El despit de l'Altra

IMMA SUST

Periodista

Estaves feble i trista, Victoria, però una veu dintre teu et va dir que faries una cosa gran: venjar-te

Totes hem estat, som o serem, l'Altra alguna vegada a la vida. ¿Qui no s'ha enamorat d'algú casat i ha cregut que aquest algun dia deixaria la seva dona? La veritat és que això no passa mai i el nivell d'odi al deixar la relació pot ser molt superior al d'una relació convencional. Encara que no tothom és capaç d'assumir-ho. Tots coneixem el que després d'una ruptura et diu: «¡Doncs jo em porto molt bé amb la meva ex! Vam tallar d'una forma molt madura i desitjo que sigui molt feliç». ¡Mentida! Ets humana i li desitges el pitjor. Que mori trist, sol i et trobi a faltar la resta de la seva vida mentre tu comparteixes la teva amb un ésser meravellós. Que encara no existeix, però que ja arribarà.

Cada dia trenquen 350 parelles a Espanya. L'home o la dona passa de ser la teva mitja taronja al teu Ex. Aquesta paraula tan horrorosa, que a vegades fins i tot sembla que vomitarem al pronunciar-la. Quan l'amor de la teva vida es converteix en el teu Ex, comença una guerra que només s'acaba el dia que un dels dos troba una nova parella. Això no passa quan ets l'Altra. Aquesta guerra mai la guanyaràs perquè el teu Ex ni tan sols ha començat a jugar. No deixa la seva dona i per tant guanya la guerra sense haver de fer res. Només mantenint la situació. Aquesta situació que sempre s'aguanta pels fills, pel què diran o pels assumptes fiscals que té el matrimoni en comú, com en el cas de Jordi Pujol Ferrusola. Tu estàs desvalguda, trista i feble, però una veu dintre teu et diu que recuperaràs la força i faràs una cosa gran, molt gran: venjar-te.

Això ÉS el que ha fet la nostra estimada Victoria Álvarez, l'Altra dePujol júnior, la molt honorable Altra, convertida en l'heroïna de totes les altres. Ha tret els draps bruts a la llum, amb tanta mala llet, que és possible que fins i tot enviï el seu examant a la presó. Ara mateix deu estar a casa fregant-se les mans, acariciant un gat i repassant aquells missatge i mails no respostos, pensant en elsvàliums que s'ha pres durant les llargues nits de soledat i recordant amb ràbia aquell viatge en primera classe en avió a Madrid, on el va conèixer a ell. A l'home que uns anys més tard li trencaria el cor.

Ara Victoria és una estrella mediàtica, l'entrevisten als diaris, les ràdios, La Sexta Noche, Espejo Público, conversa amb Jiménez Losantos... Em pregunto quina serà la seva pròxima actuació: ¿uncameo a La que se avecina? Potser sí. ¡Ella es mereix això i més! Llargs anys de relació terrible però... ¡amb molt bon sexe! li va dir aRociíto en el programa Hable con ellas de Tele 5. La veritat és que no té gaire mèrit, és sabut per tots que els amants ho són per això, si no existís el sexe, per què voldria Jordi Pujol Ferrusola la companyia de Victoria, ¿perquè li aguantés el maletí i li portés eltoblerone? No ho crec. ¡Ella es mantenia amagada i callada! Per amor i per por, diu. Fins que un dia, mirant als ulls del seu fill es va adonar que havia d'explicar la veritat, per moral, pel país i perquè s'han de fer les coses bé.

¡DiGUES que sí, Victoria! Amaga la teva ràbia de l'Altra i fes creure al món que ho fas per honradesa. Que quan anaves a Andorra a comprar els formatges kiri i el teu amant treia bosses amb bitllets de 500 del maleter del Lamborghini, tu no t'adonaves de res. Que quan deixava 400.000 euros al banc, era perquè pesaven molt i després li feia mal l'esquena. Que tu estaves tan enamorada que no escoltaves aquelles converses de telèfon amb gent estranya, ni veies aquelles caixes fortes plenes a vessar de bitllets. No deies res ni pensaves res... només et movies per amor.

Però, és clar, se'n va anar l'amor i va venir la realitat en forma de micròfon en un trist gerro de flors, acompanyat d'una mala amiga que es va aprofitar del trist moment que estaves passant. Ho vas deixar anar tot amb la ràbia que té l'Altra. Aquella ràbia provocada pel silenci d'estar sempre en segon pla i amagada sense poder explicar mai res a ningú. Però llavors se't va presentar l'ocasió i vas treure tot el verí sense pensar que et podien estar gravant i aquell va ser el teu principal error o la teva sort més gran. De sobte vas veure la llum. Allà estava la venjança que estaves esperant. Aquella gravació et podia convertir en una còmplice o en una heroïna i vas decidir que ja era hora de sortir de l'armari, sense estar-te de res. Com totes les Altres del món somien que algun dia ho faran. Vas sortir a la llum com l'Altra es mereix.

I des d'aquí jo et dic, estimada Victoria, la guerra amb el teu Ex està més que guanyada. Però la que tens amb tu mateixa, estimada, aquesta crec que la vas perdre fa temps. La vas perdre el dia que, pujada a aquell cotxe de luxe, no vas tenir la valentia de sortir, donar un cop de porta, agafar l'Alsina Graells i entrar en una comissaria. Això sí que hauria estat valent. Això d'ara és... doncs això: el despit de l'Altra. La que ningú estima i a ningú li importa.