’Amposta, va publicar una foto del pont quan
encara estava guarnit amb l’emblema reivindicatiu amb el següent text: Així és com m’agrada veure el pont.
Potser no era conscient però el meu amic s’equivocava. Quan el nus blau deixi
d’estar present a la vida quotidiana de la nostra societat voldrà dir que ja no
hi ha presos polítics, que tot s’haurà acabat. Per tant li pregunto al meu
amic: ¿Prefereixes llaços i companys de partit a la presó o no veure llaços i
tenir-los lliures i fent campanya? S’ha
de ser molt curós amb el que sé diu i si cal, abans de publicar-ho, meditar-ho
les vegades que calgui.
També culpava als tres partits esmentats amb
anterioritat de que els operaris del Ministeri de Foment els retiressin. Aquí
si que s’equivocava del tot. L’únic motiu que tenia d’estar indignat és perquè
molts dels llaços van anar a parar a l’Ebre i per tant, en aquest punt sí,
estaria d’acord amb que l’Ajuntament d’Amposta presentés una denuncia per
infracció mediambiental.
Però el meu amic (i alguns altres que van
opinar el mateix) ignora que els operaris del Ministeri de Foment tenen l’ordre
de retirar tots els elements superflus que hi puguin haver. També, suposo, els
cadenats que col·loquen les parelles per a que el seu amor sigui etern...
Encara que sigui perquè li porto uns quants
anys al meu amic, puc afirmar que tinc molt més bagatge polític que ell i per
tant pic explicar moltes més coses. Durant anys vaig anar a col·locar pancartes
del PSC i recordo que ens els fan fer retirar o bé les van retirar al menys de
4 llocs diferents:
-A la passarel·la de l’avinguda de Santa
Bàrbara per ordre de l’ajuntament de l’època (tot i que si que es podien posar
per altres motius)
-Al pont de l’N-340 que com el penjant, és
competència del Ministeri de Foment. Una vegada vam tenir que anar a buscar-ne
una a Tortosa...
-D’un dels ponts del canal que hi ha sortint
d’Amposta cap a Sant Jaume perquè la Comunitat de Regants de la Dreta tampoc ho
permetia.
-De les baranes que hi ha a l’entrada pel
Grau. En aquest cas ens les van treure algun particular que tenia interessos
polítics en un partit rival.
-També ens van fer retirar banderoles quan a
un carrer ne posaven una més de les que tocava o si, com va passar un cop,
aquella farola ja estava ocupada per una del mateix partit que el govern
municipal d’Amposta.
Com heu pogut comprovar els precedents venen
de lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada