M’HO HA DIT UN MOIXONET

Segurament hi ha qui afirmaria que estic boig, perquè els moixonets no parlen. Cert, però si ho dic així és per a no desvelar la identitat de la persona que m’ha dit el que ara us passaré a explicar.

Divendres passat, a la seu d’Arrossaires del Delta s’hi van organitzar unes jornades econòmiques amb l’assistència de tres “primeres espases”: Germà Bel, Xavier Sala i Martí i Ramon Tremosa.

El meu interlocutor m’ha dit. “Mol bé Germà Bel divendres passat...”. No ho dubto. Germà sempre està brillant.

Ara bé, sembla ser que la cotització era de 5.000 euros “per espasa”. Llavors no m’estranya que prediquin una política d’austeritat i retallades si, a part del seu sou, tenen uns molt bons complements.

Si a mi em paguessin, ja no 5.000 euros per conferència, sinó 200 euros per articles, potser no m’importaria si el Sr. Rajoy vingués amb les tisores i em retallés el sou. No m’importaria per mi... Però si per molts companys i companyes que no tindrien d’altres ingressos per a pagar el lloguer o les hipoteques dels seus habitatges, donar estudis als seus fills, etc.

Perquè tot hom aspirem a tenir un dia un fill que pugui donar conferències a 5.000 euros... O no? És o no és lícit desitjar-ho?

Però amb les polítiques econòmiques de mas i Rajoy, la il·lusió s’esvaeix cada dia que passa.  

CONSEQÜÈNCIES ELECTORALS

Resultats de les eleccions gregues fetes el 6 de maig.

Segons deia Rajoy, passades les eleccions greges, els mercats es relaxarien. Res de tot això. Aquest matí la prima de risc ha arribat a més de 580 punts bàsic i el deute a 10 anys al 7,25, un altre màxim històric. Això no hi ha qui ho pari!! 
El panorama grec ha canviat molt poc en un mes, el temps que ha transcorregut entre les primeres eleccions que no van permetre formar govern i les d’ahir. Però alguna cosa sí, ara els conservadors de la Nova Democràcia, més els socialdemòcrates del PASOK, sumen una majoria absoluta que els permetrà governar. Res més.
Els que tradicionalment han estat els dos grans partits grecs, amb alternatives de govern, pretenen que la coalició d’esquerres Syriza, també formi part del govern. Però Suriza no està per la labor, ja que seria beneir el pla d’austeritat dictat per la Merkel i que Grècia encara no ha complit. Qui es vol cremar innecessàriament?

Com recordava aquest matí Francino a la SER, la memòria humana és molt fràgil. Els grecs han donar suport de forma majoritària al partit que va falsejar els comptes per a entrar a l’euro, del qual, l’actual líder, és el mateix que qui va ser el cap de l’oposició i que va votar en contra de les primeres retallades que va porta a terme el govern socialista.

Us sona? La veritat és que la música sona quasi igual que l’espanyola i només canvia la lletra que és en grec.
En canvi, França ha referendat la política que ha anunciat el president François Hollande i li ha donat una majoria absoluta a les urnes.
Ara el que cal veure és si sabrà administrar o no aquesta renda. Els francesos creuen que els destins de la vella Europa està a les seves mans i Hollande haurà de convèncer a l’altra gran potència (o sigui Alemanya) que per a sortir-ne, s’haurà de canviar radicalment de política.
Avui potser un dia clau, encara què, de donar fruits, aquest es faran esperar un temps. La reunió del G-20, els 20 països més poderosos del món (alguns potser molt menys que fa uns anys) hauria de ser el punt de partida. A hores d’ara, sembla que hi ha més majoria dels qui creuen que s’estan seguint polítiques equivocades i que cal apostar pel creixement econòmic que torni a generar riquesa. 
La solució passa per eliminar els especuladors. És què no tenen prou poder els estats ni les grans institucions financeres (FMI, BCE, BM) per poder evitar les especulacions? Què creïn una taxa a partir d'uns beneficis raonables per ajudar els països rescatats o en vies de i ja veuríem com s'acabaria tota aquesta comèdia.   
Veure’m que passarà. Intueixo que encara queden molts capítols que escriure sobre aquesta crisi crònica.    

PANTÀ DE SIURANA

EL GREU PROBLEMA DE "MÉS EL RETALLADOR"

Des de fa mesos Més, el Retallador té un problema greu. I aquest problema no és la incapacitat manifesta de governar (potser es que ho tindria tan fàcil com Papa Pujol), sinó (i ho dic per enèsima vegada), és l’haver-se quedat amb el cul a l’aire en les retallades als funcionaris. Per això una vegada i una altra, demana a Rajoy, directa o indirectament (tan em dóna) que retalli el sou als funcionaris. Abans ho feia tot sol, últimament s’ha apuntat un que guanya 5.000 euros al mes i que en paga 15.000 d’hipoteca i, a sobre, s’hostatja en una habitació de luxe d’un dels millors hotels de Madrid. Sabeu de qui parlo, no: d’en Duran, parlo d’en Duran i Lleida...

Però tot no són problemes per a Mes el Retallador. A diferència de la majoria dels treballadors de la Generalitat i la majoria dels ciutadans de Catalunya, Mes el Retallador, no passa penúries per arribar a final de mes. Té un bon sou. Tan bo que encara que se’l retalli li seguirà quedant un bon sou. A ell no li va de 3.000 euros ni tant sols de 5.000. El seu pare (que en pau reposi) els va deixar ben arreglat amb un conte a Liechtenstein.

En canvi, a la majoria dels treballadors de la Generalitat als qui ell ha retallat el sou dues o tres vegades (al final un ja en perd el compte) i una bona part dels ciutadans, 50 euros més o menys a la nòmina mensual significa poder arribar a final de mes o poder seguir la carrera dels seu fill (com és el meu cas)

Aquest any mon fill ha aprovat totes les assignatures del 3r curs de la carrera, una carrera de cinc anys. Però tot i això, l’any que ve no podrà tenir beca. Sa mare i jo tenim la desgràcia de se funcionaris retallats, amb un sou declarat pel que paguem impostos. A partir del febrer més perquè així ho va decidir el govern de Rajoy. Però és que a part de abaixar-nos el sou i apujar-nos l’IRPF, també s’han apujat les matrícules universitàries i el transport.

Si sa mare o jo fóssim empresaris o professionals, podria passar dues coses: o que guanyéssim mol més, per la qual cosa no patiríem a l’hora de permetre’ns que un fill nostre estudiés a Barcelona o tindríem beca. Ves per on.