CONSEQÜÈNCIES ELECTORALS

Resultats de les eleccions gregues fetes el 6 de maig.

Segons deia Rajoy, passades les eleccions greges, els mercats es relaxarien. Res de tot això. Aquest matí la prima de risc ha arribat a més de 580 punts bàsic i el deute a 10 anys al 7,25, un altre màxim històric. Això no hi ha qui ho pari!! 
El panorama grec ha canviat molt poc en un mes, el temps que ha transcorregut entre les primeres eleccions que no van permetre formar govern i les d’ahir. Però alguna cosa sí, ara els conservadors de la Nova Democràcia, més els socialdemòcrates del PASOK, sumen una majoria absoluta que els permetrà governar. Res més.
Els que tradicionalment han estat els dos grans partits grecs, amb alternatives de govern, pretenen que la coalició d’esquerres Syriza, també formi part del govern. Però Suriza no està per la labor, ja que seria beneir el pla d’austeritat dictat per la Merkel i que Grècia encara no ha complit. Qui es vol cremar innecessàriament?

Com recordava aquest matí Francino a la SER, la memòria humana és molt fràgil. Els grecs han donar suport de forma majoritària al partit que va falsejar els comptes per a entrar a l’euro, del qual, l’actual líder, és el mateix que qui va ser el cap de l’oposició i que va votar en contra de les primeres retallades que va porta a terme el govern socialista.

Us sona? La veritat és que la música sona quasi igual que l’espanyola i només canvia la lletra que és en grec.
En canvi, França ha referendat la política que ha anunciat el president François Hollande i li ha donat una majoria absoluta a les urnes.
Ara el que cal veure és si sabrà administrar o no aquesta renda. Els francesos creuen que els destins de la vella Europa està a les seves mans i Hollande haurà de convèncer a l’altra gran potència (o sigui Alemanya) que per a sortir-ne, s’haurà de canviar radicalment de política.
Avui potser un dia clau, encara què, de donar fruits, aquest es faran esperar un temps. La reunió del G-20, els 20 països més poderosos del món (alguns potser molt menys que fa uns anys) hauria de ser el punt de partida. A hores d’ara, sembla que hi ha més majoria dels qui creuen que s’estan seguint polítiques equivocades i que cal apostar pel creixement econòmic que torni a generar riquesa. 
La solució passa per eliminar els especuladors. És què no tenen prou poder els estats ni les grans institucions financeres (FMI, BCE, BM) per poder evitar les especulacions? Què creïn una taxa a partir d'uns beneficis raonables per ajudar els països rescatats o en vies de i ja veuríem com s'acabaria tota aquesta comèdia.   
Veure’m que passarà. Intueixo que encara queden molts capítols que escriure sobre aquesta crisi crònica.