UN GEST PER AL MEDI AMBIENT

Des del Ministeri de Medi Ambient, la ministra Cristina Narbona ha fet una crida als ajuntaments per a reduir el número de dies en que ha d’estar oberta la il·luminació de Nadal. Cert, a un li pareixen excessius els dies que s’encenen els llums durant les festes i la resta dels dies. I és que aquest mes i escaig que va des de principis de desembre fins passat Reis es el temps on el consum per persona es dispara i arriba a quotes que no han estat aconseguides la resta de l’any. I a tot arreu, no com passa a l’estiu que les festes del pobles es van alternant.

Entenc que a parir de divendres, de cara el cap de setmana i dissabtes i diumenges, naturalment, els llums donen alegria i fan festa, però la resta dels dies be podrien estar apagats.

Per una vegada aquesta campanya anirà dirigida als ajuntaments i no als ciutadans, però també seria d’agrair la col·laboració d’aquests amb els llums dels arbres, per exemple.

Avui mateix han dit que Espanya és el país d’Europa que més incompleix els protocols de Kioto. A la nostra ma està que dintre d’uns anys, les generacions futures ens ho agraeixen o maleeixen de la nostra.

MAHOMA I ELS DRETS HUMANS

Qui és Mahoma? I si us digués que és un osset de feltre? Na noticia apareguda avui dóna que pensar sobre la forma de pensar que tenen els països islàmics.
Diu que una mestra anglesa va proposar als nens de la seva escola, a Sudan, la recerca d’un nom per a un osset de feltre. Majoritàriament els nens van proposar Mahoma. Com sempre passa en aquests casos, algú ho va d’haver de contar a casa i a la mestra li poden posar una pena de 5 anys de presó i fuetejar-la quaranta vegades. No sé si sabeu que la religió islàmica no té icones a diferència de la catòlica que sol omplir les seves esglésies de sants i verges.
La noticia m’ha fet pensar i relacionar-la amb un altra que va aparèixer la setmana passada. Una universitària iraniana estava parlant amb un home dintre d’un cotxe. El problema és que aquest home no era mi el seu pare, ni el seu marit, ni cap membre de la seva família. La qual cosa està penada per la llei islàmica. Però el més fot és el que va passar després: set homes la van violar. A la noia se l’ha castigat amb presó i a rebre dues-centes fuetades (això si, el sèries de 20 en 20, no sigui que si li donen massa de cop pugui morir) I per als 7 homes? Res!! Aquesta és la seva peculiar manera d’entendre la llei! I els drets humans de les dones? Ah! què són les dones? Segurament que ni s’ho han plantejat!!

LA LLISTA "BLANCA" DEL PP A CATALUNYA

Joan Herrera, diputat d’ICV-EUA al Congrés de Diputats ha fet una afirmació força dura amb la coalició “nacionalista”, es a dir, de CiU. Diu que si pacta amb el PP pot convertir-se en una llista "blanca" d’aquest partit a Catalunya.
És curiós que Arturo vagi dient que no volen pactar amb el PP i hi hagi molta gent que pensen que ho farien de forma gustosa. Jo mateix, ahir, en aquest mateix blog parlava del tema tot dient que era el que li demanava el cos a Mas.
En les passades municipals CiU va presentar recursos als Consells Comarcals, precisament, pel tema de les llistes blanques i ara seria bo que ho acabessin sent ells. Ja sé que nom és el mateix, però ho volia posar.

LES BALANCES FISCALS

Quan sento parlar de balances fiscals m’imagino una gegantina balança de braços amb les corresponents cordes i plats plena de monedes d’euro. Però no és així. La paraula balança en aquest cas es refereix a balanç, o sigui a la diferència de partides entre el que es recapta Madrid de Catalunya per impostos i els que se’ns retorna via inversions i despeses corrents.
Segons un estudi que publica avui el Periódico de Catalunya fet per dos professors de universitat, un de València i un altre de Saragossa, per al BBVA que va des de 1991 fins al 2005, aquesta diferència entre el que paguem els catalans i els que se’ns retorna, és clarament negativa cap els nostres interessos. El darrer anys va ser d’uns mil euros per habitant i any i si a Catalunya som 7 milions d’habitants, la xifra és astronòmica, la qual cosa és realment preocupant. Així ens expliquem moltes coses! Què les autopistes siguin de pagament, què la catenària « falli » més que una escopeta de fira, que ens facin unes carreteres que al cap de poc ja les tinguem que anar arranjant, que fins fa poc només hi hagués una única via de tren entre Tarragona i Castelló, etc.
Segurament que amb l’aprovació de l’Estatut i tot l’enrenou que ha portat aquest tema, a partir d’ara el govern de l’Estat es posarà les piles, com vulgarment es diu, i millorarà les macro xifres. Malament aniríem si no fos així!