Entre l’octubre de 1976 i l’octubre de 1977
vaig treballar a Castelló. Era el primer cop que treballava assalariat. Menjava
i dormia a la pensió Zaragoza, dita així perquè estava al carrer Saragossa de
la capital de la Plana, a poca distància de la Farola i del parc Ribalta.
El propietari de la pensió, que també era qui
servia les taules del menjador, crec recordar que de cognom es deia Antolí, però
no me’n acabo de recordar del nom. De jove (quan el vaig conèixer deuria de
tenir una mica més de 40 anys) havia jugat a futbol amb el Castelló i el Tortosa
entre d’altres equips. La seva posició al camp era d’extrem esquerrà. Li
recordo repetir sovint la següent frase: Només
dues coses són més ràpides que jo: la llum i Gento (extrem esquerrà del
Madrid dels anys 60)
Durant aquests darrers dies hem pogut veure
que, a part de la llum i de Gento hi ha una cosa també molt, molt ràpida: la
maquinària de l’Estat per a suspendre cautelarment la llei de consultes i el
decret de convocatòria del 9-N.
Segurament, els juristes més vells, els que més
posats estan en aquesta matèria, no se’n recordaran de cap cas similar:
dissabte es publica al DOGC la Llei de consultes no referendaries, dissabte Mas
signa la convocatòria de la consulta del 9-N i es publica en un annex al diari
oficial, diumenge es reuneix el Consell d’Estat, dilluns el Consell de
Ministres de forma extraordinària i ho recorre davant el Tribunal
Constitucional i després d’una curta deliberació, l’alt tribunal decideix
suspendre’l cautelarment fins un pronunciament definitiu que pot ser per a
dintre de 5 mesos.
Si fóssim malpensats, que no ho som, pensaríem
que el Consell d’Estat ja tenia el dictamen sobre la taula abans de diumenge i
el TC també tenia redactada la resolució de la interrupció cautelar de la llei
i el decret. Només així es podria haver anat tan ràpid. Però segur que no va
ser així, que totes les altes personalitats dels diferents organigrames de l’Estat,
abans de pronunciar-s’hi, van passar deliberant moltes hores i prendre una
decisió consensuada també els hi va costar el seu... Segur que aquell dia ni
van dinar, ni van sopar ni van cagar... (perdó per l’expressió)
Ara, la pilota està al costat català. És a Mas
i el seu govern, és ERC i els seus partidaris (militants simpatitzants, ANC i Òmnium)
els que han de moure fitxa. De fet, per aquesta tarda a les 7 (dintre d’una
hora aproximadament) hi ha convocades concentracions davant els ajuntaments
catalans)
Però Mas i el seu govern ja han dit que acaten
la sentència del TC. Difícilment poden fer una altra cosa si no volen que se’l
acusi de desacatar la resolució. No és el mateix governar que mantenir-se a una
segona fila empenyent els de davant...
Malgrat tot, trobo a faltar el pla B de Mas.
Si no vaig errat, el president va donar dues entrevistes en poques hores: a la
Mònica Terribas a TV3 i a Ana Pastor la Sexta. I en totes dues va dir que, en
el cas de que el TC suspengués cautelarment la normativa catalana, sabia el que
tenia que fer... Ho estic esperant.
Segur que no ha estat casualitat que el diari
el Mundo publiqués ahir que Mas havia mantingut negocis amb els Pujol per mig d’una
societat domiciliada a Liechtenstein. Fins i tot va anunciar que avui publicaria
el document que, suposadament, van enviar les autoritats monetàries d’aquell
paradís fiscal centreeuropeu. Avui he vist la portada al kiosco.net i no fei cap menció del document. Tampoc he trobat res a
la seva web. Va ser un farol?
Però si feu memòria, ja fa anys que es va dir
que el pare de Mas tenia diners a Liechtenstein, per tant, alguna cosa de cert
hi pot haver i tal vegada Mas, emulant Pujol, dintre d’una anys ens dirà que aquells diners formaven part de l’herència del seu pare...
Per cert, quan Ana Pastor li va preguntar a
Mas si havia mantingut negocis amb la família Pujol va respondre: No, crec que no.
Aquesta tàctica la feia sevir jo quan passava
la duana d’Andorra.
-¿Algo
que declarar?
-No,
creo que no...
Així si t’enxampaven amb alguna cosa, sempre
podies fer-te cara de babau i dir:
-¡Ah!
¿Pero eso había que declararse?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada