Tradicionalment, al nostre país, les festes majors parteixen d’un model tradicional basat en el ball, els bous i els actes esportius, sobre tot el futbol.
Encara que s’ha de reconèixer que alguns d’aquest espectacles encara tenen total vigència en determinats pobles, sobre tot en els més petits, en d’altres es mostren caducs.
Als pobles més petits, on els veïns solen pertànyer a unes poques famílies i on tot el poble es coneix, els seus habitants i forasters solen acudir a tants actes lúdics com es fan. Així acudeixen al ball, als bous o als menjars de germanor tan típics i que tant fomenten la convivència entre els propis veïns i visitants.
En canvi, quan el poble (o ciutat) ja té unes determinades dimensions, els seus ciutadans esdevenen cada cop més individualistes i solen perdre aquell grau de convivència que existia en un altre temps passat.
Les generacions anteriors omplien les pistes de ball. No havia ballarí que no dominés totes les modalitats (tango, vals, salsa, merenge, rumba, etc.) Eren moltes les parelles (normalment formades pel propi matrimoni) que acudia assíduament als balls dels pobles veïns on solien tenir familiars o amics. En canvi, en el transcurs dels anys, les noves generacions “han buidat” les pistes de ball i prefereixen altres tipus d’espectacles. Això sinó aprofiten les dates de la festa major per marxar de vacances i conèixer noves ciutats i nous països.
Per la qual cosa cal fer-se el replantejament si, l’actual model de festes majors, continua vigent o cal fer-ne una reestructuració. I si és fa, si ha de ser en profunditat o només retocs al model actual.
El fet de que a la nostra societat cada cop estiguin més implantats els espectacles basats en la imatge i el so, fa necessari que, aquests, hagin d’adquirir un paper cada cop més important. També les generacions actuals degut a una sèrie de circumstàncies (més estudis, millor accés als mitjans de comunicació, etc.) tenen més cultura que les anteriors i com a tal demanden un altre tipus d’espectacles: teatre, concerts, etc.
En les darreres dècades molts pobles han optat en fomentar festes participatives en altres èpoques de l’any, normalment, amb la recreació de mercats i espectacles de segles anteriors. Així Tortosa organitza i amb molt d’èxit, la festa del renaixement al mes de juliol, Alcanar el mercat iber, Ulldecona les jornades medievals a l’entorn del seu castell o a Móra d’Ebre la festa anomenada “Móra morisca”.
També Amposta, tot aprofitant la commemoració del centenari d’atorgament del títol de ciutat l’any 1908 per Alfons XIII, vol organitzar el seu mercat retrospectiu de principis del segle passat quan Amposta va gaudir de la seva època de màxim esplendor amb la construcció del pont penjant, les cases modernistes, etc., tot coincidint amb la colonització del Delta de l’Ebre que, amb la construcció dels canals unes quantes dècades abans, marquen una etapa de canvis al municipi. Aquestes festes s’han pensat per omplir el calendari en una època on el poble havia quedat buit d’actes festius i que, en molts casos, han superat en nombre de visitants dels festes tradicionals i molts més arrelades. Així Benicarló amb la introducció de les falles a principis de la dècada dels vuitanta va assolir cert avantatge sobre altres poblacions veïnes; si a avantatge ens referim a organitzar una festa que porti visitants d’aquí i d’allí al poble i acabi per popularitzar-les i donar-los-hi renom. Però Vinaròs no podia quedar endarrerida i només un o dos anys després va assolir amb el seu carnaval el mateix nivell d’acceptació popular.
Altres poblacions han aconseguit èxits pareguts després d’organitzar fires temàtiques en torn de productes típics que a més, serveixen per a promocionar-los: La Galera, Mas de Barberans, Tivenys, Sant Mateu, etc.
En el futur, s’haurà de veure si cal “revestir” d’espectacles, exposicions i altres actes en aquestes festes i fires temàtiques i si això fa que, mentre les unes vagin agafant més força, les altres, les tradicionals, quedin estancades en el records dels temps passats...
Per això cada cop és més necessària la figura d’un dinamitzador cultural que busqui alternatives viables i imaginatives per a fer les festes populars (majors o no) més participatives i més adequades als nostres temps. Encara que tan o més important que el dinamitzador és la complicitat de la joventut. Sense la participació activa d’aquest col•lectiu, arribarà un moment que la festa s’acabarà per no existir continuïtat (està passant amb el ball d’Amposta) En canvi, en aquests darrers dies, he pogut ser testimoni de dos actes on el jovent participa i pren el protagonisme de la festa: les carreres de cavalls i burros de la Sénia i la XXIV diada de l’arrossejat de l’Ametlla de Mar. Aquí, la continuïtat està del tot garantida!
(Aquest article s'ha publicat avui a Vinaròs News -podreu trobar l'enllaç a la llista del costat-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada