A ningú se li escapa que el comerç, tal i com el coneixíem de petits, ha desaparegut. Ha quedat desfasada la imatge del botiguer darrera del taulell i atenent de forma amable els seus clients, que més que clients eren amics de “tota la vida”. El productes, que estaven en caixes de fusta i sacs, es venien a "granel" i te’ls solien posar en paperines de paper i embolcallats amb més paper. El mateix venedor era qui et cobrava i si no li podies pagar, t’ho anotava amb un llapis a una llibreta d’espiral. La gent portava el cistell per anar-los guardant i les compres es solien fer a diari, ja que no hi havia ni neveres ni congeladors. A la mateixa botiga hi podies trobar quasi de tot (des de patates, passant per betes i fils o unes espardenyes per anar a treballar) I si volies un altre tipus d’articles calia anar Tortosa o Amposta on, normalment, el trobaves en tendes molt més grans i on en solien tenir de diversos models i marques.
Poc a poc aquest comerç tradicional es va anar transformant amb l’arribada dels primers supermercats i també del comerç cada cop més especialitzat. Aquests primers supermercats, en alguns casos, eren les antigues botigues transformades i ja disposaven d’una caixera (o caixer) que et cobrava al “passar per caixa”. Més avant ja van arribar les grans superfícies. Recordo que a l’estiu de 1976 estava a Cornellà de Llobregat i les amics dels meus pares, una tarda, van dir que ens portarien al Carrefour on es podia comprar quasi de tot. Jo em vaig quedar pensant de quin “carrer” es tractaria per a tenir de tot i mel vaig imaginar molt llarg!
La comoditat que comportaven les grans superfícies era important. No tant sols s’hi podia trobar tot tipus de queviures, roba, productes de neteja personal i drogueria, ferreteria, electrodomèstics (petis i grans), sinó que, a sobre, disposava d’un gran aparcament per a poder deixar còmodament l’utilitari i accedir a l’establiment.
L’arribada, primer dels súpers i després dels anomenats hípers, va ser el principi de la fi del comerç tradicional i menys especialitzat. Els primers de “sucumbir” van ser les botigues d’alimentació i a mesura que passava el temps, també drogueries, merceries, ferreteries, etc. Només l’oferta d’una millor qualitat per part del petit comerç ha fet que encara, molts d’ells, hagin arribat fins avui.
Però sembla que, també aquests, tenen els dies comptats. Les multinacionals del sector del comerç també s’han especialitzat i han diversificat la seva oferta.
Quan jo era petit, la primera equipació del Barça que vaig tenir la vaig d’haver de comprar a una armeria i si volies compra petards ho havies de fer a una bugaderia del costat de la catedral de Tortosa...
Ara, l’ajuntament d’Amposta (amb els vots favorables de l’equip de govern i de un dels grups de l’oposició –ERC-) ha fet una reserva de sòl d’11 mil metres quadrats per a que s’hi puguin establir grans superfícies comercials. L’alcalde ho va negar, però és de domini públic que s’ha d’instal•lar un Carrefour, un Decathlon i un Leroy Merlin, el gegant del bricolatge.
Es evident que en la majoria dels casos el consumidor, en teoria, hi surt guanyant. A major oferta, el preus tendeixen a ser més competitius i també s’hi troba una major quantitat de referències, es a dir, més varietat d’articles.
Però amb el foment d’aquestes grans àrees comercials, qui hi surt perdent és el comerç de proximitat. L’ajuntament d’Amposta, fins ara, ha autoritzat les grans superfícies sempre sense comptar per a res amb les agrupacions de botiguers de la ciutat (Federació de Comerç i Triangle) que, no obstant, i això és la paradoxa, sempre han mantingut una bona sintonia entre ells i pareix no importar-los gaire que a Amposta hi hagin a hores d’ara fins a 9 supermercats, un d’ells exclusivament de sabates, mitjons, etc.
També, l’arribada dels súpers va anar en detriment de la qualitat del servei i el que això significa, uns sous més baixos i una qualitat de vida també més baixa ja que, en determinades èpoques de l’any s’ha de treballar diumenges i festius.
(Aquest article ha estat publicat avui a Vinaròs News)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada