L’aperitiu va ser abans d’ahir amb la “presentació” del parc de l’Espanya Industrial, a tocar de l’estació se Sants de Barcelona. S’hi podien veure dues imatges: una de principis dels anys 80 i l’altra d’ara mateix. És cert que entre les dues hi havia tot un món. El contrast de veure un parc en el seu màxim esplendor i ara, totalment abandonat, era evident. Jo mateix vaig fer memòria per a recordar com era aquell parc i vaig pensar que estaria be ple d’aigua per a poder tornar les activitats que s’hi feien un altre temps. Els ciutadans de Barcelona no mereixen un parc amb l’estat d’abandonament que té i sí un parc per a poder gaudir-se en família, amb amics o amb la parella...
Però avui ens treu en portada una fot seca de la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de Gràcia contrastant amb un jove que practica un esport aquàtic al pantà de Sau que manté un bon nivell d’aigua i parla de que ja fa tres mesos que es van aixecar gaire bé totes les mesures contra la sequera a Catalunya. Però amb això no n’hi ha prou. Així a les pàgines 2 i 3 ens mostra diferents vistes de fonts de la ciutat (Sagrada Família, Ciutadella, etc.) igualment sense que brolli l’aigua. Finalment l’editorial parla de restriccions absurdes...
Amb aquest enfocament, el Periódico no fa més que fomentar la “vella cultura de l’aigua” i un pensa per a que serveix tota la pedagogia que es fa des de les Terres de l’Ebre.
Torno a dir que veure les fonts en aquest estat m produeix pena. A la meva ciutat també hi ha fonts seques, molt més modestes que les de Barcelona, que consumeixen menys aigua i que al passar pel seu costat també em produeixen pena. Les fonts estan per brollar i per ornamentar els parcs i jardins de les nostres ciutats i dels més minúsculs pobles. Ara bé, el que cal es fer-les funcionar amb aigua que no vingui dels nostres rius, pous, pantans... En poques paraules: “Que no pugui ser apta per a consum humà”.
Així cal que l’aigua de les fonts sigui aigua que provingui de les depuradores, una vegada ja ha tingut l’ús domèstic pertinent. I encara millor. L’aigua de pluja, prèviament magatzemada. Per això cal (ja s’ha dit altres cops) un sistema eficient de recollida i emmagatzematge per a la posterior utilització d’aquests tipus d’usos.
Mentre l’àrea metropolitana de Barcelona no sigui sensible als problemes d’escassetat d’aigua i les seves conseqüències (ja les vàrem patir la passada primavera) i que cal recercar mesures alternatives que rectifiquin la manca del fluid element, seguirà ancorada en el segle XX amb els perjudicis que això suposarà per a la pròpia gran urb de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada