CREURE-S’HO

El pitjor mal que pot afectar a un polític és creure-s’ho, es a dir, pensar que perquè té majoria absoluta pot fer el que vulgui encara que sigui en contra de l’opinió d’una part important de la ciutadania. Però el bo del cas és que no sempre els hi passa la factura que deuria.

Ni durant les vacances d’estiu, Amposta, s’ha vist lliure de polèmica. En aquest cas, ha estat per les obres de remodelació del carrer Major i de la Plaça de l’Ajuntament. Com veieu, uns dels llocs més emblemàtics de la ciutat.

De les informacions que han aportat els ciutadans, ja sigui a través de les xarxes socials o bé personalment, el desenllaç del fets hauria anat més o menys així:

-Sembla ser que l’origen de tot plegat va ser quan uns veïns de la zona li van demanar a l’alcalde que els arranges les voreres de davant de casa.

-L’alcalde va pensar que, posats a fer, es podria fer una reforma integral convertint el carrer i la plaça en el que es coneix com a peatonals, encara que la denominació correcta és de prioritat invertida, es a dir, els vianant i les bicicletes (sempre que s’hi habiliti un carril) tenen la preferència sobre els vehicles amb motor.

-Els veïns es reuneixen diversos cops amb l’alcalde (es parla de 6 o més) per a exposar-li les discrepàncies al projecte, ja que els sembla sobredimensionat (al voltant dels 300.000 euros comptant el carrer Sant Antoni que és el de la part del darrere de l’edifici consistorial)

-Mossèn Ramon, rector de la parròquia de l’Assumpció fa endarrerir el començament de les obres. Del dia 14 de juliol que havien de començar, no comencen fins el 19 d’agost, una vegada acabada la Festa Major. El motiu és que el mossèn es nega a que l’ofrena de flors i fruits a la Mare de Déu de l’Assumpció es faci a una altra parròquia.

-Per la seva part, les dues bandes de música locals (la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica) també s’haurien negat a fer el concert de bandes de la Festa Major a un altre espai diferent als que és tradicional: la plaça de l’Ajuntament.

-Davant la manca de voluntat de l’alcalde d’atendre a les peticions dels afectats, aquests, decideixen fer una campanya de protesta basada en la col·locació d’uns plafons penjats als balcons fent constar el seu malestar. L’inici de la protesta coincideix amb el començament de la festa.  

-Malgrat tot, l’alcalde no cedeix i la remodelació s’està portant a terme d’acord amb el projecte inicial.

Segons es diu (jo no l’he vist), el projecte contempla la construcció d’una font al bell mig de la plaça de l’Ajuntament, la qual cosa suposarà l’eliminació de les places d’aparcament que hi havia fins ara.

Però no només això. Com he explicat abans, durant les Festes Majors i des de temps llunyans, es fa el tradicional concert de bandes, un dels actes més emblemàtics i populars de la festa. La construcció de la font eliminaria una bona part de l’aforament que, a la pràctica, impossibilitaria dur a terme el citat concert.

També, des del 5 d’octubre de l’any passat, la plaça de l’Ajuntament d’Amposta es va convertir en plaça castellera en albergar una diada castellera amb motiu del bateig de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. A partir d’ara, també caldrà buscar un nou emplaçament per a portar a terme les demostracions castelleres.

Però fets com aquests no són cap novetat. L’any 2007, poc abans de les municipals, es va començar la remodelació del carrer del Grau que consistia en un canvi de ferm i la construcció d’unes noves voreres molt més amples. Mentre circulaves per aquell carrer no hi havia cap problema, però si havies de girar per a continuar per un altre carrer o bé t’hi incorporaves des d’un altre, tenies i tens (tot i que es van efectuar petites reformes una vegada acabades les obres) dificultats per a fer la maniobra.

El mateix es podria dir de la col·locació de la nova senyalització informativa vertical i de la remodelació de la plaça del mercat. En tots dos casos, com ara, com sempre, l’opinió de la resta de partits representats a l’Ajuntament i la dels propis veïns de la zona, poc o res han alterat els projectes inicials.

Les majories absolutes formen part de la democràcia, però a la pràctica, sovint, es converteixen en una mena de dictadures on l’alcalde s’erigeix mandatari absolut.