Res és irreversible, res continuarà com fins avui (carta publicada al Periódico de Catalunya)

Javier Gamero (Santa Cruz de Tenerife)

El deure que tenen els polítics és solucionar els problemes, no pas agreujar-los. És cert que el catalanisme polític va veure una finestra d’oportunitat per assolir els seus objectius polítics màxims el 2012 amb la tremenda crisi que es va viure a Espanya, una crisi que no només va ser econòmica sinó també institucional. Però un cop transcorreguts dos anys, sembla clar que aconseguir aquests objectius de màxims sembla molt més difícil i amb un cost més gran del que inicialment s’imaginava. La població de filiació catalanista està molt indignada. És cert el que diu el president de la Generalitat, Artur Mas: sentimentalment, aquesta part de la població de Catalunya ja està molt lluny d’Espanya. Però el que no és cert d’aquest discurs és que aquest sector de la població, fins i tot admetent el seu innegable pes i la seva importància, sigui tota la societat catalana. No ho és. L’Estat espanyol es mostra incapaç d’explicar-se, d’exposar les seves raons de presentar algun tipus de relat propi a Catalunya. L’Estat està absent, s’embriaga amb la seva ínfíma empatia mentre se solaça amb el cos legal. Res és irreversible en el moment en què estem, però no quedarà res igual. Els Governs estatal i autonòmic han de dialogar i acordar una sèrie de punts i, després d’això, reunir-se i dialogar amb la resta d’agents polítics de l’Estat perquè hi haurà una mutació de l’estructura de l’Estat que afectarà tothom. L’acord ha de ser profund i significar un avanç clar en l’autonomia de Catalunya i també en la coherència de l’Estat, de llarga durada i respectat, no soscavat ni denunciat com a escàs o insuficient l’endemà. L’acord ha de buscar el benefici comú, no solament el particular, i ha de fer inviables i inadmissibles futurs moviments des de la deslleialtat institucional.