Procés amb turbulències

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

¿Guanyaria la independència en unes eleccions plebiscitàries? Depèn, però ara no és gens segur

Per descomptat que, tal com van les coses, el 9-N no hi ha haurà consulta vàlida i legal. ERC pretén forçar la màquina de la desobediència amb l'oferta emmetzinada de Junqueras per entrar al Govern i blindar la consulta peti qui peti. Com és sabut i han manifestat tant Duran Lleida com el conseller Espadaler, Unió s'oposa a cometre cap il·legalitat. Ara no ho explicita, però el president Mas s'ha cansat de dir el mateix. Les dues coses que demanen l'ANC i Òmnium, la desobediència i unitat entre les forces polítiques que donen suport a la consulta, són una quimera. O una cosa o l'altra. Si no hi ha un pronunciament favorable del Tribunal Constitucional, el 9-N els col·legis electorals no obriran. Entre dues legalitats, la del Parlament i la del Tribunal Constitucional, preval la segona. Així que entrarem en una nova fase del procés, en la qual perillarà aquesta unitat que en el debat d'aquesta setmana ja ha incrementat el volum de l'esquerda.

Mentrestant, en les set setmanes que falten pel 9-N, assistirem a un increment del soroll i les declaracions amenaçadores, com les deJunqueras i Margallo. Cada bàndol ensenya la seva possibilitat d'extralimitar-se. Una part del sobiranisme, amb la desobediència. El Govern, tot i els matisos posteriors, amb la suspensió de l'autonomia. ¿Es tracta d'una escalada verbal? És molt probable. No es donen les circumstàncies perquè es produeixi el famós xoc de trens. Si Rajoy s'extralimita, haurà fet un pas en fals que pot fer descarrilar el seu potent comboi. Que Mas farà de tot menys desobeir, és segur.

Perquè es pugui produir el xoc de trens, falta un requisit d'extraordinària i cabdal importància: el mandat democràtic dels catalans a favor de la independència, expressat en unes urnes oficials. D'això n'és conscient tot el sobiranisme, encara que alguns, amb imprudència o amb ceguesa circums-

tancial voluntària, el donin per emès. Segons la composició del Parlament, els sondejos i els resultats de les eleccions europees, no hi ha una majoria clara a favor de la independència de Catalunya. ¿Guanyaria la independència en unes autonòmiques plebiscitàries? Depèn. Ara no és gens segur. En el futur, és més probable, ja que el Madrid polític i mediàtic s'entesta a actuar amb el seu tancament com una formidable fàbrica d'independentistes catalans.

Per això és difícil, no entendre sinó compartir, les presses que tenen molts per arribar al final del procés d'una manera immediata. A partir d'ara, i sobretot després del frustrat intent del 9-N, s'obren diversos escenaris, cap dels quals és senzill, però no tots són igual de perillosos. El primer, que en aquests moments compta amb més possibilitats però també amb més incertesa en el resultat, és la dissolució del Parlament en les properes setmanes o mesos per part del president de la Generalitat i la convocatòria d'unes eleccions autonòmiques que els programes d'una o diverses candidatures convertirien en plebiscitàries. Suposem que és així. En aquest cas ens trobaríem davant d'una bifurcació. O bé candidatura unitària politicocivil, amb Mas seguit de Junqueras al capdavant i amb el propòsit explícit de declarar la independència si el sí obté la majoria dels vots emesos. O bé ERC, segura de la victòria que totes les enquestes li pronostiquen, opta per prescindir de CiU. En aquest altre cas, es pot donar per descomptada la maniobra més arriscada de tot el procés, canviar de president, és a dir, de líder en el pitjor moment. Abans, hauran hagut de fer campanya els uns contra els altres, de manera que tindrem divisió efectiva i augmentaran les probabilitats, gens menyspreables fins i tot en cas de candidatura unitària, de patacada de l'independentisme. En unes plebiscitàries és difícil introduir-hi terceres vies. O es vota a favor de la independència o no. O el sí obté majoria o no hi ha mandat democràtic.

¿Per quèens compliquem tant la vida? Tinc per cert, i tant la història com la lògica ho demostren, que qualsevol convocatòria electoral es pot convertir, segons els programes dels partits que s'hi presentin, en un plebiscit. El que val per a les autonòmiques també val, en la part substancial d'expressió majoritària de la voluntat popular, en unes municipals o unes generals. Precipitar els esdeveniment a cop calent equival a incrementar els riscos de manera innecessària. Com que l'exaltació es una mala consellera, les turbulències del procés, que són made in Catalonia i fan més nosa que servei, no presagien un desenllaç tan feliç com pretenen els manifestants de la Diada. Si no és que es calmen els ànims.

Escriptor.