dimarts, 16 de setembre del 2014

MAS A LA DESESPERADA

Si ens atenem al discurs de Mas ahir al parlament, tot indica que estem a les portes d’unes noves eleccions anticipades.
I és que Mas no ho té clar. O dit d’una altra manera: es troba entre l’espasa i la paret. La paret seria el poder de l’Estat Central que no para d’amenaçar a Catalunya (la penúltima han estat les declaracions del Ministre d’Afers Exteriors García-Margallo dient que no descarta que demà mateix, el Govern de Rajoy pugui suspendre l’autonomia) i l’espasa seria ERC, però també ANC i Òmnium.
A Mas sé li esgoten les alternatives. Sembla ser que només li queden dues: anar de la ma d’ERC i posar les urnes al carrer el 9-N sense la legalitat que, ara com ara defensa, i tornar a convocar eleccions. Ja veuríem si finalment hi haurà candidatura unitària o no. Aquesta serà la nova disjuntiva.
És evident que si Mas convoca eleccions anticipades haurà fracassat una vegada més. L’any 2012, després de la Diada, es va desempallegar del PP per a tirar-se als braços dels republicans i acatar la nova fe independentista que començava a agafar força.
Ara, si finalment ERC no entra al govern (la qual cosa voldrà dir que la consulta no es farà al seu gust) i al menys que es busqui nous socis (el PSC hi estaria disposat, però des del meu punt de vista els socialistes es farien l’harakiri) Per molt que es volguessin disfressar de salvadors de la situació, molts militants i simpatitzants que ens hem vist afectats per les males formes d’alguns membres de Convergència, no ho toleraríem.
El desig de Mas i els seus seria fer una candidatura unitària on l’encara President aniria de número 1. Tal com està la situació, no crec que Junqueras hi posés massa inconvenients per anar de dos (sempre que els relacions entre totes dues formacions no empitjorin) ja que sap que tard o d’hora (sembla), li arribarà la seva oportunitat.
Però també caldrà veure-ho. Els republicans saben que podríem guanyar perfectament unes eleccions autonòmiques de fer-se de forma immediata. Però això voldria dir que dintre d’uns mesos serien ells els que es trobarien en la mateixa situació que ara es troba CiU. I la pregunta és: estan preparats per afrontar aquesta situació, amb el desgast que això comporta.
Però si CiU (o CDC) baixa, altres hauran d’ocupar el seu lloc. És llei de vida. I si guanyes unes eleccions, s’ha d’afrontar el repte i acatar la voluntat dels ciutadans. No s’entendria d’una altra manera.
Sigui quina sigui la situació, està clar que aquestes 7 setmanes i escaig que queden fins el dia 9 de novembre, estarem ben distrets. Tal i com es vagi aproximant el dia, cada vegada hi sortiran novetats (d’un signe o d’un altre) que poden fer variar la situació en qualsevol moment.
Però ahir Mas no només va deixar entreveure la possibilitat d’avançar les eleccions, sinó que també va fer un balança triomfalista del seu mandat (un altre signe de que podem estar arribant al final d’un cicle)
Com sol ser habitual amb els convergents, va donar les culpes a Madrid de tot (ells no accepten mai que s’han equivocat, són perfectes!)
Avui, al Periódico en paper (o digital si en sou subscriptors d’aquest format) podeu llegir un dur article de Joan Tàpia que porta per títol Una certa olor a segona dissolució.
I una senyal més de que estem davant d’una convocatòria electoral: la recuperació de la segona paga extraordinària per part dels treballadors de la Generalitat. He llegit per algun lloc que és una mesura populista que està encaminada a recuperar vots d’entre els seus treballadors (recordeu que una gran part de la plantilla són afins a CiU i que si darrerament els han deixat de votar, en part ha estat per la supressió d’una part del sou)

Sembla ser que la mesura, per molt anunciada que sigui, es poc provable que s’arribi a aplicar, tal i com estan els comptes de la Generalitat... Però ells ja ho han deixat anar. 
Ara tot s'hi val!  La veda s'ha acabat.