FERRAN MONEGAL
Ens apliquen la tortura del poltre. És tremendo. Ens estira el cavall de TV-3 per un costat. Estira el cavall de La 1 de TVE per l'altre. I nosaltres al mig, patint l'esquinç. Ànima, cor i neurones cerebrals esquarterats de pur estupor i perplexitat.
TV-3 està collant. Van a tot drap. Ja fa temps que van abandonar la idea de la defensa de la consulta com a expressió neta i honesta de la democràcia. Fa molts mesos que estan decantats, instal·lats en la independència. Veus els TN, i escoltes la majoria de presentadors i tertulians -alguns per convicció, d'altres per pura subsistència-, i això serà la pera. Serà fantàstic. En un tres i no res serem el país més ric i més bonic de l'atles. Massachusetts quedarà en no res. Parlant de Massachusetts,
TV-3 acaba d'emetre, per seguir escalfant les masses, la minisèrie que la HBO va llançar el 2008 titulada John Adams. O sigui, manual d'ús, i lliçó sobre la marxa, de com ho van fer els nord-americans per independitzar-se de la corona britànica. ¡Ah! Paul Giamatti -notabilíssim actor que jo recordo amb devoció pel seu paper d'entranyable comissari al film L'il·lusionista- és qui interpreta John Adams. Un treball estimable. És Benjamín Franklin qui li ensenya el tortuós art de la política («No digui mai el que pensa. És un costum nefast»). Els llibres d'història expliquen que més tardAdams es va emportar Franklin a França, a firmar el Tractat de París del 1783. ¡Ah! Quan jo viatjo a aquesta ciutat, i si m'ho permet la butxaca, acostumo a anar a Le Procope, probablement el restaurant més antic d'Europa, només per impregnar-me. Explica la llegenda que Franklin, Adams i l'anglès Hartley
-representant del rei Jordi III- van acabar de perfilar el Tractat en una de les taules d'aquest restaurant.
I si TV-3 tiba de nosaltres amb la paradisíaca ficció, com si fóssim nens petits davant d'una botiga de gelats, a La 1 de TVE també ens torturen en sentit contrari. Sense anar més lluny, al (Des) Informe semanal del dia 6 van llançar un reportatge titulat La diversidad catalana ante la Diada, en què la diversitat va consistir en un llarg espot publicitari de la plataforma Societat Civil Catalana. Ens van assegurar que amb la independència Catalunya serà més pobra i desgraciada que Burkina Faso.
¡Ah! Quin paperot el de les dues cadenes, estimades nenes i nens, estimats conciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada